Rubén Perera: “L’explotació animal és una de les indústries més contaminants”

El Rubén Perera és rubinenc, animalista i està iniciant-se en el món de l’activisme. La setmana passada, amb motiu del Dia de la Terra, va oferir una xerrada al Centre Rubinenc d’Alternatives Culturals (CRAC), per parlar sobre la relació de la societat amb els animals i de “l’ecocidi” que s’està produint.

Recentment ha iniciat un projecte a xarxes vegà i antiespecista (@laprimapere) i s’ha sumat a les accions de diverses organitzacions per lluitar pels drets dels animals i denunciar la seva sòrdida situació en granges, escorxadors, laboratoris i botigues.

En aquest sentit, Rubén fa referència a l’empresa Vivotecnia de Madrid, d'actualitat per les crues imatges de maltracte animal en les seves instal·lacions.

“Darrera del plat que menges no està només tot el patiment animal, sinó una xarxa de contaminació i opressió cap altres persones humanes”

Rubén, què expliques a la xerrada ‘No hi ha planeta sense animals’?

Sempre es parla molt de la contaminació, pels residus que generem o els que cotxes que fem servir, però hi ha un tema que es parla molt poc, el de l’explotació animal, tant ramadera com marina. Són una de les indústries més contaminants, a nivell de deforestació de boscos, generació de purins i contaminació de les aigües.

Al final te n’adones que la indústria de la ramaderia està connectada inclús amb factors racistes i colonialistes, i amb la megamineria en territoris com Llatinoamèrica o Àfrica. Darrera del plat que menges no està només tot el patiment animal, sinó una xarxa de contaminació i opressió cap altres persones humanes.

“Les piscifactories són focus de malalties”

Respecte a l’explotació marina, de quina forma contaminen les piscifactories?

Les piscifactories neixen com una alternativa sostenible a la pesca d’arrossegament i, en realitat, no deixen de ser un focus de malalties ja que tanquen en un espai reduït tants i tants peixos. El problema està relacionat, igual que amb els purins, amb la generació d’excrecions constants. Proliferen molt més les bactèries i hi ha investigacions que demostren la mala olor i la situació d’alguns d’aquests peixos, molts d’ells menjats per paràsits de mar, una espècie de sarna.

Pel que fa a la sostenibilitat, per a produir 1 kg de peixos de piscifactoria es necessita matar 1,2 kg de peixos per produir el pinso que els ha d’alimentar.

Rubén, què penses de la carn ecològica?

El primer punt a tenir sempre en compte és el sofriment dels animals, si no no series vegà, potser series medi ambientalista. La carn ecològica és una fal·làcia, i és menys eficient que la normal. Per començar necessites més espai i una major quantitat d’aigua. Menjar carn és zero sostenible, ni tan sols en termes econòmics, perquè constantment se li està donant diners perquè sigui viable.

Malgrat les recomanacions de l’OMS, el consum de carn a Espanya és molt alt. Quina és la teva perspectiva?

Sóc positiu i és cert que cada cop està creixent el nombre de persones que deixen de consumir aliments d’origen animal. Això es pot veure traduït en els prestatges dels supermercats.

Encara se’ls hi ha de demanar responsabilitats a les empreses. Se segueix invertint perquè no tinguin pèrdues econòmiques ja que no han venut el mateix d’altres anys però han continuat matant i contaminant de la mateixa manera per rebre subvencions. Ha d’haver-hi un canvi a nivell social i individual per no seguir finançant-t’ho i, a més, s’ha de pressionar les empreses perquè no és sostenible i no ens interessa portar-ho a terme.

"El cas de Vivotecnia no és aïllat, segur que es fa en molts altres laboratoris"

Creus que realment s’ha avançat en termes de benestar animal amb les normatives europees vigents?

No confio en el benestar animal perquè això al final només és una etiqueta i hi ha uns entramats, sobretot en l’explotació marina, perquè moltes de les institucions que donen aquesta etiqueta tenen interessos econòmics amb les empreses que es dediquen a la pesca. Novament és el peix que es mossega la cua.

Pel que fa al benestar, podem donar-los-hi més pastura verda o un metre quadrat més però al final, estar tota la vida tancat en un espai i que la teva esperança de vida sigui 10 anys més curta i que el teu objectiu sigui morir perquè una altra persona pugui menjar, pot ser benestar animal?

Vivotecnia ha estat notícia per les crues imatges de maltractament animal. Com en el segle XXI es poden permetre aquests experiments?

Doncs no ho sé. Aquesta és la pregunta de moltes persones quan anem allà davant dels laboratoris. En realitat, és lícit perquè experimentar amb animals salva moltes vides humanes però s’hauria de començar a mesurar les conseqüències animals i mediambientals. Es permet perquè la societat ho permet i es fa una mica d’amagat. Sabem que es fa però no quina és la magnitud.

El cas de Vivotecnia no és aïllat, segur que es fa en molts altres laboratoris però no se li dona llum o no es documenta. El tema de Vivotecnia ha sortit perquè una persona que lluita pels drets dels animals ha tret unes imatges perquè ha estat infiltrada dos anys. Sense ella no hauria sortit a les notícies.

La civilització d’una societat es mesura en la manera com tracta els seus animals. Què demanaries a la gent?

Que s’informi i pressioni les empreses perquè siguin més transparents.

 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.