"Sóc feliç dedicant la vida a la ciutat", Ana Maria Martínez, alcaldessa de Rubí

 

Ana María Martínez ha estat investida per segona vegada com alcaldessa de Rubí i afronta aquest nou mandat amb la confiança d'haver obtingut el PSC uns bons resultats electorals a les darreres eleccions municipals.

 

Entrevistem a l'alcaldessa de Rubí, però també parlem amb la dona, mare de família i rubinenca de naixement que hi ha darrere del seu càrrec.

 

Com encara aquest nou mandat que tot just ara acaba de començar?

 

Amb molta il·lusió, molta responsabilitat i molt de compromís. Ser l'alcaldessa de la teva ciutat, ja ho vaig dir en el 2015 la primera vegada i ho he repetit moltes més, és una gran responsabilitat però també un honor.

 

Començar un mandat amb uns millors resultats, amb major confiança de la ciutadania, dels meus veïns i veïnes, per poder treballar per a la ciutat i continuar amb la seva transformació i dedicar-li la vida aquests quatre anys, fa molta il·lusió.

 

Les darreres eleccions han suposat un augment de quatre regidors més per al PSC a Rubí. S'ho esperaven?

 

Esperàvem millorar els resultats i hem treballat molt per aconseguir-ho. Tot apuntava al fet que guanyaríem les eleccions i el resultat ens satisfà. Estem molt contents i ens ha donat molta força per encarar el mandat.

 

Aquesta és la principal diferència amb el mandat anterior?

 

A l'anterior legislatura, amb sis regidors d'un total de 25, vam passar amb dificultats polítiques però això no va suposar un obstacle per encarar molts reptes de la ciutat i poder veure alguns fets realitat i d'altres iniciats.

 

Passar d'aquesta minoria a tenir gairebé el doble de vots i regidors, és una llum per poder fer el que hem treballat fins ara però encara millor.

 

En l'anterior mandat segur que hi ha hagut encerts però també errors. Quins considera que han estat?

 

Tot acaba sent resultat d'una situació conjuntural. Vam començar el mandat estenent la mà i el vam acabar de la mateixa manera, posant la ciutat sempre pel davant. El que passa és que aquesta mà la van voler agafar alguns grups o regidors i d'altres no.

 

Encerts, crec que hem fet tot el que hem pogut. I en la política i en la vida, qui fa tot el que pot no està obligat a fer més. Quan he fet autocrítica en el meu paper com alcaldessa, a l'anterior mandat segurament un dels errors ha estat que he tingut possibilitat, encara més, de compartir, de consensuar, de dedicar més temps a la relació amb la resta de grups. Però és que quan tens tota una ciutat per gestionar-la amb cinc persones i tu, dóna pel que dóna, i al final treballem per a la ciutat, no per als grups de l'oposició. Pot ser un error però el justificaré perquè el primer és Rubí.

 

Nosaltres no hem fet cap parada. Per a mi les eleccions em van treure hores de son però no de feina.

 

 

 

Han formalitzat un pacte de governabilitat amb els comuns de Rubí. Els considera uns bons companys de viatge?

 

Estic convençuda. Hem fet un acord de governabilitat per començar a caminar, que donarà llum verda al pressupost 2019 perquè estan d'acord amb nosaltres que la maquinària no pot estar aturada. Compartim, en essència, què és el millor per a la nostra ciutat i, com a servidors públics, què podem fer per ella. I en aquest sentit, prioritzem el que ens uneix, que és l'estima per aquesta població i un projecte d'esquerres i progressista que vol millorar la transformació de Rubí. Tots estem disposats a garantir una estabilitat de govern durant aquests quatre anys.

 

Gràcies a En Comú Podem s'ha aprovat el nou cartipàs municipal i el règim de retribucions. Què els hi diu als que critiquen la pujada de sous?

 

S'ha de criticar i valorar el treball. La institució s'ha de dignificar, independentment de qui hi hagi. El que hem fet és ajustar les taules i comparar amb altres ciutats amb característiques similars a la nostra pel que fa al nombre d'habitants, pressupost, treballadors... S'ha fet amb tota una sèrie de variables que et donen un barem i en aquest estem. Ni en la part alta ni en la part baixa, ens hem situat enmig, com s'hauria d'haver fet fa molts anys.

 

Què li demana a l'oposició durant els propers quatre anys de mandat?

 

Que treballem tots plegats per damunt de tacticismes polítics. Quan faltin sis mesos per a les eleccions ja tornarem a estar a la grenya de nou però fins que arribi el moment intentarem que ens ocupi el menor temps possible. La ciutat requereix molta dedicació i no podem perdre el temps.

 

Cal que comencem a mirar endavant. Nosaltres estendrem la mà per consensuar els projectes de ciutat que mereixen l'acord de tothom, però si això no ho trobem llavors treballarem com hem fet en aquest últim mandat, pensant sobretot en el bé de la ciutat.

