Sanitat pública a Catalunya: evolució de la despesa entre 2008 i 2026

El pressupost del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2006, amb una població de poc més de 7 milions de persones, se situava en 7.948,65 milions d'euros i en 2008 aconseguiria un màxim històric de 9.159 (el 26,93% del pressupost total de la Generalitat). Temps de bonança en què fins i tot es prometia per part de Marina Geli (Consellera de Salut Generalitat:2003-2010), un reclamat hospital a Rubí.

L'inici d'una crisi financera global en 2007 i que es va deslligar plenament en 2008 va detonar un canvi de tendència afectant el model de creixement espanyol molt dependent del sector immobiliari. Els menors recursos del moment, van ser resultat dels efectes de la crisi en termes de menor recaptació, influïda en gran part pel fet que en algunes comunitats autònomes, Catalunya entre elles, el sistema impositiu es va anar configurant excessivament dependent dels ingressos generats per les activitats immobiliàries, amb la qual cosa van caure paral·lelament amb l'esclat de la bombolla immobiliària i l'enfonsament de l'activitat en aquest sector. Així, es produeix una forta caiguda en la recaptació d'impostos que va generar un dèficit que va obligar els governs a replantejar la despesa pública. Les retallades reals i sistemàtiques van començar a visibilitzar-se a partir de 2009-2010. Catalunya va ser una de les comunitats que va liderar la reducció de la despesa social i sanitària.

L'economia de la sanitat pública a Catalunya entre 2008 i 2026 ha travessat tres fases: una etapa de retallades dràstiques després de la crisi de 2008, un període de lent estancament i un augment pressupostari sense precedents després de la pandèmia, culminant en possibles màxims històrics projectats per a 2026.

1) 2008-2015: crisi i austeritat.

Malgrat els primers símptomes de crisi econòmica, el pressupost de Salut en 2008 creixia moderadament, situant-se en 9.413 milions d'euros. En 2010 augmentava a 9.800 milions d'euros. Boi Ruiz arriba al Departament de Salut a la finals de 2010 i així en 2011 el pressupost sanitari per a Catalunya es redueix fins als 9.188, 61 euros (una reducció del 6,96% respecte al de 2010 i el primer pressupost restrictiu des de les transferències sanitàries de 1981). la Generalitat va aplicar retallades socials dràstiques, sent la sanitat una de les més afectades. Les mesures més dràstiques, com el tancament de llits hospitalaris i l'augment de llistes d'espera, es van consolidar sota la direcció de Boi Ruiz (nomenat en 2010 com a conseller de Salut), qui venia de presidir la Unió Catalana d'Hospitals (la patronal del sector sanitari concertat) sent un defensor del copagament sanitari. Mèdic traumatòleg de formació, de llengua fàcil i que a vegades aquesta facilitat verbal li va jugar males passades, com quan en una compareixença parlamentària va tirar mà d'una hipèrbole desafortunada: "Si continuéssim gastant com estem gastant, li asseguro que tindríem els hospitals de Ruanda i Burundi a Catalunya". En una altra ocasió, va declarar als mitjans que qui volgués estudiar filologia clàssica "per plaer" hauria de pagar-li-ho de la seva butxaca. Boi Ruiz va resultar esquitxat en el 2003 en un cas de possible frau en la gestió de fons públics destinats a formació sanitària en un petit hospital barceloní. El jutge va sobreseure el cas.

El conseller de Salut es mantenia rotund a aplicar una important tisorada a la sanitat pública catalana: ¨No hi ha cap alternativa: no hi ha diners”.

Boi Ruiz va ser conseller de Salut entre desembre de 2010 i gener de 2016. Va exercir aquest càrrec sota la presidència d'Artur Mas, formant part dels governs de Convergència i Unió (CiU). Va ser el responsable d'executar els majors ajustos pressupostaris en la sanitat catalana per a evitar la fallida del sistema, segons ell.

