Aquest dimecres s’ha presentat l’estudi Ofercat, que analitza l'ús del català al comerç, tant a nivell escrit com oral. Un dels deu municipis analitzats el 2019 ha estat Rubí.
Per realitzar l'estudi, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat, s'han dut a terme un total de 4.525 observacions a establiments de les deu poblacions analitzades, 444 de les quals s’han fet a Rubí ─410 a rutes al carrer, 4 a seccions de grans superfícies i 30 al Mercat municipal─. La resta de municipis participants a l’estudi han estat Cerdanyola del Vallès, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans.
Al comerç rubinenc, la majoria dels índexs assoleixen uns valors mitjans. En el cas de la retolació, s’observa que una gran majoria d’establiments (88,5%) compleixen la Llei de política lingüística. Pel que fa a la retolació identificativa, un 76% està escrita en català, mentre que la retolació informativa baixa fins al 56%. Pel que fa a la llengua oral, només un 37% s’han adreçat d’entrada al públic en català. En canvi, un 57% ha parlat en català quan el client s’ha dirigit al comerç en aquesta llengua. El castellà predomina com a llengua d’inici tant a les pàgines web com de Facebook que s’ha pogut localitzar dels comerços analitzats. El català només és utilitzat com a llengua d’inici en un 23,8% dels casos.
Segons el Consorci per a la Normalització Lingüística, totes aquestes dades posen de manifest que s’ha fet molta feina, però que cal continuar avançant. “Les dades no ens han de fer por. Són una fotografia, un termòmetre que ens indica en quina situació ens trobem”, ha explicat Teresa Garcia, directora del CPNL de Terrassa i Rubí.
La presentació dels resultats s’ha fet de forma virtual aquest dimecres, i ha comptat amb la participació de l’alcaldessa, Ana María Martínez, la directora general de Política Lingüística i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, Ester Franquesa, i membres del Servei Local de Català de Rubí.
“També som els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, els que tenim la capacitat de promoure els usos lingüístics per garantir la bona comunicació entre la ciutadania, la cohesió social entre els nostres veïns i veïnes i, és clar, de preservar l’ús del català”, ha manifestat l'alcaldessa.
Accions per fomentar el català
A partir de les dades de l'estudi Ofercat, s’ha elaborat un pla d'actuacions que s'executarà fins al 2023 per millorar els índexs d'usos lingüístics del comerç rubinenc i, alhora, fomentar el comerç de proximitat. Tot plegat, en un context de crisi sanitària que ha suposat un any molt dur pel comerç local.
Aquest pla d'actuació treballarà cinc línies bàsiques: l’increment de l’ús del català tant en establiments comercials en general com en aquells que els gestionen persones nouvingudes; la col·laboració amb l’Ajuntament perquè els comerços de nova obertura rebin la informació sobre la legislació lingüística i els serveis del CPNL; la promoció de campanyes de sensibilització lingüística conjuntament amb els establiments col·laboradors del programa Voluntariat per la llengua, l’increment de l’oferta de jocs en català a les botigues de jocs i joguines; i el foment del treball conjunt amb agents socials i econòmics de la ciutat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.