Maikel Núñez: "Deixa fluir els teus sentiments i gestiona'ls per treure el positiu"

Entrevista a l’entrenador d'handbol rubinenc, que publica la seva primera novel·la, un thriller ambientat a Galícia

Fa dos anys i tres mesos que el Maikel Núñez, un rubinenc de 38 anys, s’enfrontava a un dels pitjors moments de la seva vida: la mort del seu pare. Però les llargues estades en hospitals i l’acompanyament durant la malaltia del seu progenitor no el van enfonsar, sinó al contrari, li van servir per escriure la seva primera novel·la, un thriller ambientat a Galícia, on té un gran vincle familiar i vivències de la seva infantesa.

El Maikel va començar els estudis d’enginyeria i durant molts anys va ser entrenador d’handbol a Maristes Rubí, on li va néixer la seva passió per aquesta pràctica esportiva. Actualment es dedica a aquest esport però el poder sanador de l’escriptura l’ha portat a què l’editorial Autografia li publiqui el seu primer llibre, que ja està disponible i espera poder presentar pròximament a la ciutat.

 

Maikel has escrit una novel·la però et dediques professionalment a l’esport?

He estat entrenador de handbol al Club Handbol Sant Cugat i ara canvio de club, per circumstàncies laborals, al CH Sant Llorenç (Sant Feliu de Llobregat) però seguiré treballant en monitoratge, lleure i activitats extraescolars a l’escola Joan Maragall de Sant Cugat.

 

A qui entrenaràs en aquesta nova etapa?

Al primer equip sènior masculí. Estem a primera catalana, una categoria prou important de l’handbol, la segona més important, i l’objectiu és fer créixer l’equip.

 

Dedicar-se per complet a l’esport és molt complicat?

 

Malauradament al món de l’esport no és tan fàcil combinar el tema laboral amb l’esportiu. De fet hi ha molt d’abandonament a edat primerenca perquè és complicat compaginar-ho amb els estudis i, en el món laboral, és molt difícil demanar dies de festa si hi ha competicions que duren més que el cap de setmana. Al final es tracta de treure temps als amics i la família, cosa que no ajuda.

 

Estàs molt vinculat a Galícia. Per què?

Tota la meva família és d’allà i els estius sempre els he passat allà, a Puebla de Trives. La pandèmia ens ha canviat molt a tots i ens ha fet veure coses que abans no ens adonàvem i són importants. També des que va morir el meu pare trobes a faltar moltes coses que fa molt de temps que no hi són i en el seu moment no li donaves importància.

 

Galícia té més ambient de thriller que no pas Rubí?

És una terra molt desconeguda, amb molts paratges per descobrir, que dona molt de joc. És un lloc que em dona molta pau, m’inspira molt i em porta molts records.

 

Sent esportista, com sorgeix la idea d’escriure un llibre?

Va ser com un repte personal, en un moment que queda reflectit al llibre, que és quan el meu pare es comença a posar malalt, tot i que la novel·la és ficció.  

 

Fes-nos un tastet.

És la història interrelacionada del robatori d’uns bandolers amb el qual es troben els seus descendents. El protagonista troba aquest misteri a la seva família i la idiosincràsia de buscar el que va passar. Hi ha misteri, intriga, girs dramàtics i una mica de sang o quètxup, com dic jo. És un llibre que crec que es mereix una oportunitat justament pel moment personal en el qual s’escriu.

 

L’escrius en el moment que el teu pare emmalalteix?

Totalment, ja era una idea que em rondava pel cap perquè sempre m’ha agradat escriure relats curts. Vaig aprofitar la malaltia del meu pare i moltes estones d’hospital per apuntar històries. Quan va morir vaig pensar que era una bona manera d’acabar i donar-li un record a aquells sentiments i moments tan durs. La pandèmia justament m’ha ajudat a tenir més temps per acabar-la.

 

Has passat per un procés vital dolorós com és la pèrdua d’un familiar. Què els hi diries a persones que estan vivint una situació similar?

Deixa fluir els teus sentiments i gestiona’ls per treure el positiu. És molt fàcil dir-ho però també fer-ho, suposo que és deixar-se anar. Els animo a què no s’enfonsin i intentin capgirar la situació perquè se sorprendrien del que és capaç un mateix.

 

Escriure també té un poder sanador?

Totalment, perquè deixes anar molt les teves idees i al final, la teva manera d’escriure és el teu estat d’ànim, i això es reflecteix molt en el llibre.

Segueix el TOT per estar informat de tot el què passa a la ciutat:

  • Aquests dies, segueix el TOT per estar ben informat en tot moment del què està passant a la ciutat.
  • Última hora sobre el coronavirus, consells, informació de servei i tota l’actualitat.
  • Subscriu-te al WhatsApp del TOT Rubí i sigues el primer en saber què passa a la ciutat. Guarda el número 680 51 03 75 a la teva agenda del telèfon i envia'ns un missatge amb la paraula 'ALTA'
  • Segueix les nostres xarxes socials: FacebookTwitter i Instagram.
  • Subscriu-te al butlletí per rebre les notícies més destacades per correu electrònic.