Salaris o conflicte

"Ja vam veure quina era l'actitud de les patronals del nostre país amb les pujades del salari mínim, que no van voler signar"

Aquests són els destins d'un mateix camí. Des de ja fa molts mesos, estem veient com les organitzacions empresarials (patronals) bloquegen les taules de negociació tant a escala sectorial com general per tal de no apujar els salaris.

Com hem arribat a aquesta situació? Els dos últims anys han estat marcats per la pandèmia, anys en què els increments salarials havien de permetre recuperar part del poder adquisitiu de les persones treballadores, i els convenis col·lectius així ho reflectien. Tanmateix, l'afectació de la pandèmia i la necessitat de garantir els llocs de treball ens van portar a l'aplicació dels ERTO, que, si bé van ajudar a evitar la destrucció d'ocupació, també van significar una reducció dels ingressos dels treballadors i treballadores, ja que el SEPE només garanteix una part d'aquests salaris mentre el contracte es manté suspès. Alhora, les empreses van rebre una gran quantitat de diners públics (que surten dels impostos que paguem els ciutadans i ciutadanes) per pagar les cotitzacions.

La fórmula dels ERTO, que van donar més cobertura de la que preveien les lleis en aquell moment, es va pactar a les taules del diàleg social, entre el Govern de l'Estat, les patronals i els sindicats CCOO i UGT, que són els únics que, per la seva representativitat, tenen la legitimat de negociació, segons el que estableix la Constitució espanyola.

A partir d'aquí ja vam veure quina era l'actitud de les patronals del nostre país amb les pujades del salari mínim, que no van voler signar. Deien que eren inassolibles i que comportarien una destrucció d'ocupació, cosa que, com ha quedat demostrat, era mentida. Es veu que només es preocupen de signar quan han de rebre diners de tots i totes.

I aquesta actitud, molt allunyada del que podríem esperar, és la que continuen mostrant, ara amb les conseqüències de la crisi per la guerra d'Ucraïna i l'augment de la inflació. La responsabilitat social de les empreses també s'ha de veure en la manera com tracten les seves plantilles.

Els treballadors i treballadores no som els culpables de l'increment de l'IPC, mentre que les empreses, segons dades del Banc d'Espanya (poc sospitós de ser bolivarià o comunista o altres coses semblants), han incrementat els preus per mantenir els seus marges de beneficis.

Els salaris han de pujar per mantenir el poder adquisitiu de les famílies, i ho han de fer de manera clara i sense perdre més temps, per evitar que això impliqui també una contenció de la demanda interna i el consum.

I bé faria el Govern també de tenir presents els treballadors i treballadores públics a l'hora de negociar els pressupostos generals de l'Estat per fer que les pujades de salari siguin justes i efectives per a les persones treballadores públiques, que també pateixen les conseqüències de l'increment dels preus. Durant la pandèmia es va realçar el valor de la necessitat de mantenir uns serveis públics de qualitat que donessin resposta a les necessitats de la població, i els efectes que havien tingut les retallades dels governs anteriors en col·lectius essencials per al sistema de benestar social.

De des de CCOO no ens aturarem fins a aconseguir els objectius en defensa de la classe treballadora o apugen els salaris o el conflicte està garantit, és per això que reprenem el calendari de mobilitzacions, el dia 7 d'octubre amb concentracions unitàries davant de les seus d'organitzacions empresarials arreu de l'estat, a Barcelona davant la seu de Foment a les 12 h, i el dia 3 de novembre farem una gran manifestació a Madrid on ens trobarem amb milers de delegats i delegades de tot l'estat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.