Les tècniques de mobilització precoç, bàsiques per a la millora dels pacients amb coronavirus

Les tècniques de mobilització precoç son determinants per a la millora dels pacients Covid-19 i aquestes s’han de valorar en els pacients que porten més de 48 hores amb ventilació mecànica o més de 48 en posició de decúbit pron i/o relaxació neuromuscular. Aquesta és la principal recomanació del document de consens elaborat per la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física -presidida per la doctora Roser Garreta, cap del Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT)- i la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronaries. 

La guia -en la qual hi ha participat com a autora la doctora Martha Alvarado, adjunta al servei de Rehabilitació de l’HUMT- planteja la necessitat d’aplicar tractaments de rehabilitació per a les seqüeles físiques que pateix un nombre important de pacients crítics degut a la immobilització, i amb major transcendència als que encara romanen hospitalitzats degut a la Covid-19.

Les esmentades seqüeles s’engloben en l’anomenat “síndrome post- UCI”, solen ser de caire respiratori neuromuscular i es manifesten amb una important pèrdua de musculatura i dèficits de funcionalitat que impacten negativament en la qualitat de vida dels pacients, familiars i cuidadors.

En el document, ambdues societats científiques posen de manifest que el tractament de medicina física i rehabilitació en pacients amb Covid-19 a les UCIs -posteriorment a planta i també després de l’alta hospitalària- és determinant per aconseguir, més enllà de la supervivència, la restauració de les capacitats funcionals perdudes i per recuperar l’autonomia. En conseqüència, assenyalen com a principals àrees de treball la rehabilitació respiratòria i la mobilització precoç del malalt crític durant la seva hospitalització. Aquesta mobilització consisteix en exercicis de rehabilitació i medicina física que es realitzen sobre el pacient que està immòbil al llit degut al seu estat físic.

L’objectiu és generar-li un estímul motor i sensitiu per tal que mantingui o restableixi la força i la funció múscul-esquelètica. La guia també posa en relleu la importància de comptar amb un equip sanitari multidisciplinar, adequat i format específicament per al maneig d’aquests pacients a la UCI: metges intensivistes, rehabilitadors i professionals d’infermeria i fisioteràpia per facilitar la consecució d’objectius comuns. Tanmateix, per a dur a terme una mobilització precoç, la SERMEC i la SEMICYUC assenyalen la importància de promoure la respiració espontània i la ràpida recuperació funcional (un cop el pacient superi la fase crítica i s’estabilitzi).

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.