Montse Pascual: “Davant d’un diagnòstic oncològic hi ha un xoc emocional molt important”

La Montse Pascual és psicooncòloga a la Fundació Oncolliga, una entitat sense ànim de lucre que presta atenció psicosocial gràcies a les donacions d'empreses i particulars. Pascual ha parlat sobre el càncer des del vessant emocional aquest dilluns a l’edifici Rubí Forma, amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer, que se celebra cada  4 de febrer.

Segons la conselleria de Salut, en el 2025 es diagnosticaran uns 39.000 nous casos de càncer a Catalunya, bàsicament a causa de la longevitat de la població.

Entrevistem a la Montse Pascual perquè ens doni la seva perspectiva de la malaltia com a professional en l’acompanyament de pacients i familiars a l’Oncolliga.  Aquesta fundació, amb seu a Barcelona i Terrassa, ofereix un gran ventall de serveis, des de suport jurídic i laboral fins a servei de dietètica, estètica, etc., de forma totalment gratuïta, amb l’objectiu de millorar el benestar i la qualitat de vida dels pacients. A Rubí també organitza tallers i activitats per a totes les persones afectades per la malaltia.

Montse, treballes com a psicooncòloga. Quina és la teva tasca exactament?

El psicooncòleg és el psicòleg especialitzat en malalties oncològiques, com bé diu el seu nom. La seva feina és el suport a la persona malalta i a la seva família, en tot l’entorn. També es dedica a la investigació en relació amb les emocions. Bàsicament la meva feina és treballar en el suport emocional amb els malalts i els seus familiars.

Per què és tan important l’acompanyament emocional en una malaltia?

Davant de qualsevol diagnòstic oncològic hi ha un moment d’incertesa, un xoc emocional molt important i es posen en joc molts recursos. Trontolla la part social, laboral, el teu futur, la teva vida...hi ha tot un moviment molt important. Poder gestionar tot això, no tothom és capaç, ja no només el mateix pacient, també el seu entorn més proper. Per això moltes vegades cal buscar algú que t’ajudi a trobar aquests recursos o que t’ajudi a expressar emocions que els altres no et permeten perquè fan por o no t’hi atreveixes. Donar aquest espai és molt important.

Fent referència al títol de la teva conferència avui al Rubí Forma, es parla suficient del càncer?

L’he fet expressament el ‘Parlem de càncer’ però perquè es parla molt de càncer a nivell d’investigació, tractament, bons resultats, que hi són i és fabulós, però moltes vegades ens oblidem de parlar sobre com ho viuen els malalts i familiars. Què viuen, què senten, quines pors tenen; inclús un cop passat el càncer, quines seqüeles o limitacions queden. Crec que d’aquesta part es parla molt poc i ara que, gràcies a la ciència, tenim molts supervivents de càncer, és el moment de treballar i parlar d’aquest assumpte.

Salut ha anunciat que s’espera que en el 2025 es diagnostiquin 39.000 nous casos de càncer a Catalunya. Estem preparats per assumir-ho?

Un dels principals motius d’aquests nous casos és la longevitat, per tant, a més anys que vivim i millor qualitat de vida més fàcil serà tenir diagnòstics de càncer. Potser hi haurà alguns que ni el mateix pacient s’assabentarà o l’afectarà, i d’altres que el patirà molt. No sé si estem preparats però s’ha de fer molta feina en aquest terreny. En investigació i supervivència s’està fent una gran feina, potser més per a cronificar-lo i no pas tant de curar-lo però ja és això, viure amb una malaltia però poder viure. Crec que hi ha una part, que són aquestes seqüeles i conèixer les conseqüències que hi ha després d’un tractament de càncer amb quimios, ràdios, amputacions...com ho retornes a la societat.