L'obra de Rafa Gascón a l'Aula Cultural

En Rafa Gascón ens ofereix una nova mostra de la seva producció escultòrica, sota el títol de "Shou Sugi Ban". L'artista en aquest cas es recolza en una tècnica mil·lenària per ampliar el seu món de metàfores. Unes idees prenent forma com a un bosc de sòlides preguntes. L'obra de Gascón dialoga amb l'espectador, li planteja qüestions que li proposa l'artista. Són múltiples les lectures resultants de l'experiència d'interactuar amb la seva producció escultòrica. Als interrogants filosòfics, existencials, que exigeixen el nostre posicionament, els hi contestem segons el nostre criteri... L'aparició del fet fenomenològic en l'apreciació hi suma significats. A parer meu, l'enriqueix amb sensacions purament alienes a l'obra en si.

L'univers expressiu de Gascón ofereix una gran possibilitat d'establir equivalències i de percebre paràboles en les peces artístiques. Una convergència de pensaments alimentada per l'artista en la cerca de rèpliques, les quals ampliïn els coneixements i significats possibles. Un joc de miralls infinit. Una suma de perspectives i interpretacions. Un gran tapís on, amb els fils de les impressions, es broda la paraula art i significat. El llenguatge de l'artista, així en genèric, se solidifica i creix quan també es qüestiona a ell mateix. Quan de les respostes en neixen més preguntes, és el moment en què l'artista, en la soledat del seu estudi, dona a llum més art, més símbols, més carències de sabers que han de ser resolts... És l'art una pregunta insaciable, mai en té prou... És una el·lipsi tancant-se sobre ella mateixa, i obrint-se al Cosmos en constant canvi i evolució. És tot i res alhora. No té final, ni principi. Ni a dalt ni a baix. És la finestra oberta al món de les idees encarnades. Per a mi ho és tot...

En l'ocasió que m'ocupa, no puc deixar de pensar en la metàfora inherent en el mètode triat i el qual dona títol a la seva mostra actual. Si apliquéssim aquest mateix mètode a la nostra percepció, ens trobaríem amb la nostra superfície cremada. La superficialitat, la capa de "veritats absolutes" que ens posicionen en el fer diari es veurien assolades, destruïdes. Erma ja de prejudicis, ens trobaríem davant els estímuls exteriors nus. Seguint amb el paral·lelisme amb el procés, potser així, podríem establir-hi un vincle sincer. Això dels vincles autèntics em porta a pensar que són per definició, més estables en el temps, més resistents a tota mena de calamitats que puguin esdevenir... Per finalitzar amb les analogies, a banda de què la nostra resposta davant de les seves peces seria més real, també de l'experiència en naixeria una relació estètica inèdita, verge. Sorgida d'un mirar net, fruit d'anteriorment haver-se deixat cremar les certeses de la superfície...

Shou Sugi Ban és una tècnica la qual ens presenta i empra Gascón. Deixem-nos endur a llocs insospitats a través de la metàfora de les seves obres i també d'aquest antic saber.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.