Una recent sentència dictada per un jutjat de Badalona ha condemnat una societat del grup Azora, un dels principals fons d'inversió immobiliària actius a l'Estat, per haver inclòs clàusules abusives en contractes de lloguer d'habitatge. El cas, portat per l'equip jurídic del Col·lectiu Ronda, ha culminat amb la declaració de nul·litat de diverses condicions contractuals que imposaven obligacions injustificades i greus desequilibris econòmics a les persones arrendatàries.
Tot i que es tracta d'un litigi concret, la seva importància va més enllà i representa un precedent molt rellevant per a milers de persones que viuen de lloguer a Catalunya i a la resta de l'Estat, demostrant que els tribunals poden i han d'actuar davant pràctiques abusives, especialment les dels grans operadors immobiliaris.
Què s'entén per clàusula abusiva en un contracte de lloguer?
Una clàusula es considera abusiva quan imposa, de forma unilateral i sense justificació raonable, un desequilibri entre les parts, normalment en perjudici de la persona llogatera. En l'àmbit dels contractes d'arrendament, això, entre d'altres, pot incloure:
- Despeses que legalment corresponen a la propietat, però que es traslladen a l'arrendatari. Penalitzacions econòmiques desproporcionades. Limitacions als drets que la llei reconeix a les persones llogateres.
- Clàusules redactades amb ambigüitat o que generen confusió en la seva aplicació.
- Segons el dret de consum i la jurisprudència europea, aquestes clàusules poden ser declarades nul·les per un tribunal, amb les conseqüències següents: han de ser eliminades dels contractes i s'han de compensar els danys econòmics causats a la part afectada.
Una pràctica estesa, especialment entre grans tenidors
El cas d'Azora no és una excepció. Molts dels grans fons i societats patrimonials que gestionen milers d'habitatges a l'Estat operen amb contractes estandarditzats que, com s'ha vist, poden contenir condicions abusives. Sovint les persones llogateres accepten aquestes condicions per desconeixement o per por de perdre l'accés a l'habitatge.
Aquest desequilibri estructural es veu agreujat per la manca de supervisió administrativa prèvia i per la lentitud de la via judicial, que fa que només una petita part dels contractes amb clàusules abusives arribin a ser impugnats. Tanmateix, sentències com la dictada pel jutjat badaloní poden marcar un abans i un després, ja que deixen constància judicial de pràctiques que fins ara passaven desapercebudes.
Un precedent per a altres casos
La sentència aconseguida per Col·lectiu Ronda és significativa perquè encara són poques les resolucions en què un tribunal reconeix de forma tan clara la nul·litat de diverses clàusules incorporades de forma sistemàtica als contractes de lloguer per part d'un gran tenidor. En aquesta ocasió, el jutjat ha obligat la societat demandada a suprimir dels contractes les clàusules reputades nul·les i retornar dels imports econòmics que els arrendataris han hagut de suportar a conseqüència dels efectes d'aquestes clàusules abusives, tal com succeeix amb la clàusula que els obligava a fer front al pagament d'una assegurança per impagament o la repercussió dels imports de l'IBI i les despeses de manteniment de la comunitat.
Cap a una contractació més justa i equilibrada
En un context de crisi d'habitatge, amb preus a l'alça i una part creixent del parc de lloguer controlat per fons d'inversió, garantir la legalitat i l'equitat dels contractes no és només una qüestió jurídica, sinó també social. Els contractes de lloguer no poden ser una eina per traslladar el risc empresarial o les despeses estructurals a la part més feble de la relació: la persona llogatera.
Aquesta sentència demostra que és possible revertir abusos contractuals i que la via judicial, amb l'acompanyament legal adequat, pot ser una eina efectiva per protegir el dret a un habitatge digne. Però també posa de manifest la necessitat d'una actuació més decidida per part de les administracions per supervisar i sancionar les pràctiques abusives dels grans tenidors. En definitiva, aquesta sentència aconseguida per l'equip de Col·lectiu Ronda no és només una victòria individual: és un senyal d'alerta i una oportunitat per impulsar una contractació més justa en el mercat del lloguer, basada en el respecte a un dret tan essencial com és l'habitatge.