Desnacionalitzar Rubí; quan la cultura catalana deixa de ser una prioritat

La participació de la Colla de Geganters de Rubí en el 38è Aplec Internacional d’Adifolk, celebrat a Estocolm, és molt més que una actuació festiva. És la demostració que la cultura popular catalana continua tenint força, prestigi i capacitat per representar-nos arreu del món. En Roc, la Paula i la resta de gegants han viatjat a Suècia al costat d’unes 1.200 persones de 42 entitats, en l’edició més multitudinària de la història de l’Aplec. Ho han fet portant ben amunt els noms de Rubí i de Catalunya.

No és la primera vegada que la cultura rubinenca participa en aquesta gran mostra internacional. L’Esbart Dansaire de Rubí ja havia estat present als aplecs de Luxemburg, l’any 2009, i de Copenhaguen, el 2019, mentre que la Colla de Geganters havia participat en l’edició de Cracòvia, el 2010. Hi ha, doncs, una trajectòria continuada de projecció internacional que no neix en cap despatx municipal: neix de les entitats, del voluntariat i de moltes hores de feina desinteressada.

Rubí té un patrimoni associatiu extraordinari. La Colla de Geganters de Rubí, l’Esbart Dansaire de Rubí, els Castellers de Rubí, la Colla de Diables de Rubí, Rubeo Diablorum, els Diables de la Riera, Foment de la Sardana, l’Escola de Sardanes Flor de Neu, l’Associació Aplec de Rubí, la Societat de Sant Antoni Abat, l’Associació Cultural Sant Galderic, el Grup de Puntaires de Rubí, els Pessebristes de Rubí i l’Associació d’Animació Cultural del carrer de Sant Jaume són només algunes de les entitats que mantenen viva la memòria col·lectiva de la ciutat.

A aquesta tasca també s’hi sumen entitats que treballen en defensa de la llengua, la història i el patrimoni, com Òmnium Rubí, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, el Centre d’Estudis Rubinencs, la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí i els Grups Col·laboradors del Museu de Rubí. El mateix directori municipal d’entitats culturals en deixa constància.

Gràcies a aquest teixit associatiu, Rubí conserva celebracions com els Tres Tombs, la Festa dels Xatos, les festes del carrer de Sant Jaume, la Festa de Sant Roc o la Fira de Sant Galderic. Són les entitats les que assagen, formen infants i joves, custodien figures i vestuari, organitzen cercaviles, recuperen tradicions i omplen els carrers. El mateix Ajuntament reconeix que aquestes festes es mantenen vives, en bona part, gràcies a la implicació de les entitats ciutadanes.

Però aquest reconeixement institucional massa sovint es queda en les paraules, les fotografies i les recepcions oficials. Una cosa és elogiar les entitats quan arriba la Festa Major i una altra de ben diferent és garantir-los, durant tot l’any, espais dignes, recursos suficients, suport tècnic, interlocució directa i procediments administratius àgils i senzills.

Els exemples demostren que el malestar del sector cultural no és inventat. L’any 2025, diverses entitats de la ciutat van impulsar la campanya «Defensem la cultura» davant les mancances detectades en els equipaments municipals. Denunciaven el tancament puntual de diverses plantes de la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler i de l’Ateneu per falta de personal, i reclamaven més recursos i materials, així com una millor coordinació institucional.

L’any anterior, l’Associació Espai Sociocultural L’Aurora havia denunciat sentir-se menystinguda i sense prou suport municipal després de quedar fora del seu emplaçament habitual durant la Festa Major. 

Mentrestant, el govern municipal presenta plans amb 166 mesures, nous consells i taules sectorials. Tot això pot ser útil, però un pla no substitueix una política cultural efectiva. La cultura no es defensa acumulant documents, titulars i fotografies. Es defensa executant els pressupostos, mantenint els equipaments oberts, facilitant espais d’assaig i d’emmagatzematge, reduint la burocràcia i escoltant les entitats abans de prendre decisions.

Aquesta distància entre el discurs i els fets forma part d’un problema polític més profund. El PSC està impulsant una desnacionalització progressiva del país: una manera d’entendre Catalunya com una simple administració territorial, buidada de consciència nacional, llengua, història i continuïtat cultural. No acostuma a fer-ho prohibint frontalment les tradicions, sinó diluint-les dins d’una idea genèrica i desarrelada de «diversitat», en què la cultura catalana deixa de ser el fil conductor de la comunitat i passa a ser una activitat més dins del programa.

Rubí és una ciutat plural, formada per persones de procedències molt diverses. La cultura catalana, precisament perquè és la cultura pròpia i compartida de la ciutat, ha de ser el punt de trobada de tothom. Els gegants, les sardanes, els castells, el foc, la dansa tradicional, la llengua i les festes populars no exclouen ningú: conviden tothom a formar part d’una comunitat amb identitat i memòria.

Quan el govern de l’alcaldessa Ana María Martínez tracta la catalanitat com un element accessori o estrictament folklòric, contribueix a aquesta desnacionalització. La cultura popular no pot aparèixer a l’agenda institucional només els dies de Festa Major. Tampoc no pot dependre permanentment del sacrifici personal dels membres de les entitats mentre l’Ajuntament es limita a capitalitzar públicament els seus èxits.

Rubí necessita una política cultural compromesa nacionalment: convenis estables amb les entitats, subvencions suficients i resoltes a temps, locals adequats, espais d’emmagatzematge, suport logístic, una presència central del català en la programació municipal i un calendari treballat conjuntament amb el teixit associatiu.

També cal garantir el relleu generacional, acostant la cultura popular a les escoles i facilitant que els infants i els joves coneguin les entitats i s’hi puguin incorporar. Sense transmissió no hi ha continuïtat; i sense continuïtat, la cultura es converteix en una simple peça de museu.

Quan els Gegants de Rubí ballen a Estocolm, no hi representen només una ciutat. Hi representen una cultura, una llengua i un país. I ens recorden una veritat elemental: Catalunya continua dreta perquè hi ha milers de persones disposades a sostenir-la des de les colles, els esbarts, les corals, les entitats i les places.

El govern municipal ha de decidir si vol limitar-se a sortir a la fotografia o si està disposat a posar-se realment al costat de totes aquestes persones. Nosaltres ho tenim clar: defensar les entitats de cultura popular de Rubí és defensar la ciutat, la cohesió i la nació.

Perquè quan Rubí fa cultura catalana, Rubí també fa país.

Afegeix TOT Rubí com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.