Plus salarial per a dies festius i caps de setmana

Una recent sentència del Tribunal Suprem del passat mes de març, estableix una doctrina transcendent en relació amb el dret de les persones treballadores contractades específicament per treballar en caps de setmana i dies festius a percebre el plus salarial previst per aquests períodes.

  Demana cita, ara!

 

Amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem ha modificat de forma significativa la seva pròpia doctrina anterior, que sostenia que el cobrament d'aquest complement no corresponia a les persones que havien estat contractades expressament per treballar en aquests dies. Ara reconeix que, en absència d'una compensació específica, aquests treballadors i treballadores també tenen dret al plus, en aplicació del principi d'igualtat de tracte.

En el cas analitzat, una treballadora de l'empresa Clece, amb contracte a temps parcial per prestar serveis exclusivament els dissabtes, diumenges i festius, va reclamar el pagament del plus de festius i diumenges, regulat dins el Conveni Col·lectiu del Sector de Neteja d'Edificis i Locals de la Comunitat de Madrid. L'empresa havia denegat aquest dret sota l'argument que, en ser contractada exclusivament per a aquests dies, no li corresponia cap complement, que entenia reservat al personal amb jornada ordinària que, puntualment, treballa en festiu. Però el Tribunal Suprem va estimar que no pot denegar el dret a percebre aquest plus en absència d'una compensació alternativa específica i suficient per a la major gravositat que implica treballar en dies festius.

El Tribunal parteix d'una interpretació literal del conveni col·lectiu, i conclou que no es pot excloure del dret al plus festiu el personal contractat exclusivament per a aquests dies, ja que la norma convencional no ho preveu expressament. L'única exclusió que contempla un article del conveni (referit als dies lliures per treballar en festiu) afecta la possibilitat de triar entre diverses formes de compensació, però no exclou el dret a percebre el plus econòmic. En absència d'una compensació específica i suficient per a aquesta jornada més gravosa, el Tribunal considera que es produeix una vulneració del principi d'igualtat de tracte reconegut constitucionalment, en tant que es tracta de situacions iguals (mateixa feina, mateix salari base) tractades de manera desigual, sense justificació objectiva i proporcional.

La sentència reforça el criteri, també establert en jurisprudència anterior, segons el qual correspon a l'empresa acreditar l'existència de condicions retributives més favorables o d'altres mecanismes compensatoris que equilibrin la càrrega de treball associada als dies festius. En el cas analitzat, aquesta acreditació no s'ha produït, ni tan sols ha estat al·legada, la qual cosa condueix a l'estimació del recurs interposat per la treballadora.

Aquesta sentència reforça la protecció dels drets laborals en contextos de contractació parcial i en jornades especials, i deixa clar que el treball en diumenges i festius ha de ser compensat de forma adequada, sigui en forma de plus salarial o en altres condicions específiques, i que no es pot tractar de manera desigual al personal contractat per a aquest tipus de jornades si no hi ha una justificació objectiva, proporcional i acreditada. Aquesta doctrina pot tenir una afectació important en sectors com la neteja, l'hostaleria, la sanitat o la vigilància, on és habitual la contractació de personal per cobrir serveis essencials durant els caps de setmana i festius.

  Demana cita, ara!