Normatives laborals durant el coronavirus

El despatx d'advocats de Rubí especialitzat en dret laboral exposa la situació provocada pel coronavirus i valora l'actuació del Govern central

Acomiadaments temporals i baixes mèdiques. Aquestes són les conseqüències més comunes en el terreny laboral a causa de la pandèmia que estem vivint. Però les persones que s'han vist directament perjudicades, i les seves famílies, necessiten informació més profunda per saber com actuar i tenir una previsió de futur. Des del bufet de Rubí Maab Advocats, especialitzats en Dret Laboral, dissipen els possibles dubtes que tenen els treballadors sobre l'afectació de la Covid-19 en la seva vida laboral, així com per a valorar l'actuació de Govern central al respecte, analitzant-ne les decisions.

Normatives laborals durant el coronavirus

La baixa laboral pel virus no és una baixa convencional, igual que ocorre amb la propagació del coronavirus. Com ja va anunciar el Govern, serà considerada com a accident de treball i no com a malaltia comuna. Aquesta decisió comporta l'avantatge que els treballadors malalts han de percebre el 75% de la seva base reguladora. I la durada de la baixa mèdica (o incapacitat temporal) dependrà del temps de curació de l'empleat. Aquesta mesura excepcional respon al fet que l'afectat no carregui amb la reducció que implica la baixa mèdica per accident comú. Perquè, si fos així, percebria un 15% menys de base reguladora des del quart dia d'incapacitat fins al dia número 20 inclòs. I només cobraria el 75% des del dia número 21 i següents.

A més, en cas de patologia comuna, per a rebre els pagaments corresponents es requereix que la persona hagi cotitzat almenys 180 dies en els 5 anys immediatament anteriors. Un aspecte que no cal si parlem d'accident de treball -encara que tampoc ho és en cas d'accident no laboral o de malaltia professional-. Però no només s'allibera a la població d'aquesta forma, si no també a les mateixes empreses. Perquè si les baixes per coronavirus es consideressin malaltia comuna o accident no laboral, l'abonament entre el quart i el quinzè aniria a càrrec de l'empresari.

Els ERTO, accelerant-se

Però la crisi que travessa el nostre país no només s'ha reflectit, en la normativa laboral, en les baixes mèdiques dels contagiats o en el perill sever de contagi (obligats a l'aïllament). Si no també en els ERTO o Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació. Negocis grans i petits s'han vist obligats a acomiadar durant un temps a part dels seus empleats, mitjançant el protocol de l'ERTO. Les pèrdues que ocasiona que els ciutadans no puguin sortir de casa i, en conseqüència, no adquireixin béns i serveis que en un altre moment si adquiririen, ocasionen aquests expedients d'ocupació.

 

Una cadena invisible però imparable que, a més, i com a factor negatiu per als treballadors, l'Administració ha decidit que s'acceleri. Perquè s'ha permès que tots els ERTO sorgits després de la Covid-19 siguin catalogats com de 'força major', el que significa una més ràpida acceptació de l'ERTO per part de l'autoritat laboral. A aquesta peculiaritat cal afegir que, quan existeix aquesta força major, l'empresa no ha de dur a terme una consulta amb els representants de la plantilla, sinó tan sols comunicar-los l'adopció de la mesura.

Faltarien, per tant, més mesures que afavorissin a les persones que estan en nòmina tant de pimes com d'importants companyies. Perquè encara que amb un ERTO es cobra el 70% de la mitjana de la base reguladora dels últims sis mesos, no és suficient si mirem cap al seu futur. Encara que tornin al seu lloc més endavant, ningú assegura que la minva soferta pels empresaris no desemboqui en futurs nous acomiadaments definitius o altres mesures que els perjudiquin seriosament.
 

Autònoms mínimament protegits

El que sí que cal valorar positivament és que l'Administració ha aprovat que tots els autònoms que hagin tingut pèrdues d'almenys un 75% en la seva facturació, puguin sol·licitar a una prestació extraordinària (de 661,04 € com a mínim) a causa de la cessació -o descens dràstic- de la seva activitat. Quedant així mateix exonerats d'abonar les quotes mensuals a la Seguretat Social. Però confiem que si la crisi perdura, s'estableixi en un futur pròxim un percentatge menys restrictiu. D'aquesta manera, els autònoms que no hagin perdut tant, podrien beneficiar-se d'algun altre tipus d'ajuda que no suposi demanar un crèdit.