Núria Aluju: “No tanco fins que no hi hagi un successor”

Que aixequi la mà qui no hagi salivat mai quan ha passat per davant de l’aparador de la cansaladeria Aluju de Rubí, a l’avinguda de Barcelona. Amb 142 anys d’història a l'esquena, aquesta botiga històrica de la ciutat penja el cartell d'“es traspassa”.

Entrevistem a la Núria Aluju Ferrer, cinquena generació al capdavant d’aquest negoci familiar, perquè ens expliqui els motius i quina és la situació actual del comerç local. Per fer-ho, ens condueix a una peculiar sala, dalt de la botiga, on hi ha una col·lecció de més de 2.000 figures de porquets que el seu pare, Manel Aluju Segura, ha trobat quan ha viatjat, o de clients i escolars que els hi han regalat.

“Aluju té una trajectòria familiar que va començar en el 1880” recorda la Núria, tot i que la botiga va néixer amb el nom de Cansaladeries Segura i la van fundar els besavis del seu pare. Justament la setmana passada la botiga va ser guardonada per la seva trajectòria centenària durant la Nit del Comerç.

El local inicial de la cansaladeria estava al carrer Santa Maria, i d’allà es van traslladar a la plaça del Dr. Guardiet. Quan va obrir el mercat nou de Cal Gerrer van posar dues parades, tot i que ara només hi ha una, i després la botiga de l’avinguda de Barcelona.

La Núria explica que abans l’escorxador estava al mateix Rubí, però d’ençà que el van tancar es nodreixen majoritàriament de carn procedent del Berguedà i Barcelona. “Al principi vam néixer com a botiguers perquè les carns, com no hi havia càmeres, no es podien manipular”. No va ser fins a l’aparició del marbre que van començar a poder-la conservar.

“Vam començar com a tocinaires, perquè no existia el nom de cansaladeria. Ara només és Aluju perquè toquem tots els pals: el porc, que és el nostre referent, la vedella, el pollastre, cuinats, embotits, formatges i conserves. Ara tenim una mica de tot, hem diversificat”, diu la Núria.

"Vaig estar dos anys fora de joc, no podia ni estar-me dreta"

Quan li preguntem a la propietària de l’establiment pels motius del traspàs, aclareix que és per raons de salut i personals. Explica que tantes hores darrere el taulell havent-se d'inclinar constantment l'han perjudicat molt l’esquena. “Vaig estar dos anys fora de joc, no podia ni estar-me dreta. Aquell era el cinquè avís que tenia i no vull més. És una de les raons. També tinc projectes que vull desenvolupar i si estic a la botiga no els puc fer”.

En aquest sentit, la Núria afirma que està oberta a negociar amb persones interessades a portar el negoci i ja ha tingut algunes propostes. Tot i que el negoci sencer inclou la botiga i la parada del mercat, ara hi ha persones interessades només en la botiga. "Si la botiga es ven, ens quedaríem amb el mercat fins que algú la volgués. Jo no tanco fins que no hi hagi un successor”. A més, assegura que "lluitarà" perquè el traspàs inclogui el personal actual, tot i que reconeix que és una decisió que no depèn d'ella. 

 

"El nivell adquisitiu dels nostres clients no és el mateix del de fa dos anys"

Pel que fa a la clientela, la Núria explica que ella va començar al Mercat. “És on realment vaig aprendre a vendre, no a despatxar. La clientela era fixa i passava de pares a fills. Ara és més difícil perquè la vida ha canviat i les vendes online... Costa tirar endavant però anem funcionant”.

Respecte a la fidelitat del consumidor, la cinquena generació de la botiga Aluju està convençuda que la clientela respon bé pel seu valor diferencial. “El que jo faig no ho fa ningú. Si vengués macarrons d’una marca que tothom la té, doncs no tindria sentit”.

Encara que no ho sembli, el comerç online també amenaça establiments com el de la Núria. “Li afecta perquè el nivell adquisitiu dels nostres clients no és el mateix del de fa dos anys. Gent que no tenia cap problema, amb un nivell adquisitiu mitjà, ja gairebé no existeix”.

"No tothom pot estar darrere d’un mostrador"

En aquest sentit, la Núria admet que “si vols qualitat, té un preu” i fa un repàs dels productes que ofereix la botiga, que també pertany a l'associació Comerç Rubí: un menú diari, amb carn i peix, de dilluns i divendres, plats per complementar com galtes, botifarres, també llegum, foies, formatges i embotits. 

“Bàsicament, és el que fem”, diu la Núria, tot destacant “la presentació i el tracte que tenim, és una cosa que cuidem molt. No tothom pot estar darrere d’un mostrador. És necessari que t’encanti la relació amb la gent i que el que venguis estigui en coherència amb el que t’agrada”. També es refereix a saber “vendre el producte i comunicar el que fem”, no simplement despatxar.

"El cuinat va ser un punt d'inflexió"

De fet, la cansaladeria compte amb un grup de whatsapp on s'informen els clients habituals dels plats o novetats que s'han cuinat. "De vegades no puc ni treure les coses a l'aparador perquè ja estan venudes". 

Una de les transformacions que més destaca la Núria de tots aquests anys de trajectòria del comerç que regenta és la introducció del cuinat. "Va ser un punt d'inflexió" que va venir de la mà de la Immaculada Ferrer, la seva mare, "una gran cuinera". 

"Costa molt obrir persiana cada dia"

Pel que fa al comerç local, recorda que una ciutat sense comerç no té vida. "Tenim molts problemes tots per tirar endavant, perquè els locals pugen, la llum puja, tot puja...però he fet l'exercici d'imaginar-me tot Rubí sense comerç. Imagina-t'ho".

La Núria també pensa que al comerç se l'hauria "de cuidar molt més o posar-nos-ho fàcil perquè costa molt obrir persiana cada dia. Hi ha moltes despeses, i si tens 6 o 8 persones això s'incrementa més. Per desgràcia puja tot molt, però no puja la clientela". 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.