Carles Mercader: “Estem en un món on hi ha un soroll visual constant”

Durant aquests dies, molts rubinencs i rubinenques s’han topat als carrers i façanes de la ciutat amb les grans imatges de la sisena edició del Festival de Fotografia La Nuu. Les obres de dotze artistes de gran prestigi internacional han tornat a posar a Rubí en el centre de l’escena artística amb treballs d’autor que, amb diferents estils i tècniques, capten l’atenció del vianant convertint la ciutat en una espècie de gran museu a l’aire lliure.  

Entrevistem a Carles Mercader, fotògraf, director i comissari del festival, qui defensa el pensament visual i reivindica la ciutat de Rubí com a referent cultural de primer ordre.  

Carles, com ha influït la pandèmia en l’organització del festival La Nuu d’enguany?

La tipologia de festival, que es basa en l’exposició al carrer, en principi ha jugat a favor. Com es tracta d’un museu obert a tothom, i es tracta d’ocupar els carrers i les places, les mesures de seguretat es poden mantenir perfectament. Això pel que fa a la part expositiva.

El que sí que s’ha hagut de modificar és la programació del festival i anul·lar a últim moment la inauguració del Castell, que sempre s’acompanyava amb una conferència, ni es podran fer els workshops presencials. Per això hem optat per una programació online, amb dues xerrades impartides pels fotògrafs Román Yñán i Irene Zóttola.

A més, aquest any per a les visites guiades de cada dissabte es requereix inscripció prèvia?

Sí, i s’ha reduït la capacitat del públic.

Com es gestiona un festival d’aquestes característiques?

La part expositiva és molt lenta. A l’acabar una edició ja començo a treballar en la de l’any següent. Per exemple, em vaig trobar amb una fotògrafa xinesa, la Chen Xiaoyi, i tenia molts problemes per contactar amb ella perquè allò era un caos. Quan la pandèmia va arribar aquí, la incertesa va ser total i en tots els àmbits, si es faria, no es faria, què passaria...

Una cosa que va afectar positivament és que, durant el confinament, vaig veure les fotografies de l’Alberto Giuliani, un fotògraf italià que estava a l’Hospital San Salvatore de Pesaro. Em va cridar molt l’atenció com encarava el seu treball, fixant-se en les marques que deixaven els equips de protecció en la pell dels metges i infermeres. Vaig contactar amb ell convidant-lo a participar en el festival.

Aquesta fotografia de l’Alberto Giuliani sobre els efectes de la Covid-19 crida especialment l’atenció. Creus que en el festival de l’any vinent també hi haurà imatges sobre la pandèmia?

Espero que no. Primer per la mateixa naturalesa del festival, que no es dedica a la fotografia documental sinó a la fotografia d’autor. En principi són treballs que s’han fet durant anys, excepte aquest cas, i la majoria tenen una cocció lenta, tot i que estem oberts. Crec que amb això ja hem contribuït i espero que ho haguem pogut oblidar bastant.

Una curiositat, les imatges que ara estan penjades a les façanes i als carrers de Rubí on van a parar un cop finalitza el festival?

Es guarden en el magatzem del Museu de Rubí.

I estan les obres d’anys anteriors, des del 2015?

Sí, excepte el primer any, que era més petit i les donava al mateix fotògraf perquè la pogués exposar. Després, per motius interns i burocràtics, vaig decidir que les guardava el museu.

Per què és tan important la fotografia i l’art per a tots els públics?

Més que la fotografia, en aquest cas, defenso el pensament i el gaudi visual al carrer. Sempre reivindico La Nuu per dues coses. Primer, perquè no hi barreres de cap tipus ni hi ha cap porta de galeria o museu. Perquè donem per descomptat que tothom pot accedir-hi i no és veritat. La gent s’ho troba i hi ha dos nivells d’observació. Un primer de gent que ni tan sols sap que és un festival, veu les imatges i decideix si li agraden on no, la qual cosa trobo perfecte. En un segon o tercer nivell, persones que veuen les imatges i les interpretaran o buscaran sobre què tracten, i crearan o aprendran alguna cosa.

És important que la cultura també ens faci aturar-nos. Estem en un món on hi ha un soroll visual constant, on no dediquem ni mig segon a veure una imatge i veiem milions d’imatges al llarg de l’any. El festival al carrer ens regala un temps d’observació i, per tant, de reflexió. Aquest pensament visual vinculat al temps de reflexió m’interessa molt.

Tampoc em canso de defensar la ciutat de Rubí, la perifèria urbana, que pot fer coses i convertir-se en un referent cultural de primer ordre. Sembla que tot hagi de passar per Barcelona i també ens mereixem aquest tipus d’esdeveniment, amb un prestigi internacional, la qual cosa és motiu d’orgull i reivindicació de la ciutat.

Què diferencia La Nuu d’altres exposicions?

La cultura encara no està a l’abast de tothom. Una societat és més justa i igualitària segons l’accés a la cultura de la gent i aquesta part, és evident, que ens manca.

Visites guiades per saber més de les imatges exposades a peu de carrer

El Festival de Fotografia de Rubí La Nuu està organitzat per l’Ajuntament, sota el lema Cos i pedra. Visitants i ciutadans es converteixen en espectadors voluntaris i involuntaris a la Plaça de la Nova Estació, la Plaça d’Anselm Clavé, la Plaça del Dr. Guardiet, la zona de l’Escardívol, la Biblioteca Municipal Martí Taulell i al Celler .

Més info: Tornen les fotografies de La Nuu a les façanes de Rubí

Els dissabtes 10, 17, 24 i 31 d’octubre hi haurà visites guiades per la ciutat de Rubí tot seguint les obres fotogràfiques exposades a peu de carrer, amb les explicacions del director del festival, Carles Mercader. El punt de sortida serà l’Antiga Estació de Rubí i les persones interessades en assistir-hi cal que s’inscriguin prèviament enviant un correu a: info@lanuu.cat

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.