Enric Escofet: "El llibre serveix per veure tots els espais naturals que hem perdut"

‘Rubí desaparegut’ és el nou llibre de l’editorial Efadós que fa un repàs gràfic de la ciutat des de finals del segle XIX fins a la dècada del 1960. El rubinenc Enric Escofet Xercavins, que actualment treballa a l’Arxiu Històric del Teatre Liceu, ha estat l’encarregat de fer el recull de les millors fotografies de l’antiga vila.

Tal com ha explicat al TOT, el llibre es distribueix en tres capítols, un primer dedicat al nucli urbà de Rubí, amb imatges que recorren des de l’Ajuntament fins a l’estació; una segona part dedicada a il·lustrar el creixement demogràfic que va tenir lloc abans de la rierada, amb fotos de la plana del Castell, les torres modernistes de la plana de Can Bertran i el Celler. “Tots aquests edificis van créixer a partir del segle XX però en un primer moment estaven totalment a les afores de Rubí. També hi ha imatges de l’Escoles Ribas que es veu com estaven completament fora del nucli urbà”.

L’últim capítol del llibre està dedicat als espais naturals de Rubí, des de fonts, masies, vinyes, camps de conreu i ermites com la de Sant Muç o Sant Genís.

D’on i com sorgeix la idea de fer un recull d’imatges del Rubí desaparegut?

L’editorial Efadós està especialitzada en llibres d’història gràfica. Va començar una col·lecció anomenada L’Abans, i l’any 2002 va sortir el llibre de Rubí fet per la historiadora Meritxell Torné. Un llibre molt gruixut amb imatges i text que es va elaborar, sobretot, a partir de donacions de fotografies de particulars.

Des de fa uns anys l’editorial ha tret una segona col·lecció en un format molt més petit i horitzontal. La major part són fotos amb peu de pàgina i em van demanar si podia fer aquest nou volum de Rubí. A banda de les fotos del 2002 hem recollit moltes de noves. De 170 fotos aproximadament, una cinquantena són totalment inèdites. Algunes són típiques però com que són molt maques les hem tornat a publicar. D’altres han aparegut en publicacions menors i molta gent no les haurà vist; i d’altres són totalment inèdites.

D’on procedeixen aquestes últimes?

De l’Arxiu Municipal, que des del 2002 ha anat rebent fotografies que no s’havien publicat. Estic molt content perquè hem tingut accés a tres fonts de fotògrafs rubinencs: Pere Xercavins, que a més és el meu besavi, i Josep Santpons. Aquests dos comencen la seva activitat fotogràfica en el 1910. Les altres imatges són d’un impressor, Josep Pallerols, que tenia una impremta al carrer Fondo de Rubí. El seu fill ens ha deixat fotos molt maques.

A banda d’aquests tres fotògrafs locals, el col·leccionista rubinenc Pere Oliván també ha fet una aportació amb postals de la ciutat.

Quines similituds i diferències trobes entre el Rubí d’abans i el d’ara?

Les imatges del llibre arriben fins al 1960 així que les diferències són moltes. Fins al 1940 Rubí tenia una indústria tèxtil molt potent però alhora era un poble on l’agricultura també tenia un pes molt important. És a partir dels anys 60 quan Rubí canvia completament i hi ha un gran creixement demogràfic. Crec que el llibre serveix per veure tots els espais naturals que hem perdut, especialment fonts, boscos i també el patrimoni arquitectònic que no hem conservat. Queden les típiques torres modernistes de l’Ateneu o la Casa Gaju però hi havia moltes més cases al carrer Fondo o a Pau Claris que han estat enderrocades, moltes d’elles durant al franquisme però també en democràcia.

Dels espais naturals perduts, quin destacaries?

Crec que és molt tòpic però la Font del Bullidor era com la joia de la corona de les fonts de Rubí, on tothom hi anava a passar el diumenge.

Per què creus que no s’ha conservat part del patrimoni arquitectònic de la ciutat?

Per especulació urbanística i sobretot per una falta de planificació sobre com s’han de construir aquests nous edificis i quins s’haurien d’haver protegit. Moltes de les típiques casetes d’estiueig modernistes del carrer Pau Claris han desaparegut. Quan veus que ha passat en democràcia penses que hauria d’haver-hi un pla urbanístic que hagués tingut en compte el patrimoni arquitectònic de Rubí.

Estem ara més conscienciats que cal preservar el poc patrimoni que ens queda?

A nivell general sí però al final són tot recursos, només cal veure com està la torre del Vapor Nou. S’han fet iniciatives molt bones com la Torre Basses per a joves, la torre Ezpeleta és l’Ateneu...Normalment han de ser de gestió municipal perquè puguin mantenir-se. Per al meu gust la remodelació del Celler és una meravella, quan hi passava de petit allò feia por. Ara han reconvertit la zona per als veïns i vianants.  

T’imaginaves veure algun dia un Rubí amb els carrers buits a causa del coronavirus?

Crec que ha estat un cop molt fort, ningú s’ho imaginava. De fet el llibre es va començar a fer el juliol de l’any passat i estava previst que sortís per aquest Sant Jordi.

 

L’Enric Escofet explica que, a causa de l’emergència sanitària actual, la presentació pública de ‘Rubí desaparegut’ es farà més endavant, tot i que l’obra ja està disponible per 22 euros a les llibreries L’Ombra i el Racó del Llibre de Rubí.

Segueix el TOT per estar informat de tot el què passa a la ciutat:

• Aquests dies, segueix el TOT per estar ben informat en tot moment del què està passant a la ciutat.
• Última hora sobre el coronavirus, consells, informació de servei i tota l’actualitat.
• Subscriu-te al WhatsApp del TOT Rubí i sigues el primer en saber què passa a la ciutat. Guarda el número 680 51 03 75 a la teva agenda del telèfon i envia'ns un missatge amb la paraula 'ALTA'
• Segueix les nostres xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.
• Subscriu-te al butlletí per rebre les notícies més destacades per correu electrònic.