Ramon Serra, tota una vida entre rellotges

Qui passi per davant La Puntual, al carrer Llobateras, veurà un cartell que anuncia liquidació per jubilació. Ramon Serra, propietari de la rellotgeria i joieria ens avança però, que la botiga no abaixa la persiana i probablement serà el seu gendre qui agafi les regnes del negoci.

“Ja veurem què passa perquè la situació és complicada”, explica el Ramon, fent referència als estralls econòmics causats per la pandèmia en el comerç. “Hi ha hagut una caiguda de l’activitat molt forta. Hem estat molts mesos tancats”.

Aprenent de rellotger amb només 12 anys

Els inicis del Ramon en la professió es remunten a més de cinc dècades enrere. “Sóc rellotger des del 1964, vaig començar amb 12 anys d’aprenent, quan encara anava a l’Escola Montserrat”, explica el Ramon. La persona que li va ensenyar és un altre conegut rellotger de la ciutat, l’Alonso. “El meu pare coneixia l’Alonso i li va dir si em volia tenir d’aprenent. A mi ja m’agradava la mecànica i aquestes coses. El senyor Alonso, que és qui em va ensenyar, va aprendre amb un rellotger que venia d'una família de rellotgers a Terrassa que es deien Jornet”.

Després de fer la mili, en el 1975, es va establir per compte propi. “Primer treballava en un taller a casa, seguia arreglant rellotges de l’Alonso i també d’una rellotgeria molt important de Terrassa”. Temps després es va establir en un local al costat de La Puntual, un garatge que va reformar, i la feina va seguir creixent fins que es va establir en el local actual, l’any 1994.

Quan li preguntem si és l’ofici de rellotger és molt complicat, el Ramon assegura que “no és una professió fàcil però tampoc és res de l’altre món”, i recorda que a l’Institut Mare de Déu de la Mercè, a la Zona Franca, porta 50 anys ensenyant micromecànica de rellotgeria.  “És una formació professional com qualsevol altra”.

Tot i això, en Ramon reconeix que una de les qualitats que s’ha de tenir en la rellotgeria és la paciència, i de vegades també es perd. “És una feina d’estar molt quiet, sense moure’t i concentrat en el que fas. Has d’estar atent perquè són peces molt petites, que es poden perdre o trencar”.

Els rellotges grans o de paret són els que més costen d’arreglar i cal dedicar més hores. El Ramon explica que fa poc li ha arribat un rellotge de Barcelona que li ha costat molt d’arreglar, i fa un repàs a alguns dels que estan penjants a la botiga. “Són rellotges molt antics, de cent o dos-cents anys”. El seu valor depèn de la màquina, l’esfera i la quantitat que es van fabricar.

S’encarrega del manteniment dels tres rellotges més importants de la ciutat

El Ramon, a més de la feina de rellotger, és l’encarregat del manteniment dels rellotges públics més importants de la ciutat: el de l’església de Sant Pere i el de l’Ajuntament. “És una concessió que va per concurs i es va fer en el 1982. Vaig guanyar el concurs i des de llavors m’encarrego del seu manteniment. Una vegada vam haver d’arreglar les esferes i vaig posar la nostra marca”, recorda en Ramon, que abans de fer-ho li va preguntar a l’alcalde d’aleshores, Miquel Llugany.

A més, des del 2008 també revisa el funcionament del rellotge de les Escolas Ribas. Els tres rellotges són centenaris però el més antic és el que està situat al campanar de l’església de Sant Pere, fabricat en el 1911, “una màquina francesa”. Després el segueix en antiguitat el de les Escoles Ribas, del 1915, i el de la façana de l’Ajuntament, del 1925.

Molt lligat a l’activitat cultural de la ciutat

El Ramon ja té 69 anys però està en jubilació activa, la qual cosa li permet compatibilitzar la pensió amb l’activitat laboral. Explica que a la botiga ha pogut veure tota l’evolució de Rubí durant més de mig segle. Recorda especialment la rierada del 1962, quan vivia a la plaça Marquès de Barberà, i la nevada d’aquell mateix any. “Va caure gairebé mig metre de neu”.

Serra també ha estat estretament vinculat a l’activitat cultural de la ciutat, ja que estava al càrrec d’un grup que primer es deia SJR (Secció Juvenil Rubinenca) i després es va anomenar CRAC (Col·lectiu Rubinenc d’Acció Cultural), i que no té res a veure amb el CRAC actual del carrer Sant Joan.

La cooperativa d’antany La Rubinense tenia seccions culturals i en Ramon era el president del CRAC, que s’encarregava de portar artistes de la Nova Cançó a Rubí, com el Raimon, Lluís Llac o Maria del Mar Bonet. A més, organitzaven sessions de teatre, poesia i cinema. “El grup es va polititzar i en els últims anys de la dictadura vam canviar el nom per Col·lectiu Rubinenc d’Acció Cultural”.

En Ramon va coincidir amb en Josep Maria Roset, el reconegut fotògraf rubinenc, fundador de i promotor de diverses entitats culturals. De fet, les imatges que decoren La Puntual, i en les que apareix un jove Ramon Serra i el rellotge del campanar de Sant Pere, estan fetes per ell.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.