Continuem igual (o pitjor)

"Continuen les assignacions de funcions provisionals a dit de la plantilla, amb increments retributius sense cap transparència ni garantia", assegura Toni Garcia, portaveu de Veïns per Rubí

Ja ha passat la campanya de Nadal, ja s’han apagat els llums que han coronat la nostra ciutat com la que més gasta per habitant en tot Catalunya, però la realitat quotidiana, la gestió diària del nostre Ajuntament, no millora.

Han passat quinze anys des de l’inici dels primers treballs per a la redacció d’un nou POUM, una eina fonamental pel desenvolupament urbanístic del nostre territori i, ara, iniciant el 2020 sembla que la decisió és que es tornaran a iniciar els treballs de redacció, però la ciutat ha perdut molt temps des de l’any 2010 en què la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va rebutjar l’aprovació inicial que va presentar l’Ajuntament: és un clar exemple d’ineficiència política, de gestió pèssima dels recursos públics. O sense anar més lluny, s’han perdut cinc anys des del moment que molts grups municipals de l’oposició vam advertir de l’error de no iniciar el 2015 una nova redacció cercant consensos. Un altre fracàs del PSC com a govern de la nostra ciutat, i de l’alcaldessa com a màxima representant: un fracàs que el paguem els que vivim a Rubí.

L’espai públic es continua degradant any rere any: els carrers, voreres i calçades, parcs, equipaments, cada vegada estan en pitjor estat. Les inversions públiques continuen per sota de la mitjana del nostre entorn, i sense una planificació clara, que deixa en el calaix molts projectes amb pressupost inicial sense executar.

 

El pressupost perl 2020 és un fidel reflex del pitjor continuisme en polítiques d’habitatge (reducció d’un 40% del pressupost de PROURSA), de sostenibilitat energètica, d’inversions o de seguretat ciutadana, on regna el pressupost de Festes Populars, amb un increment del 85% des de l’any 2015, o el de despesa d’Òrgans de Govern (un 38%), ara amb la complicitat d’En Comú Podem.

I hem de destacar també que continuen les assignacions de funcions provisionals a dit de la plantilla, amb increments retributius sense cap transparència ni garantia, i els assessors de govern que constitueixen una forma de clientelisme que hem denunciat moltes vegades.

Pel que anem veient aquest inici de mandat, alguns pensem que tornaran a ser quatre anys més perduts per la ciutat. Continuem amb el fracàs d’un model sense model.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?