Valoració del resultat de les eleccions a Rubí i Catalunya

Les eleccions d’aquest 14 de febrer a Rubí i Catalunya han estat marcades per les mesures de seguretat anticovid, la baixa participació i la irrupció de VOX al Parlament.

A la ciutat, el PSC ha estat la formació més votada amb 7.371 vots, seguit d'ERC (5.194 vots), Junts per Catalunya (2.805 vots), VOX (2.760 vots), En Comú Podem (2.205 vots), Ciutadans (1.847 vots) i la resta de formacions (2.792 vots).  

Ana María Martínez, alcaldessa socialista de Rubí ha mostrat la seva satisfacció pels bons resultats obtinguts pel PSC a la ciutat, que han passat del 17 al 29% de vots. Segons Martínez, “aquest increment d’un 12% d’alguna manera demostra que la nostra ciutat és socialista i d’esquerres, i una manera de dir alt i clar que volem una Catalunya que posi al centre de l’acció política a les persones”. Respecte a l’empat entre el PSC i ERC i la possibilitat d’investir Salvador Illa com a president de la Generalitat, Martínez ha assegurat que “seria el millor canvi per a Catalunya”.

Tanmateix, l’alcaldessa ha volgut fer constar el seu agraïment “a tothom qui ha fet possible el desenvolupament de la jornada electoral sense incidències” i ha destacat la “paciència” dels votants “malgrat les molèsties i les cues per poder mantenir el protocol”, en una jornada electoral de baixa participació, "que posem en valor donada la situació que vivim”.

Xavier Corbera, portaveu d’ERC Rubí, ha volgut destacar, en clau municipalista, la retallada “de 13 a 8 punts amb el partit socialista” en les últimes eleccions de 2019, la qual cosa “els acosta més a un canvi en el 2023”. Segons el portaveu republicà, la seva formació es presenta “com a única alternativa” al PSC en els pròxims comicis locals.

Respecte a l’empat entre PSC, ERC i Junts per Catalunya en tercera posició, Corbera ha reconegut que ara queda per endavant “una negociació difícil”, però ha insistit que els republicans treballaran en la “reconstrucció del país” després de la Covid-19, i persistiran en la creació d’una república catalana. “Dins d’aquest marge hi ha alguns amb qui ens podem entendre”, fent al·lusió als partits que estan a favor del dret a decidir i a l’amnistia.

D’altra banda, Èric Zaldívar, coordinador de Junts per Catalunya, ha valorat el resultat de la formació com un “èxit”, tenint en compte que “no hem tingut drets electorals”. Per a Zaldívar, “ser tercera força a Rubí em suposa força i energia per encarar les pròximes eleccions municipals”.

Respecte la fragmentació del vot independentista, Zaldívar ha assegurat que la voluntat de Junts era formar un govern “nítidament independentista, seguim tenint la mateixa voluntat” i ha afegit que espera que ERC “es posi a treballar” en la mateixa línia.

Roberto Martín, portaveu de Ciutadans, ha valorat la pèrdua d’escons i de nombre de vots del seu partit, tant a Rubí com a la resta de Catalunya. “Creiem que és un mal resultat, no ens agrada entrar en eufemismes i internament haurem de fer una anàlisi sobre el que no hem sabut explicar perquè la ciutadania no ens atorgui el seu vot”.

Tot i això, considera que també els hi ha afectat directament la baixa participació i ha assegurat que part dels vots de Ciutadans han anat a parar al PSC, i no pas a VOX, “que és un vot molt més volàtil" i que s'ha nodrit encara més del l'electorat del Partit Popular”.  

Per últim, Arcadi Bassegoda ha valorat els resultats de la CUP i ha lamentat la gran baixada de la participació “que atribuïm a la imposició del TSJC de fer les eleccions en plena tercera onada” i també a “la desafecció” generalitzada de la població.

També ha alertat de l’entrada “amb molta força de l'extrema dreta feixista al Parlament”, que s’ha beneficiat d'aquest gran augment de l'abstenció i “que defineix la lluita antifeixista com una de les prioritats de la legislatura”.

Durant aquest dilluns, des del TOT Rubí contactarem amb En Comú Podem i VOX.

La participació es desploma quasi 26 punts amb el 90% escrutat, la més baixa des del 1980

La situació excepcional de pandèmia ha fet caure dràsticament la participació en les eleccions al Parlament, quasi 26 punts, fins al 53,2%, respecte a les eleccions del desembre del 2017, amb el 90% dels vots escrutats, i s'ha convertit en la més baixa des de les primeres eleccions després del restabliment de la democràcia, el 1980. Fa poc més de tres anys, en els comicis convocats després de l'aplicació del 155 i l'empresonament del Govern destituït, la participació va ser la més alta de la història, amb un 79,09%. Concretament, van votar 4.392.891 persones, mentre que aquest diumenge, amb un 10% encara de vots pendents per comptabilitzats, han estat 2.588.871.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.