Sant Galderic des de dins

"Estimo com a rubinenca i com a artista aquest dia i he participat des de la primera edició"

Diumenge 21 d'octubre es va celebrar Sant Galderic a Rubí, festa que celebra l'art i la pagesia. La Plaça del Dr. Guardiet va ser el centre de totes les activitats i els carrers dels voltants van acollir també ceramistes, artesans, puntaires, pintors i un llarg etcètera de firaires que s'hi van adherir. La plaça Catalunya acollia les paradetes de menjar de pagès, l'altra pota que enalteix aquest dia.

Riuades de gent van passejar pels emplaçaments esmentats mirant encuriosits els productes que s'hi oferien, participant activament de la Fira, gaudint del bon dia, tant per veure una ballada de sardanes com els animals que es podien veure al solar d'Esquerra (a modus de petit zoològic, als més petits de casa els hi fa molta gràcia). També va haver-hi qui va allargar més l'estada i també van poder gaudir de la botifarrada organitzada al vespre.

Estimo com a rubinenca i com a artista aquest dia i he participat des de la primera edició, m'agrada el caire "naïf" d'aquesta fira, el que fins fa pocs anys la diferenciava de moltes d'altres que se celebren al llarg del territori amb trets semblants. M'agrada poder oferir les meves pintures a un públic que sap que el que trobarà a la parada d'un pintor en una fira, no és pas el que li oferiria aquest mateix pintor en una galeria d'art. M'agrada explicar el meu procés i tècniques pictòriques als que s'aturen a la meva parada, m'agrada que col·lectius de la meva ciutat prenguin aquest dia iniciatives creatives i solidàries amb diverses causes, m'agrada l'ambient que es respira mentre es mira que ha fet aquest o aquest altre...

Com a rubinenca i artista m'agradaria que aquest fet diferencial amb altres fires no es perdés, que l'essència mateixa, no es diluís en un fet comercial només. El que fa una fira especial, no és tant el volum de vendes, ni els carrers o places ocupades, sinó quelcom més intangible i difícil de mesurar: la il·lusió i ganes d'exposar-hi. Hi ha quelcom abstracte en aquesta afirmació, però molt cert, com tots els estímuls esbojarrats que participen en la decisió d'una persona a dedicar la seva vida a l'art, una de les columnes que vertebren aquest dia. No ho oblidem.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.