Nona Navarro: "L'Esportiu Rubí sempre serà un dels millors clubs per mi, és una família"

La jugadora rubinenca s'ha proclamat campiona de la 'Coppa Italia' de futbol sala amb el Città di Falconara, equip de la Serie A

La Maria Àngeles Navarro Sáez, més coneguda com a Nona, té 31 anys, és rubinenca i jugadora professional de futbol sala. Va començar a jugar des de molt petita i va passar per diferents equips de Rubí mixtos fins que el Xavi Menino, entrenador de l'equip femení de l'Esportiu Rubí en aquell moment, va proposar-li jugar al club. Ara, fa cinc temporades que es troba jugant a Itàlia professionalment.

​El TOT Rubí l'entrevista aprofitant que aquest 26 d'abril s'ha proclamat campiona de la Coppa Italia amb el seu equip actual, el Città di Falconara de la Serie A italiana -Primera lliga professional d'Itàlia de futbol sala femení- després de superar a la Lazio per 5-1.

Nona, primer de tot enhorabona per la consecució d'aquesta Copa i per participar activament fent el cinquè gol i definitiu gol del partit. Quina valoració fas?

Estic molt contenta d'haver guanyat un nou títol i que sigui aquí perquè aquest club no havia aconseguit mai la classificació per poder jugar la Coppa Italia i estic molt orgullosa de formar part de la seva història.

L'equip Città di Falconara en el moment d'aixecar el trofeu de Copa Itàlia

L'equip Città di Falconara en el moment d'aixecar el trofeu de Copa Itàlia

Això sí, la competició no para. El pròxim 9 de maig us enfronteu als quarts de final de la lliga davant el Cagliari i el dia 13, la tornada. Forma immillorable d'arribar a aquesta fase tan important del tram final del "Scudetto"? Esteu preparades?

Ara ens hem de concentrar en els play-offs i seguir competint com fins ara per arribar el més lluny possible.

"Durant els anys que he jugat a la meva vida mai havia tingut una lesió tan greu i va ser un moment molt dur"

El 2020 va ser un any complicat per a tots amb l'arribada de la pandèmia de la Covid, però especialment per a la Nona i és que a finals de 2019 pateix una lesió durant la disputa d'un partit de lliga. Finalment, a principis de gener, els informes mèdics confirmen que es tracta d'un trencament del lligament creuat del genoll i que haurà de passar per quiròfan.

Com vas viure tota la recuperació i com et van afectar els mesos de confinament?

Per mi va ser un moment molt dur. Durant els anys que he jugat a la meva vida mai havia tingut una lesió tan greu i això, sumat a la pandèmia que no em permetia fer la recuperació amb normalitat va deixar una situació difícil de gestionar. Tot i això, he d'agrair al club que sempre em van seguir de la millor manera possible en cada moment.

L'operació es va realitzar el mes de febrer i el campionat es va suspendre al març. Sí que és veritat que podia haver tornat a Espanya i recuperar-me aquí, però vaig decidir quedar-me a Itàlia i seguir les pautes de les persones que em portaven seguint des d'un principi.

Nona fent exercicis de recuperació després de la seva lesió de genoll

Nona fent exercicis de recuperació després de la seva lesió de genoll

Com ha sigut la tornada a la competició? Quin protocol s'ha portat a terme?

Al principi no se sabia molt bé quins eren els protocols que s'havien de seguir i és que cada setmana pràcticament era un diferent. Finalment, es va obligar a tots els equips a fer-se un test PCR cada setmana i almenys així, teníem un control setmanal.

Trobeu a faltar el públic a les grades?

Els trobem a faltar moltíssim i més al nostre pavelló. Els tifosi, que és com aquí els hi diuen als seguidors d'esdeveniments esportius, sempre estàvem al costat nostre fent-nos suport. Ho viuen moltíssim i esperem que ara pel play-off deixin entrar ni que sigui a un màxim de persones.

"Per mi l'Esportiu Rubí és un dels millors clubs, és una família"

Fem una visita al passat. Gairebé tota la trajectòria esportiva de la Nona es pot vincular a l'Esportiu Rubí, arribant a competir diverses temporades en lliga nacional amb el primer equip rubinenc.

 

Quins records tens d'aquella època?

Tinc milers de records amb l'Esportiu Rubí. És el club on vaig aprendre moltíssim no només com a jugadora sinó també com a persona. Vull aprofitar l'ocasió per donar-li les gràcies a Manel Cintas i Xavi Menino per fer-me formar part del club, per tots els meravellosos records que tinc d'aquest esport.

Creus que l'Esportiu Rubí hauria de potenciar més la seva pedrera i primer equip?

Per mi l'Esportiu Rubí és un dels millors clubs, és una família i estic segura que tot el que facin sempre serà pel bé del mateix club i els seus jugadors i jugadores. 

I per què Itàlia? Com et va arribar l'oferta i que et va fer prendre la decisió final?

Havia tingut ofertes d'altres equips de la Primera Divisió espanyola, però també italians i sempre havia dit que no fins que un dia em vaig dir a mi mateixa "Vull viure l'experiència".

Em vaig decidir per venir a Itàlia perquè em semblava una experiència més completa i, Willy Lapuente, intermediari de jugadores de futbol sala i secretari tècnic del Sala Zaragoza, em va facilitar tot perquè fos possible. Així, vaig arribar al Breganze on vaig estar una temporada abans de marxar al Kick off de Milan. 

"Sempre es pot millorar i tota visibilitat és poca si es compara amb la que se li dona al masculí"

Es valora molt més el futbol sala femení a Itàlia que a Espanya?

Crec que no es valora suficient ni a Espanya ni a Itàlia. Crec que sempre es pot millorar i tota la visibilitat que es té és poca comparada amb la que se li dona al masculí. 

Un cop acceptada l'oferta del Breganze, quines van ser les teves sensacions a l'arribada i com va ser l'adaptació?

He de dir que per ser la meva primera experiència fora de casa va ser excepcional. Un club extraordinari amb persones increïbles. 

En resum. Un any al Breganze, després dos al Kick Off i ara, el segon al Città di Falconara. Amb què et quedes de cadascun?

Sempre dic que no vaig poder escollir millor club per viure la meva primera experiència en un altre país com va ser el Breganze. Després, durant la meva primera temporada al Kick Off vam quedar subcampiones de la lliga i per la segona vam aconseguir el títol de Coppa Italia 2019. S'ha de dir que teníem un grup de persones i jugadores fantàstiques.

Per últim, on estic jugant ara que és el Città di Falconara acabem d'aconseguir la Coppa Italia i m'encantaria guanyar la lliga.

Nona durant un partit amb el Città di Falconara

Nona durant un partit amb el Città di Falconara

Seguirem gaudint de "la màgia de Nona" en una pista de futbol sala de primer nivell durant molts anys més?

Estaria encantada de seguir gaudint d'aquest esport per molts anys més. Per ganes no serà. 

 

Segueix el TOT per estar informat de tot el què passa a la ciutat:

  • Aquests dies, segueix el TOT per estar ben informat en tot moment del què està passant a la ciutat.
  • Última hora sobre el coronavirus, consells, informació de servei i tota l’actualitat.
  • Subscriu-te al WhatsApp del TOT Rubí i sigues el primer en saber què passa a la ciutat. Guarda el número 680 51 03 75 a la teva agenda del telèfon i envia'ns un missatge amb la paraula 'ALTA'
  • Segueix les nostres xarxes socials: FacebookTwitter i Instagram.
  • Subscriu-te al butlletí per rebre les notícies més destacades per correu electrònic.