Urbanisme casolà (o d’estar per casa)

Sovint sento a parlar d’urbanisme, tant en entorns professionals com en dinars de família com en la barra dels bars. A vegades penso que és com el futbol, amb menys seguidors, però amb el mateix apassionament. En les converses hi sents de tot. Des dels experts irreductibles fins als aficionats convencibles debaten judicis a voltes seriosos i a voltes superflus amb infinitat de punts de vista diferents. S’ha de dir que la riquesa d’arguments (i a vegades bestieses) és sorprenent.

El cabàs de disciplines que envolta la parauleta urbanisme és enorme. Les sensibilitats a la forma de viure, a la salut, a la política, al medi ambient, a l’economia, a la sociologia, a la demografia, a la història, a la jurisprudència, a l’arquitectura, i moltes (moltíssimes) altres més, formen part d’aquestes discussions. Cada u ho veu des d’una perspectiva diferent i tenir un punt de vista únic és impossible. Per tant, no m’atreveixo a parlar d’urbanisme a seques (i servidor de vostès té els coneixements limitats) i el que serà rigorós i profund per uns, serà "innesencial" i superflu pels altres. Necessito incorporar un adjectiu que m’allunyi de l’expert sever, taxatiu i inflexible, que em portaria directament a una única mirada, per quedar-me en la dimensió més terrenal, que som la majoria de ciutadans, i poder escriure amb la llibertat d’usar terminologia pedestre i a vegades poc convencional lluny d’una especialitat concreta.

He triat casolà perquè crec que és el que pot definir millor aquesta pretensió. Per què? Em sembla que encaixa. Casolà és sinònim d’amateur i, en conseqüència, antònim de professional, d’expert, de saberut i dona un caire voluntariós i sense pretensions. Si algun cop em passo de llest i caic en la petulància tan pròpia d’experts profunds, que no ho vull ser i tampoc en sé prou, no m’ho perdoneu, no serveix de gaire demostrar un gran coneixement si només els doctes t’entenen. També em permetrà abordar temes que, per la seva baixa importància (per segons qui), només formen part de tertúlies de sobretaula de cunyats i barra de bar, potser ja és hora de redreçar-los un xic.

Aquesta és la voluntat d’aquest article i dels que seguiran. Un cop justificat el títol, començarem la setmana vinent amb el primer tema per tractar: "L’urbanisme i els arbres (1)". 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.