L’energia que sosté la ciberseguretat: per què la disponibilitat elèctrica serà el repte del 2026

En plena era digital, sovint parlem de tallafocs, sistemes Zero Trust, encriptació o protocols avançats de detecció d’amenaces. Tot això és imprescindible, però hi ha un element que continua sent el punt cec en moltes estratègies de ciberseguretat: l’energia que alimenta els sistemes digitals.

Els atacs actuals ja no només busquen vulnerar dades, sinó interrompre serveis, saturar operacions i, cada vegada més sovint, provocar fallades elèctriques que deixen fora de servei infraestructures essencials. El gran apagada tecnològica de l’abril passat a la Península va demostrar fins a quin punt el nostre teixit digital és fràgil quan l’energia falla: un error informàtic pot derivar en hospitals sense llum, centres de dades inutilitzats, emissions en directe caigudes i operacions logístiques paralitzades.

La ciberseguretat comença en l’endoll. És una frase simple, però resumeix una realitat incòmoda: sense continuïtat elèctrica, no hi ha protecció possible.

Aquest 2025 ha evidenciat fins a quin punt la dependència digital del país està condicionada per la infraestructura elèctrica. En nombroses situacions d’emergència, s’han activat disposititius de resposta ràpida per evitar que una caiguda de tensió es convertís en un incident de seguretat. Intervencions d’urgència, temps de resposta molt curts, suport a instal·lacions crítiques i índexs de disponibilitat superiors al 98 % han demostrat que, quan l’energia falla, el risc no és només operatiu, sinó també digital. És la prova empírica que la continuïtat elèctrica és avui tant o més rellevant que qualsevol sistema de defensa cibernètica.

Aquesta resiliència no és fruit de l’atzar. Respon a una evolució tecnològica que avança al mateix ritme que les exigències del món digital. En els darrers anys, moltes infraestructures crítiques han incorporat equips de generació d’última generació —com els sistemes Stage V, més nets, eficients i estables— juntament amb plataformes de monitoratge remot xifrat, que permeten supervisar l’estat dels equips en temps real. Aquesta combinació tecnològica ha fet possible anticipar fallades abans que es produeixin i reduir de manera notable el risc operatiu en entorns tan sensibles com centres de dades, aeroports, hospitals o unitats d’emergències.

Però la tecnologia no ho és tot. La resiliència també és humana. Els tècnics especialitzats, operatius les 24 hores del dia, són els qui asseguren que allò que no pot fallar no falli. En un atac digital, l’equip que restableix l’energia és tan important com l’equip que bloqueja l’amenaça.

Més enllà de les xifres, el que realment posa sobre la taula aquest 2025 és una conclusió clara: la ciberseguretat del país no depèn només dels experts digitals, sinó també dels experts en energia. La infraestructura elèctrica i la digital ja no poden caminar separades, perquè formen part de la mateixa cadena de protecció.

El 2026 exigirà un enfoc integrat: energia més fiable, equips més nets, sistemes més redundants, protocols més robustos i una visió que no separi allò elèctric d’allò digital. Les amenaces evolucionen. I la nostra defensa també ha de fer-ho.

El futur no serà només digital.
El futur serà, sobretot, digital i energètic.

Només així podrem garantir la continuïtat dels sistemes que fan funcionar el nostre món.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.