L’entorn natural de Can Balasc, amenaçat pel futur abocador

L'entorn natural de Can Balasc compta amb una gran biodiversitat i un jaciment de fòssils

No cal anar gaire lluny del centre de Rubí per trobar en el paisatge de Can Balasc un entorn natural esquitxat de torres d’alta tensió, camps de conreu vestigi del passat agrícola de la ciutat, i una antiga masia que albergava un dels més importants cellers de la comarca.

A Can Balasc es pot accedir fàcilment pel camí de sorra de l’avinguda de Castellbisbal, que és contigua a les urbanitzacions d’Els Avets i Can Serrafossà de Rubí, i es troba a poc més de 700 metres d’una escola pública. En aquesta zona està previst que obri el futur abocador de Can Balasc, després que l’empresa santcugatenca TMA Grupo Sánchez hagi tornat a presentar el projecte d’actuació específica a l’Ajuntament de Rubí.  

Des del TOT hem contactat amb Rafael Bosch, ambientòleg i zoòleg, perquè ens expliqui l’impacte mediambiental que suposarà obrir unes instal·lacions d’aquest tipus a l’entorn natural de Can Balasc. El primer que menciona són els torrents de Can Balasc i Can Tallafigueres, que formen part d’un connector biològic pendent, és a dir, una ruta natural per afavorir la interrelació i el flux d’espècies, ja siguin llavors, ocells, altres animals o insectes.  

Segons Bosch, que també és president de l’associació Rubí d’Arrel, des de fa anys la Generalitat treballa en la planificació per connectar ecològicament la serrada del litoral amb la del prelitoral, i l’entorn natural de Can Balasc forma part d’aquest escenari, tenint en compte la fragmentació que suposa en aquest corredor biològic la riera de Rubí i els seus polígons industrials.

La masia de Can Balasc va tenir un dels cellers més importants de la zona

Bosch assegura que des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) també s’està elaborant un mapa de tot Catalunya de les unitats de paisatge, i han determinat que part de Can Balasc i Castellbisbal formen part dels Xaragalls del Vallès, que són els torrents profunds, amb uns marges terrosos molt alts, que permeten un hàbitat propi d’aquesta zona i que cal afavorir donat el seu valor mediambiental.

El president de Rubí d’Arrel també ens recorda la importància ecològica de les cingleres d’argila, molt comunes a Can Balasc i que afavoreixen la nidificació de tres aus d’espècies protegides, com són els abellerols vulgars, els pardals roquers i el duc, un mussol depredador, conegut en castellà com a “búho real”. Malauradament, les cingleres d’argila també generen un gran interès econòmic, ja que la seva extracció serveix com a material de construcció i per a l’elaboració d’objectes de ceràmica.

Tanmateix, Rafael Bosch explica que els abocadors amb matèria orgànica sovint atrauen altres espècies animals, com són rates, corbs i gavines, ja que l’utilitzen de menjador. En el cas de les gavines i dels corbs, Bosch assegura que no s’enriqueix la biodiversitat ja que s’ha comprovat que els animals que mengen deixalles d’abocadors tenen més plom a la sang, el que pot acabar per enverinar-los i augmentar la seva esterilitat i/o mortalitat.  

Per a Bosch, una de les millors coses que li podria passar a l’entorn natural de Can Balasc és ser declarat part del connector biològic que està elaborant la Generalitat i d’aquesta manera aconseguir major protecció mediambiental. També recorda que la zona de Can Balasc és molt important pel que fa a troballes arqueològiques, i es coneix per ser un jaciment de fòssils del període miocè. Per aquests motiu, explica Bosch, omplir zones de Can Balasc amb residus pot complicar noves excavacions com les que va fer a l'entorn el Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miguel Crusafont

L'espai de Can Balasch destinat a convertir-se en un abocador FOTO: Plataforma Rubí Sense Abocadors

Un milió de metres cúbics de residus no perillosos

El projecte presentat per TMA preveu un abocador amb capacitat d'un milió de metres cúbics a Can Balasc. La proposta inclou que sigui un dipòsit de residus no perillosos, procedents principalment de la indústria: ferralla, cautxú, pells, cuirs, plàstics, embalatges de plàstic, residus industrials assimilables a escombraries domèstiques, residus procedents de construcció, vidre...

Tot i això, la gestió de l’abocador de Can Carreras, situat també a Rubí, prop de l’Institut Foix, i pertanyent al mateix grup empresarial que vol obrir un de nou a Can Balasc, genera grans reticències. En aquest sentit, l’ampliació de Can Carreras acumula tres sentències, que no són fermes, que declaren que per qualificar les ampliacions de no substancials es va cometre frau de llei per evitar l’avaluació ambiental.

Des de la Plataforma Rubí sense Abocadors, una entitat que des de fa anys lluita perquè no s’obri Can Balasc, sovint han alertat que un abocador d’aquestes dimensions, com ja ha passat amb Can Carreras, generarà males olors per al veïnat, augmentarà el trànsit de camions pesants i pot tenir greus conseqüències per al medi ambient.

Més informació