 

Un tema controvertit durant les darreres eleccions ha estat el centre de menors estrangers no acompanyats (MENA). Com està ara mateix la situació i què se n'espera?

 

Esperem i treballem perquè les decisions que es prenen en un moment determinat i no són bones es canviïn. Continuem dient el mateix a la DGAIA, no és una bona decisió, no és un bon lloc i no és un bon recurs. No pensem només en els veïns que, de forma legítima i humana, s'han queixat perquè no estan d'acord. Pensem per a qui està pensat aquest recurs, per a menors no acompanyats amb una motxilla de vida complicada en un espai reduït i massificat. Així no hi ha cap garantia d'integració. Això ho vaig dir el primer dia, ho vaig dir el segon i ho diré sempre. Rubí buscarà una alternativa.

 

Som una ciutat que s'ha fet de persones que han vingut de fora i som el que som. No assumirem actituds sectàries o excloents perquè no és així. Tampoc assumirem males decisions d'altres administracions que sabem i preveiem quin resultat tindrà.

 

 

Què passarà amb el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal? Tindrem un nou POUM?

 

En l'acord de governabilitat amb el grup d'En Comú Podem és un tema que queda força clar. El POUM el paralitzem i treballarem, primer, per tot allò que sigui aprofitable ja que s'ha fet molta feina, però iniciarem un nou planejament que sigui més satisfactori per tothom o, com a mínim, per als grups que signem aquest acord.

 

La ciutat no es pot aturar, sobretot pel que fa a tres àmbits, que són habitatge, activació econòmica i equipaments. Esperem que es puguin fer les modificacions de la forma més àgil perquè, per exemple, d'això depèn que es pugui ampliar el CAP Antón de Borja, o que es pugui tenir més espai disponible per fer habitatge social. Com això és d'interès general hem de treballar per fer-ho possible, independentment de què el planejament el refarem i començarem amb un de nou.

 

El Casino és un projecte especial en aquest mandat?

 

Per a nosaltres ho és i crec que també per a tota la ciutat. És una de les inauguracions que més esperem tots. Molta gent gran em diu pel carrer: "si us plau acabeu ràpid l'obra, no em vull morir sense veure-ho". Però les obres només duraran un any i mig, potser dos.

 

Jo he ballat en aquell escenari, però els meus pares ho han fet a la pista. Han passat generacions senceres per allà, parts d'històries de vida... Farem alguna cosa maca, no només per inaugurar un equipament, que al final quedarà preciós. També ho lligarem amb el vincle sentimental de la ciutat perquè el Casino és una part molt important de la nostra identitat.

 

No dóna temps de fer la propera Trobada Nacional de Sant Antoni Abat al Casino però la següent probablement sí. M'hauria encantat que per a la Festa Major de l'any vinent ja estigués obert.

 

Pel que fa al comerç la ciutat, quins projectes tenen per revitalitzar-ho?

 

Estem treballant en un nou pla de dinamització del comerç però encara és molt aviat per aventurar-me a explicar res. Treballem amb diferents qüestions que les hem aixoplugat sota el paraigua de la qualitat, accessibilitat i dinamització.

 

Hem de fer un pas més i intentar atraure qualitat comercial i acompanyar els comerciants de la ciutat perquè també entenguin que són marca de ciutat i com la millorem entre tots.

 

Urbanísticament, ha ajudat el fet d'acompanyar-ho amb un espai que convida a passejar i just ara hem començat les obres de millora de l'avinguda de Barcelona i el passeig Francesc Macià.  Crec que hem de continuar millorant des del mirall de la qualitat.

 

Aviat es compliran dos anys dels atemptats de Les Rambles, on van morir dos familiars veïns de Rubí. Pensen fer alguna mena d'homenatge?

 

Hem tingut un debat intern perquè no sabíem què era millor. Si en aquest segon any participar en el que es farà a Barcelona el 17 d'agost, o esperar i dissenyar algun record estàtic que, d'alguna manera, sigui l'homenatge de la ciutat a aquestes dues persones.

 

Encara queda el mes de juliol per decidir i és cert que al mes d'agost, malgrat que nosaltres puguem fer l'acte, potser no quedaria lluït perquè hi ha molta gent que està de vacances i no sé si la família prefereix anar a Barcelona.

 

L'últim que vam fer va ser entregar tot allò que ens havia arribat del Futbol Club Barcelona i altres entitats per a la família. No sabem si farem l'homenatge a l'agost o potser val més la pena esperar-se al setembre o octubre, si hem de fer un monòlit de record, ho hem de parlar amb la família. És un tema molt delicat.

 

 

 

Respecte a la ciutat, em pot avançar els grans projectes a Rubí durant els propers quatre anys?

