Elena Ruiz: "Encara no sóc conscient que som subcampiones olímpiques"

Fa poc més d'una setmana que la rubinenca Elena Ruiz es trobava a Tòquio disputant la final del waterpolo femení dels Jocs Olímpics davant els Estats Units. Amb només 16 anys, la jugadora del CN Rubí suma al seu palmarès un subcampionat olímpic i una medalla de plata, i des del TOT Rubí hem pogut parlar amb ella perquè ens expliqui aquesta experiència.

Primera convocatòria amb la selecció espanyola absoluta per disputar uns Jocs Olímpics i aconseguint una medalla de plata. Has complert un somni?

Sí, es pot dir que he complert un somni perquè anar a uns Jocs Olímpics ha estat una cosa que sempre he volgut i que quan era petita ho veia molt llunyà.

Què se sent quan arribes a una final d'uns Jocs i amb l'extra d'aconseguir-ho amb només 16 anys?

Doncs la veritat és que encara no sóc conscient que som subcampiones olímpiques. Crec que ha de passar molt temps encara. Tenia moltes ganes d'anar i estic molt contenta, però no sóc capaç d'expressar exactament amb paraules el que sento.

Debut amb la selecció sent la màxima golejadora del partit contra Sud-àfrica amb cinc gols. Immillorable.

Una sensació molt bona. Això sí, en aquest primer partit les meves companyes em van ajudar molt abans d'entrar a la piscina i si tot va sortir tan bé, també és gràcies a elles que m'ho van fer més fàcil. 

Com vas rebre la notícia de la convocatòria, t'ho esperaves? T'imaginaves la participació que has tingut en aquests Jocs Olímpics?

Per començar no m'esperava anar i després, la veritat és que no m'esperava jugar tant. Així que per mi, el que he jugat ha estat molt bé. Sí que hi ha hagut partits que he jugat més que altres, però és normal i una decisió de l'entrenador. Personalment, estic molt contenta amb el que he fet.

Un bon rendiment el demostrat durant aquesta participació en els Jocs Olímpics que s'ha vist reflectit en bones paraules i fins i tot es parla que seràs una jugadora top mundial en el futur. Aquests comentaris, et generen pressió extra o al contrari, et motiven?

No em preocupa ni em pressiona el que digui la gent. Això em serveix per seguir treballant, ja que al final crec que el que s'ha de fer és seguir dia a dia i millorar tot el que es pugui. 

Com esportista d'alt rendiment, és esforç i constància el que has de posar en pràctica dia rere dia. Com és una setmana amb l'Elena Ruiz?

En primer lloc, vaig al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat a fer les classes. Després, entreno normalment entre tres i tres hores i mitja. Enguany, amb tota la situació de la covid-19 no hi ha classe presencial a la tarda, així que la fem en línia. Finalment, un cop acabat, vaig al club amb el Club Natació Rubí i torno a entrenar. Tot això, diàriament.

Un ritme de sacrifici i d'entrenaments que ha necessitat prèviament deixar de banda altres plans amb família o amics.

I tant. Molts cops m'he quedat sense fer coses per partits o entrenaments, però és el que toca. Si vols aconseguir alguna cosa, has de treballar. 

T'ha sigut fàcil gestionar mentalment aquests sacrificis?

Costa molt. La rutina t'ajuda i t'acaba ajudant a interioritzar que has de prioritzar abans l'entrenament que no altres coses d'oci, però mentalment, per exemple, els entrenaments amb la selecció si que han costat més. Cada dia s'ha entrenat moltes hores i mentalment, a vegades, costa mantenir el ritme.

Com neix la teva passió pel waterpolo?

Vaig començar amb 8 anys perquè la meva germana ja feia i em va dir que anés a provar. Em va agradar i s'ha de dir que el CN Rubí també ha ajudat molt a alimentar aquest sentiment, fent-me millor dia a dia.

Tota la vida al CN Rubí. Què et fa seguir aquí?

És la meva casa. És el joc on sempre he estat i on estic molt bé i em sento molt còmode. On tothom m'ajuda, tant les companyes i entrenadors/es. Al final, crec que s'ha de jugar on estàs bé, on et cuiden i on et sentis molt còmode. 

Quins han estat els teus referents?

En específic no en tinc cap. Quan era petita em fixava molt en la selecció en general, era on volia arribar i per tant, allà estava la meva vista. Ara, jugadores en particular no hi ha cap, sempre m'he fixat més en el conjunt. 

Ara han estat un parell de setmanes de descans, però la competició no para i tornes a marxar. 

Aquest 19 d'agost me'n vaig a l'Europeu Juvenil de la meva edat, a Croàcia i després, hi ha més competicions, però no tinc clar el que faré i si aniré o no.

Quines fites et marques tu mateixa de cara a la pròxima temporada?

El meu objectiu sempre serà el de treballar dia a dia perquè al final tot surti millor. Millorar el que he fet i he aconseguit fins ara perquè després les coses vinguin soles.

Per a qualsevol nena que està començant al waterpolo, o que està passant per un moment de dificultat, però que el seu somni és competir nacionalment i internacionalment, què li diries?

Doncs que li posi moltes ganes, que no es rendeixi mai, que tot sembla difícil al principi, i ho és, però que segueixi treballant. Estic segura que rebrà molta ajuda de diferents llocs, i de veritat, que no es rendeixi mai, perquè tot es pot aconseguir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.