Encara hi sou a temps

"Podem dir que des dels poders públics s’accepta amb normalitat que més de la meitat del cens electoral “passi” d’anar a votar"

Per alguna raó o altra, tothom tenim assenyalada al calendari una data important (festes, naixements, defuncions, esdeveniments culturals i esportius...). Només una rara espècie té assenyalat al seu caldari el maig de 2027. El polític local. És una rara avis, un fenomen estrany de la naturalesa, una mena de masover que lluita per sobreviure i que només disposa d’una collita cada quatre anys. Com la majoria de nosaltres, el polític també viu al seu dia a dia convençut que els seus neguits i il·lusions son compartides per tothom. La trista realitat però és que la immensa majoria de la ciutadania viu d’esquena a la política, també la municipal.

Ara que tot just falta poc més d’un any per als propers comicis locals, els partits s’afanyen a escollir els seus alcaldables, també a Rubí. Un cop ungits els i les candidates, començarà la litúrgia habitual que els darrers deu anys he viscut en primera persona. Fins a nou formacions polítiques podrien concórrer a les properes eleccions a Rubí.  Nou alcaldables. Nou “projectes” de ciutat. Dos d’ells representen el pitjor de la societat, la pura barbàrie xenòfoba, com hem pogut comprovar amb tres anys de regidors de VOX. Amb aires de Cid Campeador i Agustina d’Aragó, però més semblants a Torrente, no han aportat res en els grans debats de ciutat. Sense ideologia, sense projecte i sobretot sense ganes de treballar. La seva versió ripollesa no promet gaire més alegries.

De les altres set formacions, dues d’elles, PSC i ECP s’han fusionat en unes mateixes dinàmiques de treball que tenen com a únic objectiu perpetuar un govern oligàrquic basat en interessos personals, amb Ana Maria Martínez com a bandera. Aquests dos partits van sumar el 2023 poc més de 10.000 vots, un 18% del cens aproximadament. Prop de 30.000 ciutadanes i ciutadanes van decidir que la cosa no anava amb ells i no van anar a votar. Repeteixo, per si no m’he explicat bé o algú no es fa encara la idea de la magnitud de la tragèdia: 30.000 conciutadans van decidir no votar, un 52% de la població de Rubí. A mi, personalment, em sembla un drama absolut, més encara en veure l’apatia i la indiferència de la majoria de formacions polítiques davant aquest desinterès per la democràcia i per la nostra ciutat.

Evidentment cap de les dues formacions que governen veuen un problema en la manca de participació política. Qui sap què podria passar amb ells si aquest 52% del cens es desperta un matí el maig del 27 i decideix anar a votar? Si amb una participació inferior al 50% tenen garantit l’status quo, per què haurien de voler promoure la participació? No ho han fet i no ho faran. Podem dir que des dels poders públics s’accepta amb normalitat que més de la meitat del cens electoral “passi” d’anar a votar.

PSC i ECP son responsables per omissió que la participació sigui la més baixa de tot Catalunya en poblacions de més de 50.000 habitants, però tampoc cal enganyar-se: la responsabilitat també és vostra, d’aquests 30.000 que convençuts que no votar és un acte de rebel·lia, no anant a votar traieu cada quatre anys la pols del tron de l’alcaldessa. No teniu excusa, teniu propostes de sobres i mitjans per crear-ne de noves si no us agrada el que hi ha.

I per acabar, als partits de l’oposició recordar-los que si sabem què passarà el maig de 2027 (i ho sabem perfectament, no ens enganyem), potser caldria ser honestos pel que fa a les nostres motivacions últimes quan presentem els respectius projectes: defensar cadascú la seva petita parcel·la. Per motius nobles i d’altres que no ho son tant, amb la calculadora sempre a la mà, cada formació defensarà un “projecte” que, desenganyem-nos, en l’àmbit estricte de la política local coincidirà en un percentatge altíssim. I com passa cada quatre anys, tornaran a guanyar els mateixos. Per què no construir una alternativa, com han fet altres ciutats?

Rubí Mereix Més continuem confiant en la generositat d’aquelles formacions que diuen voler el millor per la ciutat. Qui no vulgui fer treballar la imaginació i la generositat per construir un espai de confluència que il·lusioni la ciutadania i l’engresqui a participar en la política local, en el fons no farà sinó refermar l’oligarquia del PSC i ECP. Encara hi sou a temps.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.