 

El fil conductor de com veiem aquests quatre anys va lligat a la contínua transformació de la ciutat. Hem començat per tenir un centre que ens ha recordat que vivim en una ciutat moderna, verda i segura.

 

Aquesta transformació l'hem de continuar pal·liant dues grans ferides que té la ciutat o elements que en l'univers del rubinenc estan molt interioritzats. Per una banda, l'avinguda Estatut, a la qual jo l'he anomenat quan era petita l'autopista. En aquella època no hi havia semàfors i t'hi jugaves la vida, va haver-hi accidents molt greus.

 

Ara ja  tenim la titularitat municipal i estem començant a traçar les primeres ratlles del que ha de ser un carrer amable, on la prioritat siguin les persones i hi hagi lloc per un carril bici. Visualitzem, sense entrar en detalls, quatre espais diferenciats en l'avinguda que com a resultat, no representi un tall a la ciutat. Fins ara, l'alternativa de circulació de vehicles que sortien de l'autopista i anaven de Rubí o Sant Cugat cap a Terrassa era aquest. Hem de trobar una altra opció i que les persones tinguin la percepció de què és un carrer més. I això és molt important perquè hi ha un volum considerable de població a l'altre costat.

 

L'altra gran cicatriu és la riera, que suposa l'altre gran tall de la ciutat. El cobriment de la riera no és possible ni l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) permetria el seu cobriment total, però sí que és cert que travessar-la o connectar-la per més llocs és possible. El POUM ja ho preveia i, encara que ja no serà, forma part també dels acords del pressupost 2020 amb En Comú Podem.

 

No només es tracta de fer més ponts sinó que hem començat a plantejar la necessitat de posar equipaments municipals a l'altra banda de la ciutat. Hem iniciat la compra de l'antiga fàbrica de televisors Superson perquè necessitem un centre potent, juvenil, cultural i d'innovació.

 

Són 3.200 metres quadrats d'espai que necessiten una reforma, efectivament, però que té infinites possibilitats. És un equipament a l'altra banda de la riera o, millor dit, a l'altra banda de la ciutat.

 

Després estem treballant en un altre projecte que connecta el Parc Ibèric de Can Fatjó amb Cova Solera. Per allà passa el tren i haurem de tunelar per sota de la via del tren. És un dibuix que ens obre una visió de balcó ja que ara no hi ha aquesta connexió. Font de la Via fa anys que ho demana perquè es troba en una zona que sembla que s'acabi la unió amb la ciutat.

 

També seguim pensant i estic segura que trobarem equipaments que poden anar en aquesta part de la ciutat. Juntament amb aquestes noves connexions farem que s'elimini aquesta frontera que sembla que és ara la riera.

 

Després també hi ha un altre projecte que té a veure amb l'skyline de la ciutat, que és el desplaçament de les línies d'alta tensió de Can Fatjó. Ho vam anunciar, ho hem començat ja i està previst per al 2022, amb un finançament només municipal. Després el cost el portarem als jutjats per denunciar a la Generalitat per no complir la seva part del conveni. Les línies d'alta tensió de Pep Ventura també les treballem amb Sant Cugat.

 

S'ha demostrat amb aquests acords municipals que el PSC pacta tant amb els comuns com amb Junts per Catalunya o ERC. També ho podria fer així per governar a la Generalitat?

 

Quan es posa en la realitat local el que és millor per a la ciutat, hem d'arribar a un acord perquè compartim objectius i som capaços de donar-li menys importància al que ens separa.

 

Nosaltres en l'anterior mandat vam salvar el pressupost del 2017 i el 2018 amb Ciutadans i el PP i no m'acomplexaré mai de dir això. Al contrari, li estic agraïda a aquests partits perquè han prioritzat Rubí i he pogut fer possible que la ciutat no s'aturi.

 

Per tant, possibilitats de governar el PSC a la Generalitat, i tant.

 

És dona, alcaldessa i també mare de família. Com encaixa tots aquests rols? 

Quan vaig començar sent regidora a l'Ajuntament la meva filla tenia 8 mesos i ara tinc dues filles, que faran 17 i 12 anys. Tota la vida de les meves filles l'he compartida amb la dedicació a la ciutat. És cert que no té res a veure ser regidora amb ser alcaldessa. Ahir, per exemple, vaig treballar 14 hores, vaig sortir de casa a les 8 h i vaig arribar a les 10 h de la nit. Vam dinar en 25 minuts.

 

Com ho porta?

 

És difícil i més quan ets una mica addicte a la feina. En tot cas, a casa ens coneixem tots i ens respectem. Això forma part d'un compromís amb la família. Si em considero realitzada en l'aspecte laboral també els hi puc oferir temps de molta més qualitat. El servei públic és molt sacrificat i si no tens una família que t'acompanya és molt difícil. Però com tot, també té els seus avantatges, com el de treballar a Rubí. Sóc feliç dedicant la vida a la ciutat.