La força del discurs d’odi, o com la seva víctima pot acabar sent el botxí

"L’actual brutalitat militar d’Israel contra el poble palestí a Gaza no tindria lloc si abans no hi hagués hagut un discurs d’odi organitzat i constant"

El 27 de gener és el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Dia que rendeix tribut a les persones que van patir o morir a causa del genocidi nazi contra el poble jueu, entre d’altres. Dia en què, segons la ONU, es ratifica el compromís de lluitar contra tota forma d’intolerància que pugui conduir a actes violents contra determinats grups humans. 

Enguany aquest compromís pren més relleu que mai. Aquest any la data arriba mentre som testimonis de com part dels hereus d’aquelles víctimes de l’Holocaust s’han convertit en els genocides.

Aquest 27 de gener farà prop de 4 mesos del brutal atac terrorista de Hamàs a Israel, que va causar 1.200 morts i en el que van segrestar 200 civils. I farà prop de 4 mesos que es manté la desproporcionada resposta del govern d’Israel, amb un bombardeig ininterromput a la població palestina a Gaza, i un bloqueig a l’ajuda mèdica o humanitària que ja causat més de 25 mil morts, la majoria dones i infants, i el desplaçament forçat de més d’un milió de persones que han de sobreviure sense recursos ni assistència mèdica. 

La commemoració del Dia en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust pretén, precisament, educar i  conscienciar sobre les causes i les conseqüències dels discursos i les ideologies d’odi, o sigui aquelles que deshumanitzen a persones o comunitats sobre la base del seu origen ètnic o religió, i acaben justificant o incitant a la violència contra aquells col·lectius. 

I l’actual brutalitat militar d’Israel contra el poble palestí a Gaza no tindria lloc si abans no hi hagués hagut, durant dècades, un discurs d’odi organitzat i constant des de les autoritats d’Israel cap a la població palestina, fent que ara bona part dels israelians trobin acceptable la matança de palestins.

Aquesta és la força i el perill d’un discurs d’odi constant i organitzat: ser capaç de convertir en botxí, o en el seu còmplice, fins i tot a aquell que abans n’ha estat víctima.

Per això davant del racisme, i del menyspreu per la diversitat, igual que davant del fanatisme religiós o de l’antisemitisme, no ens podem relaxar. Cap societat és immune a la intolerància, sigui per diferència de raça, de religió, o per nivell de pobresa; i la demonització de l’altre és un perill per a tothom. 

A Catalunya, no podem restar passius davant els discursos criminalitzadors de la immigració, que tracten a aquell qui ve de fora com a inferior, menys humà, o amb menys drets, «l’expulsable» si delinqueix, «l’explotable» si treballa... Nous discursos d’odi, no sempre identificables, però que ens cal detectar i combatre, perquè són el caldo de cultiu per a deshumanitzar col·lectius i acabar vulnerant-ne els drets. 

Mai podem perdre de vista la humanitat dels demés. Els drets humans són per tothom, i fàcilment es trenquen, quan no es defensen. Per això, aquest any més que mai, el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust ha de servir, com fixa la resolució de l’ONU que el va instaurar, «per a condemnar totes les formes d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats, sobre la base del seu origen ètnic o creença religiosa». 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.