Entre 2010 i 2015, el pressupost sanitari es va reduir en gairebé 1.000 milions d'euros (un sever 17%. de caiguda), provocant deterioració de l'atenció sanitària, el tancament de serveis d'atenció continuada en diversos CAPs (centres d'atenció primària), tancament de llits i plantes hospitalàries, l'augment de llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques (per tancament de quiròfans) i proves diagnòstiques, retallades salarials i la reducció de personal. La reducció de la despesa del 12% en Atenció Primària col·lapsarà els centres d'urgències dels hospitals, prop de 3.000 professionals van perdre el seu treball o van sofrir reducció de jornada i sou, incloent-hi retallades en la paga nadalenca. Es va denunciar un avanç de la mercantilització privatitzadora de la sanitat pública catalana durant aquest període de retallades.

La realitat d'aquestes retallades pressupostàries en Salut van ser molt més profunds del que s'ha volgut aparentar. Això va propiciar que la contractació d'assegurances sanitàries privades a Espanya hagi experimentat un augment significatiu i constant des de 2010, creixent prop d'un 30% en l'última dècada. A Catalunya, el creixement d´aquest tipus de contractació d'assegurances ha estat fins i tot més pronunciat que la mitjana de l'estat, consolidant-se com la comunitat autònoma amb major penetració d'aquest servei a Espanya. En 2025 el 34,7% de la població catalana comptava amb alguna mena d'assegurança sanitària privada.

El moviment de la Marea Blanca va néixer a Madrid l'any 2012 com una resposta massiva contra el "Pla de Sostenibilitat" del govern regional, que contemplava la privatització de la gestió d'hospitals i centres de salut. Ràpidament s'estén a totes les comunitats autònomes. La Marea Blanca de Catalunya es va constituir formalment en 2015. Es va definir com un moviment social que agrupa més d'una cinquantena d'entitats, incloent-hi associacions de veïns, plataformes de pacients i col·lectius de professionals sanitaris. La seva lluita s'ha centrat en denunciar el "austericidio" (retallades), revertir les privatitzacions i exigir un model de salut 100% públic, universal i de qualitat.

2) 2016-2019: recuperació lenta

La Generalitat va iniciar una recuperació pressupostària, encara que lenta, després d'una etapa de dures retallades en l´anterior període de "austeritat". La despesa sanitària pública català es va mantenir en nivells baixos en comparació amb altres comunitats autònomes des de 2015, la qual cosa va provocar una acumulació de dèficits estructurals.

3) 2020-2024: impacte COVID-19 i augment de despesa

La pandèmia va suposar un canvi de tendència dràstic i va obligar a injectar fons extraordinaris d'emergència per al reforç del sistema sanitari, el control de contagis i la contractació de personal. Des de 2020, la sanitat a Catalunya ha seguit enfrontat tensions estructurals i retallades pressupostàries encobertes malgrat l'augment de la despesa per la COVID-19. Catalunya destaca per dedicar el menor percentatge de despesa sanitària pública a la remuneració del personal (35,4% en 2020) enfront de la mitjana estatal (44,9%), mantenint salaris congelats, especialment en la xarxa concertada. L'atenció primària i la concertada segueixen amb retallades en personal i tancament de llits, especialment en períodes estivals. En 2020, Catalunya va registrar la menor despesa percentual en personal sanitari d'Espanya. En Atenció Primària persisteixen els tancaments parcials de centres i reducció d'horaris i falta de pediatres i no cobertura de baixes laborals (ni de vacances) del personal sanitari. Tot això fa perdurar la conflictivitat laboral en què es denuncia constantment el “alt risc¨ de les retallades i la precarietat dels treballadors intensificada, encara més, després de la pandèmia.

Retallades Recents i "Encobertes" (2024): Al març de 2024, es van reportar retallades específiques, com l'ajust de 33 milions d'euros a l'Hospital Vall d'Hebron. Els treballadors sanitaris van denunciar "retallades encobertes" per la no renovació de contractes temporals, en un context on el CatSalut va ser acusat d'asfíxia financera. Aquestes retallades eren criticades per limitar la capacitat de resposta del sistema, augmentant la pressió sobre l'atenció primària i les llistes d'espera. En 2024, la Generalitat va dedicar el 24,7% del seu pressupost a sanitat, superant els 11.600 milions d'euros.

