Alba Luz: "Tot allò que no s’engloba en la normalitat, està oprimit o apartat"

L’Alba Luz i l’Ignasi Muñoz són de Rubí i estrenen a partir d’aquest divendres 2 d’abril, la comèdia teatral “Los hombres blancos deben morir”, a la sala Cincómonos, juntament amb l’actriu Amada Bokesa.

L’Ignasi és el director de l’obra i l’autor del text que interpreta. L’Alba és actriu, a més de cantautora, activista feminista i escriptora. En aquesta comèdia didàctica aborden el feminisme, els límits de l’humor, el racisme i l’homofòbia, entre altres.

El títol de l’obra crida l’atenció però es tracta d'humor.

Ignasi: Sí, per descomptat. És una comèdia i el lema de l’obra és “la comèdia que et farà millor persona”. Menys en alguns moments puntuals més dramàtics, hi ha molta broma i riures.   

Alba: És una obra sobre el privilegi de l’home blanc cishetero, la seva figura i com, al final, tot allò que no s’engloba en la normalitat, està oprimit o apartat. Parla tant del privilegi com de la falta d’aquest. Es tracten temes com el racisme, el masclisme, l’homofòbia o la transfòbia.

Per a les persones que no ho saben, què és cishetero?

Alba: Una persona cishetero significa que és cisgènere, és a dir, que se sent representada pel gènere que se li ha assignat a l’hora de néixer.

A quina mena de públic va dirigida aquesta comèdia?

Ignasi: Està oberta a tothom. Sí que és cert que recomanem un mínim d’edat, de 12 anys cap a dalt, perquè hi ha llenguatge malsonant o algun comentari sexual. Fora d’això, pot venir tothom. De fet, jo preferiria que vinguessin més homes blancs cishetero dels que han vingut fins ara, perquè l’obra és bàsicament per a ells.

"També es revisen altres privilegis, com el del feminisme blanc". Alba Luz

Quan vau estrenar l’obra a Madrid, vau patir insults i comentaris amenaçants de l’extrema dreta. Us ha passat aquí?

Alba: Encara no perquè al no haver estrenat encara a Barcelona no ha tingut tanta repercussió com a Madrid. Sí que ens han tancat el compte d’Instagram diverses vegades i hem rebut alguns comentaris.

Ignasi: Sí, no estem fent molt de cas perquè no volem tornar a aquest bucle. Rebem alguns comentaris a vegades a Instagram, a @hombresblancos_. La barra baixa és perquè ja hem fet servir tots els nicks i com ens el tanquen hem de fer servir més. El comentari més genèric és sempre el mateix: què passaria si el títol de l’obra fos al revés: “Les dones negres han de morir”. Doncs no ho sé, fes l’obra i ja m’expliques.

Alba: A mi m’han arribat a dir que com puc fer apologia de la violència. Si algú es llegeix la sinopsi ja no et comenta res d’això perquè entén que no volem matar ningú, sinó que hi ha una figura que ha de morir o deixar de tenir el privilegi, i que està per sobre de totes les altres. Crec que el títol també fa una mica de filtre en qui vol entendre i qui no.

Ignasi: Al final parteix d’una por, la del col·lectiu d’homes blancs, en el que m’incloc, que té por a perdre els drets que sempre ha tingut i que creu que el feminisme portarà a una dominació de la dona.

M’agrada pensar que hi ha gent, com els que ens va insultar a Madrid, que creu que durant 90 minuts, que és el que dura l’obra, estem planejant que els anem a matar. Al contrari, és una obra bastant relaxada.

Alba: I molt amena. També es revisen altres privilegis, com el del feminisme blanc. Hi ha un feminisme que sembla que només té en compte les dones blanques i les opressions que pateixen, o un feminisme trànsfoba, que no té en compte tot el col·lectiu LGTBI i la seva lluita. En aquest text es revisa que el feminisme ha de ser interseccional, no només ha de tenir en compte que som dones, sinó que hi ha un ventall molt més ampli. Si sóc dona, negra, amb diversitat funcional, lesbiana i de classe obrera...són un munt d’interseccions que també vertebren el meu ser. O sigui, que no només “reben” els homes blancs.  

Vau tenir por en algun moment?

Ignasi: El que més em molestava és que el 98% de les crítiques, amenaces i insults anaven dirigits a les actrius, Lidia i Mikeka. Tenien molt clar que ningú aniria al teatre a dir res, que tot serien “gallitos” en xarxes socials però reconec que estava una mica espantat per elles. De fet, van tallar el meu nom del cartell perquè no els hi interessava que l’obra estigués escrita per un home.

A l’Alba i l’Amada els hi vaig explicar tota polèmica i els hi vaig dir de deixar el títol només en: “Hombres blancos”, que segur que no passaria res, però elles em van dir que no.

Ignasi, ets l’autor del text de l’obra. D’on surt la idea?

Realment neix per jo mateix revisar els meus privilegis i donar-li voltes a les coses. Em vaig informar molt, i la vaig acabar escrivint, tot i que no tenia previst estrenar-la. La vaig passar a diverses dones i em van animar a tirar-la endavant. Les quatre actrius que han passat l’han revisat i retocat una mica.  

Sorprén que encara hi hagi moltes actituds masclistes entre les persones més joves. Què és el que no canvia?

Alba: Ara que han fet el documental amb el testimoni de la Rocío Carrasco ha augmentat un 42% les trucades d'atenció a la dona. Està clar que la televisió afecta. Si tothom veu 'La isla de las tentanciones' i ningú va al teatre a veure obres feministes o a comprar llibres, si a nivell educatiu continuem amb els mateixos patrons, què esperem?

Ignasi: La base de tot, i que el masclisme persisteixi en el futur, està en l’educació. Els masclistes del futur són els que els seus pares són masclistes ara. 

Per últim, teniu previst estrenar l’obra a Rubí?

Sí, estarem el 23 de juliol a l’Ateneu.

 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.