Del blat al megawatt

En plena època de sensibilitat ambiental han sorgit solucions que, paradoxalment, amenacen allò que pretenen protegir. Les plaques fotovoltaiques en són un exemple paradigmàtic: representen una alternativa neta als mètodes de producció energètica que generen CO₂ —Rubí, de fet, és una de les ciutats capdavanteres amb prop de 1.200 instal·lacions—. Ningú posa en dubte que els sistemes d’autoconsum, tant individuals com col·lectius, són un pas endavant en la millora de la producció energètica  i en l’aprenentatge social sobre el consum responsable. Però, com sempre, alguna ombra acompanya la llum:

Els avars de torn ja han trobat la manera de convertir aquesta transició verda en un nou negoci especulatiu. Igual que ha passat amb l’habitatge, la producció fotovoltaica s’ha transformat en un actiu financer de borsa. Grans empreses com Iberdrola, Acciona, Naturgy, Endesa, Total Energies, Aquila Capital o Brookfield han descobert que la llum del sol és gratuïta, i que només cal una inversió inicial —sovint subvencionada— per garantir beneficis a llarg termini i, de passada, mantenir (o augmentar) el consum. Com més electricitat es demanda, més se n’ha de produir.

Aquest model ha generat grans centrals solars concebudes per injectar electricitat a la xarxa general i vendre-la al millor postor, sense considerar que el territori també s’ha de preservar. Sota la imatge amable de l’“energia verda”, s’amaga un negoci que, en la pràctica, beneficia uns pocs i empobreix el paisatge i la natura: Milers d’hectàrees de camps de blat, vinyes o prats han estat cobertes per plaques, sense cap retorn real per a la societat, més enllà de les xifres que demostren un engreix dels seus beneficis. Del blat al megawatt. De la collita a la cotització. El món rural requereix altres solucions.

A Catalunya sembla que hi hagi voluntat de regular aquest fenomen. I dic “sembla” perquè, com gairebé sempre, no en té totes les competències. La Generalitat només pot autoritzar plantes de fins a 50 megawatts, mentre que les de potència superior depenen de l’Estat. I ja sabem com acaben moltes decisions que es prenen des de Madrid: amb projectes autoritzats a les comarques de Lleida i Tarragona malgrat informes negatius del govern català.

A Rubí, almenys, s’ha fet un pas important. L’Ajuntament ha aprovat inicialment una Modificació del Pla General d’Ordenació (MPGO) per regular la implantació de parcs fotovoltaics dins dels límits que permet la llei. És un bon començament. Caldrà, però, vigilar que ningú no ens la jugui amb alguna argúcia jurídica. Ja hem vist casos similars: zones verdes convertides en aparcaments “provisionals” que acaben sent permanents, mentre els aparcaments públics resten tancats; o modificacions de planejament discrecionals i interessades; o absurdes interpretacions que perverteixen l'escrit.

El risc de patir pressions estranyes sempre existeix. És endèmic en el món que vivim. El que ja no és tan habitual, és resistir-s’hi.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.