No a la privatització de la sanitat

1. La fal·làcia de l’eficiència privada

No existeix cap evidència que la gestió indirecta o privatitzada en sistemes de salut obtingui millors resultats globals que la gestió directa. Al contrari: els estudis comparatius mostren més costos, menys transparència i pitjor equitat. Les proclames liberals que des dels anys 80 han glorificat les privatitzacions i les col·laboracions públic-privades no tenen cap base empírica rigorosa. Són ideologia disfressada d’eficiència. “No és personal, només són negocis”.

2. El model públic-privat: una fàbrica d’irregularitats

La combinació de consorcis, convenis i hòldings públic-privats ha creat un ecosistema on:

• La confusió de rols entre gestors públics i interessos privats genera conflictes d’interès permanents.
• Els mecanismes de contractació no competitius obren la porta a adjudicacions a dit.
• Els pagaments injustificats i la manca de control estricte es repeteixen com un patró històric.

Aquest sistema és un forat negre burocràtic: la traçabilitat dels diners públics esdevé opaca, mentre els responsables públics es beneficien de les adjudicacions privades.

3. Privatitzar és mercantilitzar la vida

La sanitat no és un mercat. Convertir-la en negoci significa:

• • Convertir pacients en clients.
• • Convertir drets en productes.
• • Convertir la salut en una mercaderia sotmesa a lògiques de benefici.

Això implica desigualtats flagrants: qui té diners accedeix a més i millor atenció, qui no en té queda relegat a serveis precaris.

4. Proposta: recuperar la sanitat com a bé comú

• Gestió 100% pública i directa: sense consorcis, sense externalitzacions, sense empreses interposades.
• Transparència: pressupostos oberts, traçabilitat pública de cada euro invertit.
• Control democràtic: consells de salut amb participació de professionals i ciutadania, amb capacitat real de decisió.
• Fi de la mercantilització: prohibició de l’ús de fórmules de col·laboració públic-privada en serveis essencials.
• Memòria històrica: recordar cada cas d’irregularitat, cada escàndol, cada pacte que ha erosionat el sistema públic, per no repetir-lo.

 

5. Crida a l’acció

La privatització de la sanitat és un atac directe a la dignitat col·lectiva. No és una qüestió tècnica, és una qüestió de poder. La salut és un dret, no un negoci. La resposta ha de ser clara: organització, mobilització i desobediència davant qualsevol intent de mercantilitzar la vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.