L'alimentació emocional: sovint mengem per superar les emocions negatives?

 

La funció fisiològica de la gana és evident: convidar-nos a menjar per tal de sobreviure i, així, promoure la supervivència de la espècie. No obstant, amb els anys (millor dit, segles), la gana ha anat veient-se afectada per les noves funcions que anava adoptant el menjar. Una de les més clares és la funció social: no solament està culturalment acceptat, sinó que la nostra cultura ho promou.

El menjar també ha adoptat una altra funció en molts de nosaltres, com a conseqüència de l'associació que hem anat fent al llarg de la nostra vida: és molt probable que el menjar hagi esdevingut un remei contra l'estrès i un consol les emocions negatives o, si més no, el recurs que utilitzem per "superar" un moment difícil.

 

No passa res per utilitzar el menjar per alleugerar les emocions negatives un cop; no obstant, si ho fem de manera repetida, és possible que acabem creant una associació entre el nostre estat d'ànim i el menjar, caient així en el parany de la gana emocional.

És molt possible que no siguem del tot conscients d'aquesta associació, però segurament faci que ja no siguem capaços de veure el menjar com el combustible que el nostre cos necessita; sinó com un element reforçador que ens ajuda a superar situacions difícils, o com un mitjà per recompensar-nos – per exemple – després d'una jornada intensa a la feina.

La culpabilitat és un altra element que entra en joc de seguida que ens hem deixat endur per la gana emocional i, alhora, esdevé un element reforçador de l'associació: ens fa sentir malament, pel que experimentem emocions negatives i el cercle torna a començar.

Què hi podem fer la respecte?

Primerament hem d'interioritzar els següents fets:

- El menjar NO és teràpia: menjar no ens ajuda a superar les nostres dificultats emocionals; Si bé és cert que ens proporciona alleugeriment i plaer temporal, és possible que a mitjà termini acabem desenvolupament una altra problemàtica.

- Menjar més del que hauríem, o aliments que no són sans, potser senyal de que necessitem escoltar-nos i saber com ens sentim emocionalment.

 

El segon pas és identificar si realment es tracta de gana emocional, i no fisiològica. Ha aparegut de manera sobtada? Et venen de gust només una sèrie d'aliments, principalment d'alt contingut calòric, dolços o salats? Et resulta molt difícil desconnectar d'aquesta sensació? L'experimentes como una necessitat imperiosa de menjar? Creus que et sentiràs culpable després de menjar? Creus que menjaràs ràpidament i sense gairebé gaudir de l'experiència? Si la resposta és afirmativa a aquestes preguntes, és probable que es tracti de gana emocional, i no fisiològica.

El tercer pas és reconèixer com ens sentim i identificar quines emocions han pogut desencadenar la gana emocional. Un cop tinguem resposta, podem aplicar estratègies diverses per tal de poder resistir-se a la gana emocional i superar les situacions que l'han desencadenat d'una manera més saludable.

 

Aquests darrers punts es poden traduir en la pràctica de tècniques de relaxació, expressar els nostres sentiments, comptar amb recolzament extern, distreure'ns d'alguna altra manera, i practicar "Mindful eating" - menjar amb consciència plena i prestant atenció a tots els sentits, intentant gaudir de l'experiència