Montse Bendranas: “M’estimo més perdre una venda però conservar un client”

Calçats Bendranas és sinònim d’història de Rubí. L’antiga sabateria va ser fundada en el 1885 per Emili Bendranas Roig, anomenat Miliu Coix, per un accident que va patir de petit i que l’obligava a anar amb bastó.

Actualment és la seva besneta, la Montse Bendranas, qui regenta, juntament amb el seu marit Pablo, aquest negoci familiar més que centenari.

En Miliu Coix va obrir el primer establiment, dedicat a la fabricació d’espardenyes, quan només tenia 22 anys, a un local de l’actual carrer Maximí Fornés. Després d’un temps es va traslladar a una altra casa del carrer Pere Esmendia, que feia cantonada amb el de Sant Joan i, finalment, es va instal·lar al número 3 d’aquesta via, en una casa ja de propietat.

El negoci el va continuar el seu fill, en Llorenç, qui va continuar fent espardenyes, amb la seva dona, la Teresa Torrella. “Ho feien tot: primer la sola i després muntaven l’espardenya. Començaren a distribuir a Molins de Rei, Castellbisbal...”, recorda la seva neta, qui afegeix que “a part d’espardenyes de pagès també tenien un taulell del beure”. En aquest taulell, que obria tots els dies de la setmana i estava a la mateixa botiga, s’oferien begudes i barreges a la gent que venia de treballar del camp.

Més info: La sabateria Bendranas abans de la Guerra Civil

El negoci el va continuar l’Emili, fill del Llorenç i la Teresa, i pare de la Montse Bendranas. “El meu pare es va adonar que amb el taulell del beure moltes senyores no entraven a la botiga i va decidir que s’havia d’acabar. El meu avi es pensava que s’arruïnarien”, explica la Montse.

Va ser a partir d’aquell moment, en el 1965, quan van començar a introduir les sabates i es van traslladar al local que ocupen actualment, a l’avinguda de Barcelona número 2.

La Montse i la seva germana, la M. Teresa, filles de l’Emili i la María Adalid, han viscut i treballat en la sabateria des de ben petites amb la resta de la família. La Montse creu que la clau de l’èxit d’un negoci com el seu ha estat “adaptar-se” als nous temps.

“Aquesta botiga es va obrir després de la rierada del 62, quan Rubí va créixer molt. Llavors estàvem nosaltres i Calçats Miralles, a la plaça del Casino. Entre tots dos, i en haver-hi tant de volum, doncs van ser uns anys de molta feina. Tota la família sempre ha treballat”, explica la Montse, qui també reivindica la figura de la seva àvia i la seva mare, que “pencava més que tothom”.

Nous hàbits de consum

Preguntada per si els hi ha afectat el comerç online, la Montse ho corrobora i confirma que els hàbits de consum han canviat. “Abans començava la temporada i la família al primer que calçava era al nen. Ara això ha passat a segon terme”.

La comerciant manifesta que el calçat esportiu i les marques grans han fet que molta gent jove es decanti per la compra a través d’internet. Tot i això, manté clientela de diverses generacions. “Tinc molta gent que em recorda de quan era petita”, diu la Montse, qui també explica que les dependentes de la botiga, que fa molts anys que hi són, també han vist créixer els clients i com alguns han passat de ser nanos a pares de família.

L'illa de vianants i el centre comercial de Sant Cugat

Calçats Bendranas està en un dels llocs més cèntrics de la ciutat. En aquest sentit, la Montse considera que “l’illa de vianants va ser una molt bona cosa. En el seu moment, els que hi creiem vam haver de lluitar bastant perquè hi havia comerciants que no ho veien molt clar però jo veia altres poblacions com Terrassa o Sabadell on els hi funcionava”.

En canvi, recorda com un fet negatiu l’obertura del centre comercial de Sant Cugat. “Vam fer manifestacions però no podíem anar en contra d’aquestes coses”, recorda amb certa resignació i destaca el tracte personalitzat de la botiga com un valor afegit que no es pot oferir en grans superfícies. “Fem que el client se senti assessorat. M’estimo més perdre una venda però conservar un client. Tot no es pot tenir. Si aquell dia no tinc el que busca, que vingui un altre dia”.

Quan des del TOT li posem l’altaveu a la Montse per fer valer el comerç local, la comerciant assenyala que “en la pandèmia vam veure com eren els carrers sense botigues. Això crec que va ser una reflexió molt important. Un carrer, una ciutat o un poble sense botigues és molt trist”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.