L’habitatge com a acció de borsa

No em cansaré de dir que l’habitatge és un problema recurrent que cada dia es complica més. Des de fa una dècada ha sorgit una variant en una de les seves característiques: la conversió de l’habitatge en actiu financer exagerat — financiarització en diuen L. Adkins, M. Cooper i M. Konings en el llibre “Vivienda: la nueva división de clase” editat a la Gran Bretanya i traduït al castellà—. Que el món immobiliari sempre ha estat en la mirada especulativa dels inversors no és res estrany, és el seu signe d’identitat. Però, avui, s’ha desbocat:

L’octubre de 2009 el govern Zapatero va aprovar la llei 11/2009 que regulava la creació de les Societats Cotitzades Anònimes d’Inversió en el Mercat Immobiliari, SOCIMI. El PP no s’hi va oposar, es va abstenir (això grinyolava) i només va criticar que tinguessin una tributació del 18%, els semblava alta. Era un model que havia nascut als EUA i ja es practicava arreu. L’objectiu oficial era dinamitzar el mercat de lloguer. No va funcionar, no atreia gaires nversors.  

El 2012, amb Rajoy a la Moncloa, arriba la Llei 16/2012 que consistia a rebaixar a les SOCIMI la tributació al 0% l’Impost de Societats. Ho repeteixo, 0% d’impost de societats. L’oposició hi va votar en contra, però sense gaire combat. I així, el que havia nascut amb la intenció d’afavorir el lloguer, va patir una metamorfosi i es va convertir en un crit d’atracció pels capitals d’arreu del món.

Invertir sense pagar impostos és, literalment, un regal fiscal. Els fons internacionals van veure Espanya com un supermercat immobiliari en rebaixes. Les SOCIMI van créixer i amb elles els preus de les seves accions… i, òbviament, dels habitatges que es convertien en derivats financers. El Banc d’Espanya cada any alerta que l’habitatge s’ha convertit en “refugi inversor”. Però la seva veu es queda en simple testimoni. És un organisme a qui se li fa cas quan convé a segons qui.

El què no va veure venir la feble oposició del 2012—per cert, ara governa i no ha demostrat gaires ganes de redreçar el desgavell— va ser que gairebé el 43% de joves entre 25 i 35 anys han de viure a casa dels pares. Que l’esforç econòmic que han de fer per accedir a un habitatge, tot i tenir feina, no els arriba. I si hi accedeixen, hauran de pagar el 50% dels seus ingressos.

Hi ha qui diu que el problema de l’habitatge és que n’hi ha pocs, però oblida mencionar què se n’ha fet d’aquells habitatges buits rescatats dels bancs. Les dades oficials no s’ensenyen massa, en el Butlletí de l’Observatori de l’Habitatge de 2022 encara se’n reconeixen un milió tres-cents mil. Costa molt trobar dades reals.

Per què la dèria per part dels grans inversors immobiliaris en dir que falten habitatges? Perquè és una forma d'aconseguir actius de baix cost i alta rendibilitat. Fixeu-vos en el fet que a Barcelona no es comencen obres perquè la norma de dedicar el 30% a habitatge protegit no els va bé, i no se n'amaguen. Tot i haver-hi guanys no en tenen prou. La càrrega de l’habitatge protegit els rebaixa el rèdit i provoca desinterès dels fons d’inversió. Alhora, han aconseguit justificar requalificacions i obra nova més rendibles que rehabilitar o posar al mercat allò que ja existeix. I, el més gros, pressionen en els futurs planejaments (POUM) com si la seva, sigui l'única veu experta. Per què a uns se’ls escolta i a altres no?

La financiarització de l’habitatge ha donat prioritat als fons de capital, que arrisquen poc o gens i transmeten el risc al ciutadà que necessita sostre. Que l’habitatge costi la meitat del que guanya una família cada mes no és un accident: és el cor del model financer. Les llars són la seva rendibilitat. El drama és que ja ni ens escandalitza que quaranta anys de feina equivalguin a 40 metres quadrats. Potser el primer pas és adonar-nos que no és normal; i el segon, recordar que l’habitatge no hauria de ser un luxe financer.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.