La importància del connector biològic de Rubí per a les espècies i les persones

El connector biològic de Rubí uneix la serralada prelitoral i litoral i alhora serveix per al pas de  les espècies. Aquesta zona està en el marc de Can Balasc i en els torrents d’aigua que l’envolten.

Preguntem a en Falet Bosc, ambientòleg, zoòleg i president de Rubí d’Arrel, les tres grans problemàtiques a les quals s’enfronta aquest entorn natural, que són el futur abocador, el vessament d’aigües residuals pels col·lectors d’aigua i les línies d’alta tensió.

Falet, què és el connector biològic de Rubí?

És un corredor biològic que connecta tant la serralada litoral, on hi ha els parcs de Collserola i el Garraf, amb la serralada del prelitoral, amb els parcs de Sant Llorenç de Munt i l’Obac i també de Montserrat.

En el Vallès s’ha mantingut tota una franja més o menys natural, aprofitant que hi ha una sèrie de torrents encaixonats que dificultaven que les urbanitzacions es fessin en aquests llocs.  

Perquè és tan important aquest connector ecològic?

Les zones naturals, en el moment que es queden aïllades, perden biodiversitat i no tenen la dinàmica natural que haurien de tenir i el flux d’espècies d’un lloc a un altre. No s’enriqueixen genèticament. Per exemple, una espècie en perill d’extinció que es queda aïllada i només es reprodueix entre 30 individus pateix més endogàmia i es produeixen més malalties i debilitats per sobreviure. En canvi, si aquestes espècies tenen un connector i poden anar d’una serralada a l’altra es renova el flux genètic i fa que hi hagi més probabilitat que no s’extingeixin les espècies locals.

Quines espècies animals hi ha a Rubí?

A Rubí podem trobar espècies que són grans mamífers i que el connector els hi facilita la mobilitat, com són les guineus, teixons, fagines, gats mesquers o genetes. Altres espècies són els porcs senglars, amb els quals hi ha un problema de superpoblació. Un connector natural facilita que s’escampin per altres llocs i no es quedin en la superpoblació que de vegades hi ha hagut a Collserola. Rubí seria un pas natural perquè aquests porcs senglars anessin a la serralada prelitoral.

Pel que fa als ocells, en aquest corredor biològic també trobem els ducs, que és el mussol més gran d’Europa i està protegit. Menja molt tipus de preses i altres depredadors. Els ducs trien les cingleres de roca i argila que hi ha en aquest corredor i que els hi facilita la cria. Una altre au que hi ha en aquesta zona de Rubí és l’aligot comú. La seva presència i la de totes les espècies carnívores regulen les poblacions de conills.

A cavall entre Rubí i Castellbisbal, trobem l’àliga marcenca, una gran rapinyaire que menja llangardaixos i serps.

El corredor biològic també va molt bé per al moviment de poblacions d’amfibis i rèptils perquè travessen aquests llocs naturals sense risc de ser aixafats o atropellats.

On està situat exactament el connector biològic de Rubí?

A la zona de Rubí, tot i que es pot afegir la zona boscosa de Can Roig, Can Ramoneda i Can Guilera, se situa a la zona de torrents encaixonats, conformada pel torrent de Can Balasc (torrent Fondo), el de Tallafigueres i el de Mas Jornet. Hi ha un altre torrent, tirant més cap a Castellbisbal, però que pertany a Rubí, que és el de Can Pi de la Serra. Els límits municipals a vegades no tenen sentit per als límits naturals. També hi ha el torrent de Can Canyadell i de Pegueres, que són els dos principals Castellbisbal, però que també formen part d’aquest connector biològic.

Quina importància té el connector biològic per a les persones?

En aquest espai hi ha una xarxa de camins que la gent pot gaudir per al lleure o per fer esport, per als habitants de Rubí però també per als de Castellbisbal o Ullastrell. Durant el confinament, se li ha donat una importància brutal a passejar i sortir fora.

Si Can Balasc és la zona de Rubí que forma part d’aquest corredor biològic, què suposarà un abocador en aquesta zona natural?

Perjudicis per a la biodiversitat. S’ha demostrat que tots els abocadors acaben vessant lixiviats, que són molt contaminants i acaben als torrents i a les aigües freàtiques. Amb la contaminació de les aigües, les poblacions sobretot d’amfibis queden molt minvades o desapareixen. Espècies que tenim a Rubí que es poden veure molt perjudicades són la reineta, el tòtil, el gripau corredor, la granota verda, que és més comuna, o la salamandra.

