El carrer de Colom

La zona on ara es troba el carrer estava situada en terrenys de la plana de Can Cabanyes i dins el terme de Sant Cugat

Presentem aquesta setmana una fotografia apareguda a la Viquipèdia, a l'anomenada "Llista de monuments de Rubí", on podem veure un tram del carrer del Descobridor Colom de fa pocs anys en el qual destaca el popular bar musical "Pitus", ara ja totalment inactiu.

Està protegit al catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Rubí com a Bé Cultural d'Interès Local, ja que comprèn 18 habitatges de la tipologia anomenada de cases de cos, de planta baixa i pis superior, que s'estenen al llarg d'un recorregut de 120 metres. N'és una excepció la casa que fa cantonada amb el carrer de l'Historiador Serra a la part oest, que només compta amb planta baixa. Pel que fa a la tipologia d'aquests immobles, tan típics de l'arquitectura popular domèstica de la nostra comarca, hem de dir que l'obertura d'accés està en un extrem de la façana, mentre que a l'altre extrem es troba la porta de l'aparcament o bé una finestra. A la planta superior, per sobre l'entrada de la casa, es troba un balcó. La coberta de cada habitatge, que també disposa de pati interior, és de dos vessants, un a l'est i un altre a l'oest. Les parcel·les mesuren aproximadament una extensió de 5 metres de façana i 25 metres de fondària.

Quant a la història d'aquest carrer caldria dir que és el producte de l'expansió urbanística del poble de Rubí cap al sud a partir de mitjans del segle XIX. Abans, la zona on ara es troba el carrer era situada a terrenys de la plana de Can Cabanyes i dins el terme de Sant Cugat, ja que fins al 1855 tota la part del poble cap al sud a partir dels actuals carrers de Torrijos i Sant Cugat, pertanyia a aquella població. Segons sembla, la plaça de l'Aurora (actual d'Anselm Clavé), que marca el començament del carrer envers el sud, encara no existia en aquells temps, ja que no l'hem pogut identificar al mapa del cadastre de 1854, però sí que es troba, juntament amb el carrer de Colom, al planell del projecte de reforma urbanística del 1874, elaborat el 1875. També es diu al document del projecte que el carrer del qual avui parlem ja existia com un dels 18 que eren "normals a la costa". Pel que fa a la plaça de l'Aurora, segons l'amic Pere Bel, era un terreny pertanyent a la masia de Can Fatjó que fou donada al municipi arran de la reforma i que rebé el nom d'Aurora pel nom de la mestressa de la masia.

En tot cas, sembla que és en aquestes dades quan, entre altres de la zona, neix el carrer de Colom, que acabaria el seu recorregut molt possiblement a la cruïlla amb el de Cervantes. De fet, tenim constància que el 1877 el govern d'Espanya hi va instal·lar en aquest lloc una parella de guàrdies civils, cosa que pot indicar que seria una entrada al nucli urbà de la població. El carrer continuaria com a camí entre horts envers el sud del terme, però al llarg de finals del segle XIX i començaments del XX, començarien a construir-s'hi més cases, fins que el 1918 ja arribava a la nova via del tren.

El 1881 s'hi instal·là l'església evangèlica, prop de la plaça de l'Aurora, que seria renovada el 1930 donant com a resultat el seu aspecte actual. També, per finalitzar aquest escrit, hem de dir que a la postguerra també s'ubicava al carrer de Colom (ara anomenat oficialment del Descobridor Colom) el cosidor de Filomena Malet (a cal Malet).

Una entranyable via urbana de Rubí que, com totes, també té la seva particular i interessant història.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.