Subscriu-te al butlletí
WhatsApp
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
TikTok
El Club Escola de Futbol Can Mir suma un repte més en la seva intensa tasca solidària i recull 112 parells de botes per a nens i joves de Bouloukounda, al sud-est de Senegal.
La campanya de recaptació va començar a finals de setembre i des d’aleshores s’han recollit més d’un centenar de botes de segona mà en bon estat, juntament amb altres materials esportius, educatius i sanitaris, que els voluntaris del club entregaran en el proper viatge que faran al país africà.
Jordi Peiró, president del club, està entusiasmat amb la bona resposta que ha tingut la campanya. “Han donat botes gent del club, persones de Barcelona, Sant Cugat, Gavà, Cerdanyola...ens hem quedat al·lucinant amb la resposta”.
El president recorda que la campanya no està tancada. Tot i que les botes recollides ja estan en capses i preparades per ser enviades, no serà el primer ni l’últim viatge que es farà fins al continent africà per donar botes de futbol i altres materials de primera necessitat a les persones Boloukounda. Peiró augura que el viatge serà al gener, abans que comenci l’època d’escorpins. “Allà quan et pica un escorpí vas directament al cementiri perquè l’hospital està a 50 km”, explica.
Projecte de col·laboració amb Boloukounda
El Club de Futbol de Can Mir coopera des de l’estiu del 2017 amb la comunitat senegalesa de Boloukounda, on hi viuen 2.500 persones, de les quals aproximadament 600 són infants. Viuen en condicions de pobresa i no comptem amb aigua corrent, electricitat o atenció mèdica bàsica. I menys amb botes de futbol. Per això juguen a la pilota descalços o amb xancletes.
El desembre de 2018 voluntaris del club van viatjar per primera vegada fins allà, amb la col·laboració de Mbanding Dramé, nascut allà, l’Associació Senegalesa Bouloukounda i la Rouse Vergara. Tot i que el projecte inicial, del qual en Xavi Mas és l'autèntic 'alma mater', tenia un caràcter merament esportiu per afavorir la pràctica de futbol entre els nens i joves de Bouloukounda, coneixent les carències del poblat es va afegir també material de primera necessitat.
Per això, en el primer viatge es van portar pilotes, porteries i equipacions de futbol però també roba, un generador per donar electricitat a l’escola, plaques solars i estris per poder treure aigua del pou. “Va ser un viatge meravellós per a la nostra gent, van arribar canviats després de marxar”, assegura Jordi Peiró.
