Trenado: "El personal sanitari està cansat, un nou rebrot ara seria molt dur"

Josep Trenado, cap del servei de Medicina Intensiva i la UCI de Mútua Terrassa, destaca que "el personal sanitari ha donat el 300% i la capacitat d'adaptació ha estat increïble"

La desescalada ja ha començat a Terrassa. A poc a poc es va recuperant la normalitat, tant als carrers com també als hospitals. Després de dos mesos de no parar, els professionals de Mútua Terrassa veuen com el nombre d'ingressats amb Covid-19 ja són minoria. Les UCI es van buidant i el nombre d'altes puja dia rere dia. Per parlar de com s'ha viscut la crisi sanitària però sobretot com s'afronta el desconfinament, hem parlat amb Josep Trenado, cap del servei de Medicina Intensiva i la UCI de Mútua Terrassa.

Actualment teniu menys de 5 pacients a la UCI de Mútua Terrassa. Però en vau arribar a tenir més de quaranta. Vau pensar en algun moment que si es mantenia aquell ritme tot col·lapsaria? Com fer per sobreposar-se a aquesta sensació de no donar l'abast?

En aquests moments només resten dos pacients ingressats a la UCI. Semblen llunyans aquells moments, però fa només un mes d’aquella situació en la qual els recursos disponibles estaven gairebé tots ocupats.

Les mesures de confinament van començar a ser efectives i afortunadament no es va arribar al col·lapse. Van ser moments molts durs, però sabíem que amb la professionalitat, esforç i dedicació de tots els professionals ens en sortiríem. La unió i el treball en equip han estat la clau.

Han passat dos mesos des de l'inici de la pandèmia. Com s'ha hagut d'adaptar la UCI per atendre l'arribada massiva d'uns pacients amb unes característiques i necessitats especials?

La veritat és que va ser un treball molt important per part de tots els àmbits de l’entitat. En primer lloc Serveis Generals, Tecnologies de la Informació i d’altres companys van jugar un paper molt destacat per habilitar tots els espais que en el Pla de Contingència havíem establert com a llocs d’atenció i així vam poder poder assolir els 50 punts d’atenció a crítics (habitualment en tenim 12). Després també es va realitzar un gran treball en termes de dotació de recursos materials i humans.

Els professionals implicats (metges i infermeres d’àmbits tant diversos com Bloc Quirúrgic, Servei d’Anestesiologia, plantes d’hospitalització, Servei de Pediatria i tants d’altres) van ser capaços de -malgrat unes circumstàncies extraordinàries pel que fa al volum de feina i altres aspectes derivats de l’excepcionalitat de la situació- tenir cura dels pacients i posar tots els seu recursos tècnics i humans al servei dels pacients, per tirar endavant i guarir-los d’aquesta malaltia.

L'aplicació de les noves tecnologies, sobretot la impressió 3D, ha resultat ser una salvació. Sorprès de la capacitat de reacció i de les múltiples possibilitats que ofereixen per millorar l'equipament mèdic?

Crec fermament en les noves tecnologies i estic convençut que ens ajuden a fer millor i més fàcil la nostra feina. Aquesta pandèmia ha posat de manifest tot el que ens poden arribar a ajudar i ara hem d’aprofitar per caminar en aquesta direcció, sense les pressions i les presses imposades per la pandèmia.  

Amb la baixada d'ingressos, ara es comença a parlar de la salut mental i física dels professionals sanitaris. Satisfet amb la capacitat d'adaptació i resiliència dels professionals mèdics? Com creu que repercutirà un cop finalitzi del tot la pandèmia en el benestar dels treballadors? O ja es comença a notar les seqüeles de fer front a unes circumstàncies tan dures?

Els professionals han donat el 300% durant la pandèmia i en aquella situació d’estrès màxim la capacitat d’adaptació ha estat increïble. En tot moment hem tingut suport per part dels companys psicòlegs per fer front a aquesta situació, però és cert que un cop superada aquesta fase aguda poden aparèixer seqüeles i hem de estar atents per detectar-les de forma precoç i donar-hi el suport que requereixen. Els professionals són els elements més valuosos del nostre sistema sanitari i els hem de cuidar.

A Terrassa encara som a la fase 0 avançada però en els propers dies serem a la 1. Hem obert les portes del confinament massa aviat? Estem encara en una situació de perill o és un risc assumible tant per la societat com per al sistema mèdic?

És cert que amb tot el que hem passat, estant convençut que el confinament ha resultat clau en la contenció de la pandèmia i tenint en compte el baix grau d’immunitat de la població, preocupa que pugui haver-hi un repunt. Però és cert que no s’ha vist un augment significatiu dels casos en els llocs on han avançat en el desconfinament. A més, ara, la situació del sistema pel que fa a ocupació és molt més favorable que setmanes enrere. Malgrat tot, hem de ser curosos, tenir a punt les eines per monitoritzar nous rebrots, perquè tot i la millora i tot el que hem après, els professionals estan molt cansats i un nou rebrot en aquest moment seria molt dur per a ells.

Què en pensa del corrent mèdic que consideren que així s'aconseguirà incrementar el percentatge de ciutadans immunes? I que d'aquesta manera el que s'aconsegueix és una contaminació "progressiva" i assumible pel sistema?

Amb el grau d’immunitat tan baix de la població actual i l’elevat nivell de contagi del virus, un nou brot faria que el sistema estigués novament en risc de col·lapse. La immunitat de grup no la podem assolir d’aquesta manera.

Es parla molt de l'ús de les mascaretes i dels guants. Què en pensa vostè? Ha de ser obligatori que els ciutadans portin sempre mascareta? Són realment útils els guants quan es va al supermercat o a comprar?

Hi han dues accions clau pel control de la malaltia. Són el distanciament social i el rentat de mans: aquesta combinació és la manera més senzilla de millorar la seva disseminació.

Quan en determinades circumstàncies no podem assegurar-nos de fer correctament els dos punts previs, tant les mascaretes (en cas de concentració de gent) com els guants esdevenen eines molt útils. Però mantinguem-nos alerta i evitem que ens donin una falsa sensació de seguretat. Hem de complir amb allò que és bàsic: distanciament i rentat de mans.

Creu que la solució passa per trobar una vacuna? Molts diuen que a l'hivern vinent tornarem a estar confinats altre cop. És un virus que ha arribat per quedar-se? Haurem d'aprendre a conviure amb ell com amb la grip?

La vacuna serà fonamental per ajudar a la immunitat de la població però el seu desenvolupament és lent i malgrat comencen a aparèixer noticies sobre els primers experiments, encara ens queden molts mesos fins poder disposar d’una vacuna efectiva.

Resulta difícil saber com es comportarà aquest virus, si serà de caire estacional com la grip, si tindrem brots ocasionals, si l’aconseguirem eradicar… Ara hem de seure, analitzar totes les dades de les que disposem i començar a conèixer-lo en profunditat. El que sí que resulta segur és que a dia d’avui estem més preparats.

A nivell personal, com ha viscut aquesta experiència? Ha estat de les més dures de la seva vida professional i personal?

Sens dubte ha estat el repte professional més important que he viscut fins ara en la meva carrera. Però ara, vist en perspectiva, ha estat molt enriquidor. A nivell personal he estat molt afortunat per no haver patit l’impacte de la malaltia en cap de les seves vessants de manera greu i per haver pogut col·laborar amb la meva feina a fer front a aquesta pandèmia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.