CAL “MET LLEÓ”

Fa aproximadament un any Cal Met Lleó va ser notícia pel desallotjament dels seus habitants, el tapiat de les portes i la seva posada en venda per part d’una entitat bancària

Aquesta setmana us mostrem aquesta fotografia extreta de la Viquipèdia on apareix el vell casalot de Cal Met Lleó, al carrer de Sant Pere.

Fa aproximadament un any va ser notícia a causa del desallotjament dels seus habitants, el tapiat de les portes i la seva posada en venda per part d’una entitat bancària.

La casa, amb aspecte de masia típica catalana, es troba esmentada al segle XVIII amb el nom de can Molins, pel nom de la família propietària. Estava situada al costat mateix de l'antic "camp de Panical", documentat des de 1806 i que pertanyia des de feia molt de temps a la masia de Can Serra del Padró (ara desapareguda). El camp estava delimitat pels actuals carrers de Sant Pere, de Magallanes, del Mestre Feliu, de Sant Miquel i part del de Sant Isidre, i la família  Molins anaren adquirint a poc a poc parcel·les d’aquesta zona.

 

En el 1863 l'Ajuntament de Rubí va demanar als Molins que deixessin un espai davant la casa a fi de fer un carrer que enllaçaria els de Sant Isidre i Sant Pere i que havia de continuar en direcció est, en direcció a l’actual de Magí Ramèntol. La nova via urbana, segons el projecte, havia de rebre el nom de carrer de Molins. El pla es va començar a realitzar, però sembla que es va aturar aviat i d'aquest fet és testimoni el carrer tallat que ara constitueix l'entrada al col·legi de Pau Casals des del carrer de Sant Pere.

El nom de “Cal Met Lleó” ve del fet que l'avi de l'última propietària, Maria Molins Ferrer, de nom Jaume, era tan fort com un lleó i per tant li deien  "Jaumet el Lleó" o "Met Lleó". Veiem que el nom popular figura a la façana sud de la casa, sota el rellotge de sol que podem veure a la imatge. Aquesta façana es troba presidint un jardí amb safareig i hort, en primer pla a la fotografia.

L'edifici és considerat, segons el Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí (2004) com a un BCIL (és a dir, un "Bé Cultural d'Interès Local"). Per tant, l’entitat o persona que l’adquireixi està obligat/da a tenir cura de la seva preservació, i així esperem que succeeixi.