VIH, drets i vida digna

L'1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, no és només una data commemorativa, sinó un recordatori incòmode: avui el VIH continua sent un problema social abans que mèdic. Els avenços científics han transformat el diagnòstic, però no han eliminat l'estigma ni les desigualtats que condicionen la vida de moltes persones.

Els manifestos d'enguany insisteixen en una idea central: la resposta al VIH no pot existir sense comunitat. Han estat les xarxes comunitàries les que han garantit suport, informació i defensa de drets quan les polítiques públiques han estat insuficients. Una realitat que no és llunyana ni abstracta, sinó que forma part del dia a dia de moltes persones. L'estigma continua actuant com una barrera silenciosa, present a la feina, als centres educatius, al sistema sanitari i a l'espai mediàtic. Aquesta discriminació no només vulnera drets, sinó que dificulta la prevenció, retarda els diagnòstics i allunya les persones dels tractaments.

Parlar de VIH vol dir parlar de condicions de vida: de tenir una llar, ingressos estables, salut emocional... i la possibilitat de projectar el futur sense por. El virus posa en evidència desigualtats estructurals (com la pobresa, el racisme, el masclisme o l'LGTBIfòbia) que no es resolen amb receptes mèdiques, sinó amb polítiques socials.

Malgrat la reducció de noves infeccions i els resultats positius dels plans d'acció, res està assegurat. Calen recursos sostinguts, accés real a la prevenció i formació contra l'estigma. En un context de retrocés de drets, la comunitat continua sent clau per defensar vides dignes. El repte no és només controlar el virus, sinó garantir drets i futur.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.