Rubí i l'incivisme en els parcs infantils

 

A l'hora de respectar, i davant el "dubte" sempre s'ha dit que els drets d'un, arriben fins on comencen els drets dels altres. Aquesta línia "vermella" de referència és molt clara per a qui respecta, però sembla molt borrosa -o "movedissa" - per a qui no està disposat a complir amb les més elementals normes de convivència. És que per sort vam gaudir d'un sistema que ens dóna llibertat i ens atorga drets, però també ens exigeix ??una contrapartida de deures, una mica del que molts passen, confonent premeditadament llibertat, amb llibertinatge.

 

Segurament davant cada acció, el criteri personal pot ser més o menys crític (dins d'un "marge raonable") perquè ja se sap allò de que "tot depèn del color del vidre amb què es miri". Però més enllà de la diversitat d'opinions que hi pugui haver, diria que la majoria de rubinencs subscriurien ara mateix, l'afirmació que hi ha un problema d'incivisme als carrers i parcs de la nostra ciutat. De les qüestions generals d'aquest problema ja hem parlat en altres ocasions, però centrem-nos avui en els parcs infantils i els excrements de les mascotes que fins allà arriben, acompanyades, fins i tot, per pares dels mateixos nens que juguen en aquest espai.

 

Si ja és desagradable trobar-se excrements pels carrers i voreres, com més, en llocs on és absolutament incompatible la coexistència de nens jugant i gossos defecant. El problema amb tot això és que les mals costums, la reiteració i la manca de control està provocant una mena d'acceptació, que amenaça amb inscriure aquest acte incívic a la llista del "permissible".

 

Les normes de civisme de l'Ajuntament de Rubí contemplen com a falta greu, el entrar amb un gos i deixar excrements en parcs infantils. La multa prevista per aquests casos va des dels 600 als 901 €, i això en si mateix, ja hauria de ser prou dissuasiu per als que tenen aquesta "mal costum", però en la pràctica, no funciona. El problema dels excrements dels gossos en parcs, i allà on miris, és un tema que ve de moltíssim anys i encara no s'ha aconseguit resoldre.

 

Fa poc temps, en el Ple del nostre Ajuntament va ser aprovada una moció, en el text de la qual es recull la possibilitat de practicar anàlisi d'ADN a les femtes canines per poder identificar els propietaris incívics i aplicar-los les multes corresponents.

 

Encara no hem tingut notícies que s'hagi donat compliment a aquesta moció o s'hagin posat en pràctica els mecanismes pertinents per dur endavant els controls necessaris. Mentrestant, sigui per la manca de control, l'impediment "momentani" de tirar endavant una moció, o la raó que sigui, el problema de les femtes canines va en augment i ve de tan lluny, que molts creuen que serà impossible de solucionar .

 

La veritat és que sabem que sí, es pot resoldre el problema i és només qüestió de voluntat en la seva més àmplia interpretació, començant pels que tenen mascotes que cometen aquests actes tan reprovables, com irresponsables. La manca de sentit comú i l'egoisme de l'ésser humà, de vegades, no té límits. Tots hem estat nens i hem estat fills i filles d'algú, com es pot ser capaç de deixar excrements al mateix lloc on juguen els teus propis fills/es o els d'altres?

 

Si l'única solució passa per les multes, parla molt malament de la nostra societat, i haurem d'esperar llavors al fet que els resultats arribin per intensificar controls i augmentar penes. Però més enllà que això sigui gairebé ineludible d'abordar, advoquem per la reflexió dels que causen el problema, amb l'esperança que en un segon de lucidesa deposin la seva actitud i col·laborin per fer de Rubí una ciutat millor, on nens i mascotes tinguin els seus espais i una vida més feliç.