Ana Yepes (Castellers de Rubí): “Som com una petita família”

Entrevista a la cap de colla dels Castellers de Rubí en temps de pandèmia

Els Castellers de Rubí s’han convertit en un element imprescindible de qualsevol festivitat a la ciutat i representen una de les expressions populars més importants de la cultura i tradicions catalanes. Aquest any però, la Covid-19 ha obligat a suspendre la major part dels actes de la Festa Major, Sant Roc i altres diades on la seva presència estava garantida.

L’Ana Yepes és rubinenca, té 23 anys i és la cap de colla dels Castellers de Rubí des del febrer de l’any passat. S’encarrega de la part més tècnica de l’entitat i el seu nomenament com a cap de colla la va convertir en la primera dona i la més jove en ocupar el càrrec a l’entitat rubinenca. L’Ana ens explica com estan vivint els castellers de la ciutat aquests temps d’incertesa.

L'Ana Yepes, cap de colla dels Castellers de Rubí, en un moment de l'entrevista. FOTO: Redacció

   

Ana, com ha afectat la pandèmia als Castellers de Rubí?

La veritat que des que va començar han caigut molts actes i no s’ha pogut fer res. Hem intentat participar amb un vídeo a la Festa Major, un altre per Sant Jordi. A Sant Roc, que també és una festa important per a nosaltres, vam fer un castell amb roba a l’Ateneu municipal.

Al principi era més difícil perquè encara teníem esperança. Jo deia: “per Festa Major ja estem, o al setembre o octubre, per Sant Roc, segur que hi tornem”. Ara ja vas veient que va per llarg. Com ho tens més acceptat ho portes millor.

Ana com sorgeix la teva passió per pujar castells?

Des de petita. La meva mare em diu que quan passava per davant dels castells em quedava embovada. Ella va ser presidenta de l’AMPA de l’Escola Pau Casals i hi havia una noia que feia castells. La meva mare coneixia al seu pare i li va dir per posar-ho com extraescolar i des d’aquí.

A quina edat?

Amb 10 anys.

Quin lloc ocupes en els castells?

Sóc terça, estic al tercer pis.

A més de castellers, suposo que també sou companys i amics. Com porteu emocionalment el fet de no reunir-vos per assajar i fer castells?

La veritat que és dur. Som com una petita família i sempre estàvem junts. Després d’assajar ens quedàvem a sopar, passàvem una estona junts o anàvem d’excursió, a l’estiu a la platja... Ara tot això no ho podem tenir.

Al juliol ens van dir que ja teníem el local disponible per juntar-nos allà però clar, ens han prohibit les reunions de més de 10 persones, llavors no podem...

Quantes persones sou?

Al voltant de 30. Quan anem a les diades podem ser prop de 40 i normalment als assajos més d’una vintena.

Com funciona el local?

El local sempre l’hem tingut però durant el temps fort de la pandèmia ha estat tancat perquè cap entitat pogués accedir. Al juliol ens van dir que ja el teníem de nou disponible, la cosa estava millor i ja podíem sortir. La idea era, encara que no féssim castells, donar classes teòriques, fer exercici físic però al juliol-agost tothom marxava de vacances i vam pensar a esperar-nos. Ara al setembre que volíem començar a fer-ho no podem per la prohibició de les reunions de més de 10 persones.

Els castellers heu d’estar en forma?

Clar, requereix una mica d’activitat física, per pujar sobretot. Durant el confinament hem fet molt de sofing (entre riures). Com altres colles, hem pensat en fer exercici físic, també per juntar-nos, ja que no podem fer castells.

Creus que a la Festa Major de l’any vinent ja tornareu a pujar castells?

No ho sé. Sincerament, espero i desitjo que sí. Ens han dit molts cops que els castellers eren l’últim perquè és on hi ha més contacte.

Saps si alguna colla ha fet alguna activitat castellera amb mesures de seguretat?

Que jo sàpiga no perquè la coordinadora que porta totes les colles no permet fer res. Sí que hem vist que els Castellers de Berlín han començat a fer alguna cosa.

Castellers a Alemanya?

Sí, ara hi ha a molts països. L’altre dia vam veure per Instagram que feien petits assajos amb mascareta.

Quina és la fita més important que heu fet els Castellers de Rubí?

Un tres de set però fa molts anys, al carrer Sant Jaume, on hi ha una placa dedicada. Tres d’ample i set pisos cap a dalt.

Algú de la colla alguna vegada ha patit algun accident?

No, sempre han sigut petites coses, com una contractura però greu res, que jo recordi.

Els castellers teniu una gran importància cultural i tradicional. Creus que us afectarà la crisi sanitària a llarg termini?

Crec que sí que afectarà. Més que res perquè la gent quan torni a començar tindrà por. Hi ha molt de contacte. Potser els que estan dins no perquè ja saben el que és i tenen ganes de tornar a fer-ho. Però aconseguir gent de fora, que és el que nosaltres necessitem, si ja era difícil, ara ho serà més. Fins que no acabi això del tot la gent anirà amb molta por.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.

Més informació