La capital condueix a Espanya a l'abisme i a Catalunya a la independència

En aquests últims dies, la presidenta de la Comunidad de Madrid, revelant-se indigna de formar part de la humanitat civilitzada i democràtica, ha posat en relleu que les autonomies de Madrid i Catalunya són dos mons, no solament diferents de manera absoluta, sinó totalment antagònics, pel que fa a la consideració i protecció dels seus ciutadans.

La sobtada manifestació dels "palmeros" de Salamanca, congèneres seus, vista des d'aquí, ha semblat un esperpent de Valle Inclán, cent anys després...

Aquests tics preocupants són un reflex de les tardanes, tímides i al mateix temps autoritàries decisions del feble govern de l'Estat preses al començament de la pandèmia, clarament condicionades per la por davant la pressió d'aquesta perversa i pervertida autonomia madrilenya. Aquelles decisions mal explicades van produir, primer, l'expansió descontrolada de virus per tot Espanya, davant l'estupefacció de diverses autonomies com Catalunya, Múrcia i la Comunitat Valenciana, i al cap de pocs dies el dubtós honor de ser líders mundials en morts per milió d'habitants, on encara avui ens hi trobem.

La història els jutjarà, però PP, PSOE, PODEM, com a dignes successors dels governs des que existeix una Espanya per governar, segles fa, seguiran parasitant els llocs que ocupen i recollint prebendes, demostrant que només saben seguir administrant aquest estat perquè els de sempre puguin seguir munyint la vaca, i ara que ha calgut demostrar que les decisions han de ser per salvar i protegir els ciutadans per sobre de qualsevol altra prioritat, simplement han demostrat i demostren que no saben fer-ho, que són inútils, per no haver practicat MAI en centenars d'anys.

Així ha anat, així va, i així seguirà anant...

I per si algun lector vol preguntar si això es pot canviar, ja des d'aquí li responc: des dels meus coneixements de la història, de la meva experiència viscuda, i del detall de la visió de l'evolució de la política i de l'economia en els últims 60 anys, considero que no, que els espanyols són incapaços de canviar Espanya per aconseguir que el Govern i l'Administració estiguin per servir i protegir els ciutadans sense distinció.

Això requereix remoure i depurar tots els principis i tots els entramats d'alts funcionaris que detenen i condicionen tots els secrets i mecanismes del poder real dins de tots els organismes de l'Administració i de totes les empreses que en depenen i treballen per a ells.

També requereix eliminar els mecanismes d'influència que els grups empresarials exerceixen sobre els partits polítics i els mitjans de comunicació.

I per mantenir fora del perill de reculada aquesta utòpica situació és imprescindible un nivell de transparència com el de Suècia o Noruega.

Ja el lector pot comprendre que aquelles maneres de ser i fer estan gravades a foc en la cultura del "deep state" des de fa centúries. Ningú ho canviarà perquè no n'hi ha prou amb un simple canvi de partit que governi. Caldria canviar totalment tot el descrit anteriorment.

Sent impossible, doncs, aquest canvi a Espanya, si els catalans no volem suportar ni viure amb aquestes perverses regles ancestrals per les quals es va regint aquest estat, només ens queda la possibilitat de fundar-ne un de nou, construït sobre els principis que a Europa mantenen els països que sí que salven i protegeixen als seus ciutadans per sobre de qualsevol altra prioritat. Així ho vam decidir l'1 d'octubre de 2017, i ja només resta completar el camí encetat.
 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.