4) 2026: es projecta un rècord històric pendent d'aprovar

Malgrat les denúncies de retallades, les projeccions pressupostàries de la Generalitat de Catalunya per a 2026, amb una població d'al voltant de 8,2 milions d'habitants, planteja un augment de la despesa en Salut del 17,6% respecte a 2023, aconseguint un màxim històric de 13.501,8 milions d'euros (gairebé 2.000 milions més que en 2023). La despesa sanitària total previst per a 2026 arribaria als 17.250,1 milions d'euros, amb un enfocament en la reforma estructural, atenció primària i salut mental. Les prioritats del Departament de Salut del Govern serien: la millora de les condicions dels professionals sanitaris amb 1.118,8 milions d'euros, increment del 30% en el seu pressupost per a Atenció Primària buscant reforçar la medicina comunitària i el desplegament de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i l'impuls de la transformació del sistema a través del nou Pla de Salut de Catalunya (2025-2026). Un dels pilars d'aquest nou Pla de Salut, són les 30 Àrees Integrades de Salut (AIS) com a eix central de la reordenació territorial del mapa sanitari català presentada per la consellera Pané per al pressupost de 2026. Aquest nou model substitueix a les anteriors 43 àrees de gestió per a crear estructures territorials més funcionals i menys fragmentades. El model busca trencar la barrera entre l'atenció primària, els hospitals i els serveis socials (especialment per a la gent gran) en un sol territori. Les àrees s'han dissenyat basant-se en com es desplaça realment la població per a rebre atenció, no sols en límits administratius i d'aquest mode la idea és que permeti que hospitals pròxims comparteixin professionals i recursos per a pal·liar la falta de personal en zones específiques. Aquesta reestructuració territorial amb la creació de 30 Àrees Integrades de Salut ha estat molt criticat per professionals sanitaris. Malgrat el projecte i intent de l'augment pressupostari, el sector ha enfrontat desafiaments de finançament estructurals i un alt endeutament en el sistema públic. A banda d´ aquest projectat augment, sindicats alerten que la falta de pressupostos estables pot generar retallades de facto.

Po un altre costat el malestar professional ha explotat en els últims mesos tant a nivell estatal com autonòmic. La sanitat pública segueix en un in crescendo augment de la tensió, tant per part de pacients com dels professionals, per la sobrecàrrega de treball, assistencials i burocràtiques, i la gestió de les llistes d'espera després d'anys d'infrafinançament.

Vaga Mèdica 2026

Després de 31 anys sense una decidida vaga de l'estament mèdic a Espanya i Catalunya, des de febrer 2026 s'ha iniciat una vaga mèdica indefinida que respon principalment al rebuig frontal del col·lectiu mèdic al nou Estatut Marc proposat pel Ministeri de Sanitat amb la seva contradictòria (abans sindicalista i activista) ministra i metgessa Mónica Garcia. Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM) i Metges de Catalunya (MC) (que és el sindicat mèdic majoritari a Catalunya) consideren que l'acord aconseguit entre el govern i els sindicats de classe (com CCOO i UGT) no representa els seus interessos específics ni les necessitats de la seva categoria professional. Els metges demanden una regulació específica que reconegui les seves particularitats diferenciades de la resta del personal sanitari mitjançant un Estatut propi. La fi de les rutinàries i obligades maratonianes guàrdies de 24 hores és una de les reivindicacions estrella, buscant jornades laborals que permetin un descans adequat i garanteixin la seguretat del pacient. Els sindicats mèdics denuncien la sobresaturació d'agendes, que el sou mitjà a Espanya (aprox. 54.200 € bruts anuals) i les condicions actuals provoquen una fugida de professionals a l'estranger, de manera que un altre punt en conflicte són les millores laborals i salarials. Reclamen el reconeixement de la seva categoria, com a pilar fonamental de la sanitat, i la fi de les restriccions de compatibilitat entre el sector públic i privat per a comandaments intermedis i residents. Encara que es denomina "indefinida", la vaga s'ha estructurat en trams mensuals d'una setmana de durada fins juny de 2026 (de moment) per a minimitzar l'impacte continuat però mantenint la pressió tant al Ministeri de Sanitat com a les conselleries de sanitat de totes les comunitats autònomes.

