Les famílies dels rubinencs deportats pel nazisme protagonitzaran la recepció de les Stolpersteine

A l'acte institucional també hi haurà representants del Memorial Democràtic, l’Amical Mauthausen, membres de la Taula de la Memòria Històrica i historiadors locals

El pròxim dilluns 21 de setembre, l’Ateneu municipal acollirà l’acte institucional de les Stolpersteine, les llambordes que recorden els onze deportats rubinencs durant el nazisme. Les obres commemoratives de l’artista alemany Gunter Demnig van arribar a Rubí el passat juliol i, durant els dies 22 i 23 d’aquest mes, seran instal·lades finalment en aquells punts de la ciutat que van ser l’última residència dels homenatjats.

L’acte de dilluns tindrà com a protagonistes les famílies dels onze rubinencs deportats, que d’aquesta manera podran tenir un contacte proper amb les Stolpersteine abans de la seva col·locació. La trobada estarà presidida per l’alcaldessa, Ana María Martínez Martínez, i comptarà també amb la participació dels regidors de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano, i de Promoció i Dinamització Cultural, Moisés Rodríguez Cantón, a banda de representants del Memorial Democràtic, l’Amical Mauthausen, membres de la Taula de la Memòria Històrica i historiadors locals. L’Escola Municipal de Música Pere Burés hi prendrà part amb una petita actuació en record de les víctimes.

El regidor de Memòria Història ha explicat que el format de l’acte s’ha modificat respecte a la previsió inicial “perquè totes les famílies tinguessin l’oportunitat d’establir un vincle emocional amb les llambordes. Entenem que és un element carregat de significat per a elles i per això hem cregut convenient generar aquest espai solemne previ a la seva instal·lació”. En aquesta mateixa línia, l’alcaldessa ha destacat la importància de l’homenatge: “No va ser fàcil aconseguir que Rubí disposés d’aquestes Stolpersteine. Ara tenim la satisfacció de poder honrar, finalment, la memòria d’aquests onze rubinencs, que és sens dubte el més important, però també de sumar un nou instrument per a l’aprenentatge dels més joves”.

L’acte de recepció de les Stolpersteine tindrà l’aforament restringit i se celebrarà seguint totes les recomanacions sanitàries per prevenir la Covid-19. Posteriorment, durant els dies 22 i 23 de setembre, personal tècnic de l’Ajuntament serà l’encarregat d’instal·lar les llambordes al seu emplaçament definitiu.

 

Una iniciativa que honra de forma artística totes les persones deportades i assassinades durant el nazisme

El projecte de les Stolpersteine va néixer als anys 90, quan Demnig es va interessar per commemorar artísticament els homes i dones deportats i assassinats pel nacionasocialisme. L’alemany va crear aquest monument exhortatori de llautó, on consta el nom de la víctima i algunes de les seves dades essencials. Les peces s’anomenen Stolpersteine, un terme alemany que vol dir 'pedres que ens fan ensopegar' i es col·loquen a les voreres, pròximes a l’última residència de les persones homenatjades abans del seu arrest o deportació. Si no hagués estat per la situació de pandèmia, el propi artista les hauria col·locat a Rubí. I és que Demnig concep aquest treball manual com a part d’un procés artístic que té per objectiu honrar la memòria de les víctimes i evitar-ne l’oblit.

A la ciutat es col·locaran onze Stolpersteine en record d’Enric Aragonès Campderròs, Joaquim Aragonès Campderròs, Francesc Bartroli Creus, Gregorio Beltran Jardiel, Joaquim Cardona Pareras, Jesús Montroig Cuartero, Antoni Òdena Òdena, Antoni Pereña Salas, Joaquim Rusiñol Folch, Andreu Vidal Almirall i José López de Letona Angulo. Tot i que alguns d'aquests homes van aconseguir sobreviure fins a l'alliberament dels camps de concentració nazis, la majoria van ser-hi assassinats.

Actualment hi ha més de 75.000 llambordes d’aquest tipus distribuïdes en una vintena de països.

Taula de la memòria històrica. FOTO: Ajuntament de Rubí – Localpres

  

Taula de la Memòria Històrica

L'Ajuntament de Rubi informa que els detalls sobre la recepció i instal·lació de les Stolpersteine s’han compartit aquest dimarts en una nova sessió de la Taula de la Memòria Històrica. Durant la trobada, també s’ha fet un repàs d’altres qüestions relacionades amb aquesta temàtica. Així, per exemple, s’ha recordat que el proper 28 de setembre es convocarà la Comissió del nomenclàtor per seguir treballant en el canvi de nom de la plaça Nova per plaça de Neus Català i Pallejà; i s’ha explicat que aviat s’enviarà la segona carta avisant les comunitats de propietaris d’onze edificis d’habitatges de la ciutat de la pròxima retirada de les plaques amb simbologia franquista que romanen a les seves façanes. Els i les membres de la Taula també han pogut confirmar, igualment, que se segueix treballant en l’agermanament amb Els Guiamets, població natal de Neus Català i Pallejà, i en la recerca sobre el possible refugi antiaeri situat sota el carrer de Cadmo.

Segueix el TOT per estar informat de tot el què passa a la ciutat:

  • Aquests dies, segueix el TOT per estar ben informat en tot moment del què està passant a la ciutat.
  • Última hora sobre el coronavirus, consells, informació de servei i tota l’actualitat.
  • Subscriu-te al WhatsApp del TOT Rubí i sigues el primer en saber què passa a la ciutat. Guarda el número 680 51 03 75 a la teva agenda del telèfon i envia'ns un missatge amb la paraula 'ALTA'
  • Segueix les nostres xarxes socials: FacebookTwitter i Instagram.
  • Subscriu-te al butlletí per rebre les notícies més destacades per correu electrònic.