“Quan maltracto un animal també maltracto la humanitat”, Toni Sala, escriptor

Entrevistem a l’escriptor Toni Sala, autor de la novel·la ‘Persecució’, que ha presentat aquest dijous a la llibreria L’ombra de Rubí

La novel·la de Toni Sala arrenca quan un dels personatges principals s’assabenta que la seva parella va matar la seva dona i ha estat condemnat a vuit anys de presó per cometre l’assassinat. A partir d’aquí el llibre es capbussa en els pensaments d’una dona marcada per la pèrdua del seu pare i per un home que potser tem més la vida que no pas la mort.

Parles des del subconscient d’una dona i d’un home. Com ha estat compaginar aquesta dualitat femenina i masculina?

No només parlo des de la veu d’una dona, sinó que també parlo des de la veu d’un assassí. En el cas de la dona ho tenia molt bé per certificar que no deia cap bestiesa ja que comptava amb la meva editora per saber que no hi havia res que grinyolava. En el cas de l’home hauria de buscar un assassí per saber si és creïble o m'he equivocat.  

Consideres que tots tenim dins una capacitat assassina?

No ho sé. La Patricia Highsmith, escriptora de novel·la negra, sempre deia que qualsevol persona en un moment donat és capaç de matar algú. No em sembla una cosa tan extraordinària si ho mires fredament. Només has d’aixecar una mica la mirada i veure els territoris on hi ha guerres. Per desgràcia l’home és assassí. L’home i la dona.

Quin paper té la incertesa a l’hora de tancar el dol per algun ésser estimat?

Crec que ‘incertesa’ és una de les paraules que més m’interessen en literatura. Tant en la mort com en la moral, i en el judici que un fa dels seus propis actes, sempre està la incertesa.

Saps que hi ha la mort però no saps què és. Tot és inventat. La relació que puguis tenir amb la mort també és inventada, es basa en el que t’imagines. Això té a veure amb el que planteja el llibre: els dilemes morals, com t’has d’enfrontar a un assassí o al mal. Perquè la teva relació amb el mal també és incerta. No saps mai si un judici que has fet és sòlid o és bo, sempre és incert. Potser el que penses avui sobre alguna cosa que vas fer malament, en un temps ja no ho veus de la mateixa manera. Aquesta incertesa l’has de suplir amb la valentia d’assumir els fets.

 

La mort és una cosa bona o dolenta? Tendim a pensar que és dolenta però no és tan senzill. O potser voldries viure eternament?

La literatura sempre està en el terreny de l’ambigüitat i de les coses que no són clares. Per això sempre un bon llibre té un punt inquietant, encara que sigui optimista, però és impossible escriure matemàticament o amb certesa. És com la llibreria de Rubí, la zona d’ombra.

En la novel·la es compara una vida humana amb la de mils d’animals sacrificats diàriament, i es reflexiona sobre el valor de la vida depenent de l’espècie o la raça. Com es mesura el valor d’una vida?

Tornem a la incertesa. Vivim en un país que gairebé és el segon en la indústria càrnia i hi ha un nombre de sacrificis d’animals brutal, una xifra que no coneixem ni volem saber. Com deia Coetzee, escriptor amb un premi Nobel, probablement dintre d’un temps veurem els escorxadors com ara veiem els camps d’extermini nazi encara que ara pugui semblar una bestiesa.

És un tema que m’interessa molt perquè normalment se’ns diu que som persones i que estem per sobre de l’animal. Penso que això és una mica discutible perquè quan em miro un animal el que estic fent és donar-li, inevitablement, la meva visió humana. Tot el que miro ho humanitzo, per tant, quan maltracto un animal també maltracto la humanitat. Precisament perquè sóc humà hauria de tenir un gran respecte per una cosa que no ho és.

Podem estimar una persona que ha assassinat?

No ho sé, aquest és el tema de la novel·la. Sabem que la humanitat té una part fosca i que és capaç de les pitjors coses que et puguis imaginar, molt més que els animals. Al mateix temps ets humà i tens l’obligació de defensar-te o si no t’acabaries suïcidant. És una pregunta per a la qual no tinc resposta.  

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?