Sergi Estella: “M’agrada experimentar i buscar sons diferents”

Entrevista a l'artista rubinenc convidat en el marc del Festival Internacional de Blues de Cerdanyola, Sergi Estella

El Festival Internacional de Blues ha rebut l’actuació de l’artista rubinenc Sergi Estella, 'l'home orquestra' o també dit 'One man band' que volca en els seus directes en una combinació d’habilitats: alhora que canta pot tocar la bateria amb els peus i rascar instruments fets per ell mateix. Des que es va iniciar professionalment a la música amb 16 anys, el Sergi s’ha fet el seu propi estil barrejant blues, rock, folk i música americana. 

L’any passat vas participar en el Festival Internacional de Blues en duet. Què trobes d’especial en el festival per repetir enguany i aquest cop en solitari? 

Quan m'ho van proposar ho vaig agafar amb moltes ganes perquè el Festival de Blues de Cerdanyola és "de puta mare", i de fet ja hi havia anat d'espectador. El fet de tocar-hi jo en solitari em fa molta il·lusió; m'agraden molts estils diferents, però és cert que el blues sempre m'ha robat més el cor. La veritat és que és un plaer estar a l'escenari enguany en lloc d'estar entre el púbic. 

Al web del festival et presenten com “un home orquestra” que a la vegada toca la bateria amb els peus i rasca instruments fets per ell mateix. D’on prové aquesta inquietud teva per provar coses diferents?

He de dir que no he inventat res. Són maneres de fer que potser aquí a Catalunya no s'estilen molt, però a altres països com Estats Units sí. Al final quan t'inicies en el món del blues i et comences a interessar en això descobreixes moltes coses. El fet de fer-se els instruments casolans i aquest format ‘One man band’ t'ajuden a muntar-t'ho tu i a aconseguir un so concret. 

Creus que els teus instruments “handcrafted” marquen la teva imatge en el panorama musical?

 

És una cosa que crida l'atenció. A més, cada so que es construeix és particular i en conjunt m'ajuden a trobar el meu so. M’agrada experimentar i buscar sons diferents, i és cert que les meves guitarres defineixen el que és Sergi Estella, el so i l'estil. 

Com ha sigut la teva experiència de festivals a l’estranger?

La meva primera sortida va ser al Blues Festival Rules a Suïssa, on em van tractar molt bé i on porten grans músics. En ser el primer festival a l'estranger i en solitari, al principi sents molt de respecte perquè surts de la zona de confort, però quan estàs allà t'ho passes pipa i t’hi quedaries per no tornar. També vaig fer una petita gira a Itàlia durant deu dies, a més d’anar al Pharma Village Festival de la Bretanya, i al Vila do Conde Blues Festival a Portugal. Són petites escapades que t'engresquen per seguir sortint. 

Com adaptes els temes i la manera d’expressar-te de l'estudi al concert en directe? 

A priori no canvio gaire, però és cert que gaudeixes més el directe perquè tens el feedback del públic i es crea un ambient únic i màgic. Cada concert és diferent encara que cantis el mateix, perquè sempre depèn de la gent. Suposo que tots els artistes coincideixen que com el directe no hi ha res. 

A la teva discografia es pot trobar música en anglès i també en català, una llengua no tan habituada a l’estil del blues. Per què apostes per combinar-les? 

Vaig començar en català amb “Ho superes i et fots (2017)” i ara també estic fent versions en anglès, com és el cas del segon disc que trauré a  l'octubre "Blood like wine". Al cap i a la fi es tracta de fer el que et ve de gust. De fet, quan vaig a l'estranger a la gent li al·lucina escoltar-me en català.  Més que res ho faig perquè és la meva llengua principal, però m'agrada experimentar amb la sonoritat de l'anglès i posar-me metes. 

Què opines de festivals com aquest, que són de renom però es fan a ciutats més modestes com és el cas de Cerdanyola? 

Qui decideix quina ciutat és protagonista? Jo per exemple he anat a més festivals a Cerdanyola que a Barcelona. Són estereotips de festivals que fan més mal que bé, però Cerdanyola és una ciutat referent en el món del blues i qui digui el contrari s’equivoca. De petit quan començava a tocar la guitarra, em portaven al festival i flipava. També feien masterclass i sempre m'hi apuntava.  

Com ha estat la rebuda del teu nou single “Cross the desert”, que formarà part del nou disc “Blood like wine”? Ho presentaràs al festival?

La rebuda ha estat molt guai. La cançó és diferent del que he anat presentant: folk en anglès on apareixen nous instruments com el banjo. És una cançó que m’agrada molt i veig que hi ha sintonia perquè a la gent també li mola. A part, la gent de 'Lombarda films' de Rubí ha fet un videoclip ‘brutalíssim’. Tinc moltes ganes de mostrar-ho en directe al festival. 

Segueix el TOT per estar informat de tot el què passa a la ciutat:

  • Aquests dies, segueix el TOT per estar ben informat en tot moment del què està passant a la ciutat.
  • Última hora sobre el coronavirus, consells, informació de servei i tota l’actualitat.
  • Subscriu-te al WhatsApp del TOT Rubí i sigues el primer en saber què passa a la ciutat. Guarda el número 680 51 03 75 a la teva agenda del telèfon i envia'ns un missatge amb la paraula 'ALTA'
  • Segueix les nostres xarxes socials: FacebookTwitter i Instagram.
  • Subscriu-te al butlletí per rebre les notícies més destacades per correu electrònic.