Rubí té 34 persones en espera per fer cursos de català del CPNL

L'oferta de cursos presencials de català del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) està més lluny que mai d'absorbir la demanda de places: més de 9.000 persones han quedat en llista d'espera aquest any 2024. Aquesta és una xifra inèdita, i s'explica per l'increment de 10.000 sol·licituds des de l'any 2019, i una ampliació de només 1.500 places.

En el cas de Rubí, on a través del Servei Local de Català s'ofereixen 32 cursos, hi ha 658 places i 594 inscrits, però 34 persones en llista d'espera, segons dades de l'ACN. La majoria dels aspirants (83%) que han quedat sense plaça arreu del país són nous parlants que esperen per fer un curs bàsics de català (A2).

El creixement de les llistes d'espera és desigual, però molt significatiu en ciutats mitjanes i grans de Catallunya, que han passat de no tenir persones en llista d'espera a tenir-ne desenes o centenars: Barcelona és, de llarg, la ciutat amb més persones en llista d'espera (3.641), però la demanda ha crescut molt més a ciutats com Manresa (ha passat de tenir 1 persona d'espera el 2019 a 371 aquest 2024), Tortosa (d'1 a 188), Igualada (d'1 a 121), Vic (d'1 a 112), Figueres (d'11 a 181), Terrassa (de 14 a 211), Sabadell (de 44 a 223), Girona (de 29 a 145) o Santa Coloma de Gramenet (de 83 a 272).

El conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, ha explicat que el seu departament té molt avançat un "pla de xoc" per "rellançar" l'actual CPNL, inclòs en el Pacte Nacional per la Llengua, i que té l'objectiu "mínim" de poder cobrir tota aquesta demanda desatesa però que vol anar "més enllà". "El creixement de l'oferta ha de ser més important, però el mínim ha de ser no deixar ningú fora", ha assegurat. Així, la proposta de canvi consistirà a incrementar el nombre de localitats on s'imparteixen cursos, ampliar les franges horàries, oferir noves modalitats de cursos i teixir "col·laboracions" amb entitats del territori per "cobrir els forats" actuals, ha detallat Vila.

El Departament és conscient que la demanda ha crescut amb força, en part, perquè s'ha "disparat" l'arribada de població estrangera que vol fer aquest tipus de cursos, cosa que no ha pogut assimilar perquè "no es pot preveure el canvi demogràfic", i perquè no s'ha augmentat prou el pressupost de l'ens. "Si hi ha grans moviments de població que demanen formació, això té un cost; és un repte de país”, reconeix.

El conseller també ha valorat positivament que s'hagi "tornat a fer valdre l'aprenentatge del català", i ho exemplifica amb el boom de demanda dels cursos de nivell superior de català (C2).

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.