Baixes laborals i augment de la patologia de Salut Mental

Les baixes mediques i en concret per motius de salut mental, a Catalunya s'han disparat un 70% en només quatre anys. En els últims anys s'ha registrat un increment notable en alteracions de salut mental, una tendència que s'ha accelerat després de la pandèmia. Segons dades recents, els casos de depressió en la comunitat i diagnosticats en atenció primària han augmentat un 28% en l'últim quinquenni. L'ansietat es consolida com el trastorn més freqüent, afectant a prop del 9% de la població jove. Els problemas mentals en els joves alarmantment han sobrepassat els resursos actuals. El 41% dels adolescents espanyols declara haver sofert algun problema de salut mental en l'últim any, encara que menys de la meitat arriba a demanar ajuda professional. La probabilitat de sofrir un problema de salut mental en menors de 14 anys ha passat de menys del 6% en 2018 a percentatges pròxims al 10% en 2021. La salut mental infanto-juvenil a Catalunya ha experimentat un creixement crític en els últims anys, amb un augment en la demanda assistencial i la gravetat dels diagnòstics. Les visites de menors de 18 anys als centres d'atenció primària (CAP) per motius de salut mental van créixer gairebé un 30% entre 2024 i 2025. A més, la incidència de la depressió entre adolescents s'ha duplicat en l'última dècada. Centres de referència com l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona han reportat increments de fins al 47% en urgències de salut mental en períodes crítics post-pandèmia. Així, aproximadament el 30,6% dels estudiants joves a Catalunya han tingut pensaments suïcides en algun moment. A més, s'estima que el 26,8% dels menors d'entre 11 i 18 anys s'ha autolesionat alguna vegada. Després de la pandèmia, s'ha detectat també un augment significatiu en la incidència de trastorns de la conducta alimentària, afectant pacients cada vegada més joves i amb quadres clínics més greus. El Trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), afecta actualment a entre el 5% i el 7% dels nens i adolescents a Espanya, amb una tendència creixent en les derivacions a especialistes. Aquest augment s'atribueix a la crisi de la COVID-19, l'impacte de les xarxes socials en joves i la precarietat econòmica. En resposta, la Generalitat ha impulsat el Pacti Nacional per la Salut Mental per a coordinar recursos, i la consellera Olga Pané parla de prioritzar el reforç de la psicologia en els Centres d'Atenció Primària (CAP). L'atenció especialitzada per a la patologia mental a Catalunya des del naixement fins als 18 anys se centralitza en els CSMIJ (Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil). Aquests centres atenen menors fins als 18 anys, moment en el qual es realitza la "transferència" als centres d'adults (CSMA). Els treballadors de CSMIJ porten anys denunciant que es troben desbordats. Les poques unitats d´ingrés de Psiquiatria infanto-juvenil no en donen prou.

 

Situació actual i projeccions (2026 fins a fi de legislatura)

Olga Pané és una destacada gestora sanitària catalana, metgessa especialista en Medicina del Treball i experta en gestió hospitalària. Disposa d'una àmplia trajectòria dirigint grans centres públics, destacant la seva gerència del Parc de Salut Mar-Hospital del Mar de Barcelona (2011-2024). Va ser membre del comitè d'experts per a la transformació del sistema sanitari català en 2020 i culminant en el seu nomenament com a consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya a l'agost de 2024 en el govern de Illa. Abans d'assumir el càrrec de consellera de Salut, la gestió de Pané al capdavant del Parc de Salut Mar-Hospital del Mar va enfrontar crítiques significatives, principalment provinents de sindicats i col·lectius de treballadors. En 2022, el comitè d'empresa del Parc de Salut Mar va sol·licitar formalment el cessament de Pané com a gerent. Els treballadors van denunciar una forta "precarització" dels contractes i un excés d'hores extres. Alguns sindicats van denunciar públicament que, sota la seva gestió, el centre va arribar a deure més de 22.000 hores de salari a uns 300 treballadors. Es va criticar de manera recurrent l'estat de les urgències de l'Hospital del Mar fins i tot avui dia. En diverses ocasions, els treballadors van portar el col·lapse del servei davant la justícia, denunciant situacions de saturació que posaven en risc l'atenció. Sectors defensors de la sanitat 100% pública van criticar el seu perfil per estar vinculat a models de gestió que fomenten la col·laboració públic-privada i l'autonomia de gestió dels centres (models de consorcis), la qual cosa alguns col·lectius perceben com una via cap a la privatització encoberta. Fins i tot després de ser nomenada consellera, diverses organitzacions han mantingut una postura molt crítica, arribant a exigir el seu cessament en 2026 a causa de decisions relacionades amb incentius vinculats a la reducció de baixes mèdiques en l'atenció primària o a qüestionar l'existència de pediatres en centres d'atenció primària fent augmentar la tensió en els professionals sanitaris. Tampoc va pasar desapercebuda aquella desgraciada expressió seva de noviembre de 2025: “La intel.ligència artificial diagnostica amb una precisió igual o superior a la dels professionals”.

