Àlex Benavente: “La sentència del Suprem és, com a mínim, contrària al dret d’usuaris i consumidors”

Aquest mateix dimecres s’ha conegut el veredicte del Tribunal Suprem sobre l'índex de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH), una clàusula que les associacions de consumidors consideren abusiva i que afectaria al voltant d'un milió d'usuaris a tot l'Estat, entre els quals hi ha 300.000 a Catalunya.

S’aplica a Espanya des de fa 25 anys, tot i que actualment no s'utilitza. Es tracta d’un índex més alt que la resta i que ha encarit les quotes a pagar. Malgrat que la justícia europea va posar en dubte la transparència d'aquest índex, va deixar en mans dels tribunals espanyols la decisió final. Ara ha estat el Tribunal Suprem que ha fallat a favor de la banca, ja que veu "manca de transparència" en les hipoteques amb clàusules IRPH però no creu que siguin abusives i el considera un índex vàlid.

L’Àlex Benavente és advocat i de Rubí. Treballa en un dels despatxos que primer va denunciar aquests tipus d’hipoteques. Ara ens aclareix diversos aspectes sobre el que suposa la sentència del Tribunal Suprem i quin és el recorregut legal a partir d’ara.

L’acompanya l’Elisabet Armadàs, advocada de Cerdanyola especialitzada en Dret de Família. Ambdós són especialistes legals en un despatx de Barcelona i pròximament portaran Serveis Jurídics Vallès també a Cerdanyola i Rubí.

Àlex, què és aquest índex i per a què serveix?

L’IRPH és l’índex de referència dels préstecs hipotecaris i es pren en consideració per calcular quants interessos ha de pagar la hipoteca que demana el particular, explicat de forma molt simple.

Aquest dimecres s’ha conegut que el Tribunal Suprem veu manca de transparència però no considera que les hipoteques amb clàusula IRPH siguin abusives.  Com s’entén?

No hem pogut llegir la sentència perquè encara no ha estat publicada. Segons la nota de premsa que han emès, entenem que la sentència que publicarà el Tribunal Suprem és, com a mínim, contrària al dret d’usuaris i consumidors, a la pròpia jurisprudència del Tribunal Suprem i a la sentència del 3 de març de 2020.

Encara no ho podem especificar exactament perquè no tenim el contingut literal de la sentència però d’entrada, el contingut de la nota ens fa preveure que realment és susceptible de ser impugnada davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), com ja vam fer nosaltres amb el resultat de la sentència del 3 de març de 2020.

Què passarà amb els consumidors que havien denunciat la comercialització de les hipoteques IRPH?

En principi, si el text és impugnable davant la justícia de la Unió Europea per aquests defectes ja mencionats, tots els procediments d’IRPH quedaran suspesos o haurien de fer-ho fins que el TJUE es pronunciï un altre vegada sobre si és un índex transparent o no, i quins són els efectes d’aquesta falta de transparència. De manera que no han de patir, han de continuar reclamant i de fet animo tothom a fer-ho i lluitar pels seus drets.

Quina diferència hi ha amb les clàusules sòl?

Són dos conceptes diferents. La clàusula sòl determinava quin era el tipus d’interès mínim que havia de pagar el particular amb una hipoteca. Si el tipus d’interès determinava que s’havia de pagar un IRPH o un euríbor +0,5, això significava un tipus d’interès d'1,5, però la hipoteca contenia una clàusula que deia que el tipus mínim que pagaria en qualsevol cas seria un 3%. El particular havia de pagar-lo malgrat que el seu índex de referència més el diferencial fos només un 1,5. Per això es diu clàusula sòl, perquè és el mínim d’interès que es paga a la hipoteca.                                                                                                                                                                                                                                     

Des del vostre gabinet assessoreu usuaris amb hipoteques IRPH. Quins imports poden reclamar o arribar a cobrar?

És una pregunta que sempre ens fan. Fa 7 anys que treballem en tot això i tenim una experiència i coneixement molt profund sobre el tema. Moltes vegades, a causa d’alguns despatxos que anuncien fórmules miraculoses, tothom et pregunta quant ha de cobrar. Aquesta pregunta no es pot respondre sense enganyar. 

I et posaré un exemple, quan hi havia una jurisprudència consolidada de les clàusules sòl era molt fàcil saber quant et podien tornar, perquè ja tenies una sentència que et determinava quins eren els efectes de la nul·litat d’aquesta clàusula. En el tema de l’IRPH això no existeix encara, de manera que tot aquell que fa un càlcul és totalment aleatori, perquè no se sap si la sentència declararà la nul·litat de l’IRPH o no, si ho farà des d’una data en concret i quins seran els efectes, si la canviarà per un euríbor o, simplement, hi haurà un canvi de contraprestacions. Per tant, és pura especulació. Recomano a tothom que, de moment, simplement reclami però que no tingui l’expectativa d’un import determinat perquè és impossible de calcular-ho.

I de quines hipoteques es pot reclamar?

De moment i de conformitat amb el TJUE, totes les hipoteques que tinguin l’índex IRPH són susceptibles de ser reclamades perquè la nul·litat, de conformitat amb la sentència del 3 de març de 2020, és des d’origen, no hi ha un període de preinscripció. En principi, i a no ser que el Suprem digui una altra cosa, tothom a hores d’ara pot reclamar-ho.

Àlex tinc entès que el teu despatx va ser dels primers en denunciar aquest tipus d’hipoteques. És així?

L’origen de tot això és una companya meva, la Maite Ortiz, d’Abogados RES, a San Sebastián. Ella va ser la pionera de tot aquest tema i és qui va començar a estudiar i a interposar les primeres demandes contra l’IRPH al Jutjat mercantil número 1 de Donosti.

Tenim una relació molt cordial i fluida i em va comentar que estava treballant en això. A partir d’aquí ho vam implementar a Barcelona i vam ser els segons, per dir-ho d’alguna manera, que vam començar a demandar pel que fa a Catalunya. És al Jutjat número 38 de Barcelona on interposem una qüestió prejudicial que arriba al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. De fet, a la sentència del TJUE sobre l’IRPH del 3 de març de 2020, apareix el nom de la Maite i el meu, perquè ho vam fer en conjunt.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.