Totes les espècies es mantenen un equilibri però quan hi ha una espècie que augmenta en població és en detriment d’una altra. Un abocador sovint comporta un augment de fauna oportunista que no només aprofita els recursos de l’abocador, sinó que també ataca a una altra fauna, que normalment està en perill. Per exemple, un abocador comporta que augmenti la població de gavians (gavines grosses), que són depredadors de moltes altres espècies i nius.

Una altra cosa important és que el concepte de restaurar un sot o pedrera amb runa o deixalles, és erroni. Estem en una zona de torrents encaixonats i cingleres d’argila. A l’hora de restaurar una extractiva d’argiles l’únic que s’ha de tenir en compte són els perfils i que mantingui una orografia ondulada, però no s’ha d’imposar una cinglera artificial. Des del punt de vista de la biodiversitat, per restaurar una extractiva no cal construir un abocador.

Evidentment, un abocador acaba provocant pudors que molesten molt a les persones de l’entorn i acaba rebaixant la seva qualitat de vida i el valor econòmic de les parcel·les i les cases més pròximes. Això és un criteri que cal tenir en compte a l’hora de posar un abocador prop d’una urbanització.

Els col·lectors de les urbanitzacions van a parar al torrent de Can Balasc. Quines conseqüències té per al medi quan aquests rebenten o van sobresaturats?

Per a la majoria dels torrents de ponent de la riera passen col·lectors d’aigües residuals perquè al nord hi ha urbanitzacions que necessiten evacuar les aigües residuals. Pel que fa al disseny d’aquests col·lectors, la major part de les vegades s’han fet passar per la mateixa llera. Això comporta problemes ja que, per una banda, no s’ha aconseguit construir aquests col·lectors amb  prou garanties perquè a curt termini no es facin malbé. Com que es passen per la llera, si hi ha una avinguda d’aigua, es descalça el col·lector i es rebenta, llavors totes les aigües residuals van a parar al torrent.

D’altra banda, la qualitat de la construcció. Encara que siguin col·lectors nous vessen constantment i no són estancs. En el cas del col·lector de Can Balasc no està acabat ni ben acabat i ha petat diverses vegades, i el col·lector de Can Xercavins, també. Tot i que ara hi ha intenció de canviar-ho es va dimensionar malament i sempre està saturat. En el medi, l’efecte de vessar aigües residuals un dia triga molt a recuperar-se.

Una altra característica d’aquest corredor biològic és el gran nombre de línies d’alta tensió. Com afecten a l’espai?

Tenim una embolic de línies elèctriques com cap altre municipi de Catalunya. S’acumulen a la zona de Castellbisbal, i a mesura que es distribueixen pel territori aquí hi ha molta densitat.

El problema principal per a les persones és paisatgístic per una massificació de línies elèctriques. A més, s’han de mantenir i tallar els boscos de sota perquè els arbres no arribin als cables. També està demostrat que les línies elèctriques generen incendis forestals.

Però el problema de les línies d’alta tensió per a la biodiversitat és que provoquen col·lisions amb ocells grans com cigonyes, rapinyaires i ocells aquàtics que estan en migració. I si pensem per què els ocells no veuen els cables hem de tenir en compte que sempre hi són, de nit, quan molts ocells emigren, i amb boira i en tot moment.

També passa amb les línies de baixa i mitja tensió. Aquestes línies tenen els aïlladors dels cables molt més petits, i això fa que els ocells es puguin electrocutar. Normalment un ocell quan es para en un cable no s’electrocuta perquè només toca un fil però si l’ocell arriba a tocar dos fils o la torre elèctrica, que és metàl·lica, llavors s’electrocuta. Això és un dels grans problemes de conservació per a les aus rapinyaires de Catalunya, com per exemple l’àliga daurada o cuabarrada.

En certs llocs, aquestes torres elèctriques entren en les urbanitzacions. Les ones electromagnètiques poden produir, sobretot en gent sensible, malestar i fins i tot alguna malaltia provocada indirectament per aquest malestar que genera.

Per què de vegades fan una espècie de brunzit?

El soroll és perquè estan brutes i no es netegen els aïllants, que normalment són de ceràmica o vidre. Quan plou es queda fang i sals que es van cristal·litzant. Llavors salten una espècie de guspires. Això és negatiu perquè consumeixen electricitat i a més fan soroll. Si estàs a prop arriba a molestar. Una torre elèctrica que fa soroll està consumint energia sense produir res.

 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.