No obstant això, fins a juny de 2025 i sent la data més actualitzada segons SISLE-SNS (Sistema d'Informació sobre llistes d'espera en el Sistema Nacional de Salut), a Catalunya existeixen 546.114 pacients pendents per a ser atesos en una consulta externa per un especialista, sent el temps mitjà d'espera de 112 dies. Les urgències dels hospitals catalans van augmentar un 2,1% durant el 2025, amb 3.930.476 visites i en data d'abril de 2026, el temps mitjà d'espera per a l'atenció primària a Catalunya ja supera els 9 dies. Un de cada tres catalans ha d'esperar més de cinc dies per a aconseguir una cita en el seu centre de salut. La pressió assistencial no para de créixer.

El govern català malgrat haver presentat uns pressupostos per al departament de Salut cap amunt, avui dia la Generalitat de Catalunya no compta amb uns pressupostos aprovats per a 2026 i està funcionant sota una situació de pròrroga pressupostària. Des del 23 de desembre de 2025 es va formalitzar la pròrroga dels comptes anteriors per a l'exercici 2026. El Govern de Salvador Illa va presentar un projecte de pressupostos rècord de 49.162 milions d'euros el 27 de febrer de 2026 i la Mesa del Parlament va formalitzar la seva retirada el 19 de març de 2026 després d'anul·lar-se el ple previst per al seu debat. Salvador Illa retirava el projecte de Pressupostos 2026 el 18 de març principalment per a evitar una derrota parlamentària al no comptar amb els suports d'ERC a pesar que el Govern ja tenia un acord amb els Comuns, necessitava el vot a favor o l'abstenció d'Esquerra Republicana per a superar les esmenes a la totalitat. I així, per a garantir els serveis públics durant la pròrroga, el Govern va aprovar el 19 de març de 2026 un suplement de crèdit de 5.988 milions d'euros. Actualment, el Govern de Illa continua buscant desesperadament suports (principalment d'ERC) per a encaixar noves demandes en un futur pacte que permeti desbloquejar els comptes.

Concloent

El sistema sanitari públic català ha passat de sofrir un de les majors retallades socials a Espanya (2010-2015) a registrar el possible major pressupost de la seva història en 2026, impulsat per la necessitat de recuperació post-pandèmia, la millora de les condicions del personal sanitari i revertir ja les conegudes llistes d´espera ambulatòries i d´especialistes hospitalàries. Els encarregats de dirigir l'important i fonamental transatlàntic de la sanitat pública catalana en els últims 20 anys han estat de diferents colors polítics. Aquesta és la llista cronològica dels Consellers de Salut de la Generalitat de Catalunya des de 2003 fins a l'actualitat:

.Marina Geli (2003-2010): PSC (Governs de Pasqual Maragall i José Montilla).

.Boi Ruiz (2010-2016): Independent proposat per CiU (Governs d'Artur Mas).

.Antoni Comín (2016-2017): ERC (nomenat per JxSí, Govern Carles Puigdemont).

.Alba Vergés (2018-2021): ERC (Governs de Quim Torra i Pere Aragonès).

.Josep Maria Argimon (2021-2022): Junts per Catalunya (Govern de Pere Aragonès).

.Manel Balcells (2022-agost 2024): ERC (Governs de Pere Aragonès).

.Olga Pané (agost 2024-actualitat): Independent proposta pel PSC (Govern de Salvador Illa).

Si els governants entenen que dos dels principals béns públics, com són l'educació i la sanitat, s'han de mantenir com a intocables ja podríem donar-nos per satisfets. Qualsevol govern que actuï d'una altra manera, no és meritori de cap vot.

Mentrestant continuem celebrant el Dia Mundial de la Salut, encara que molts ciutadans (pacients i professionals de la salut) ens continuem preguntant si tenim alguna cosa a celebrar.

Bé, potser les asseguradores privades sí.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.