El carrer de Sant Isidre

Els carrers més antics de Rubí, com el de Sant Isidre, rebien noms extrets del santoral i posseïen una capelleta urbana amb l’efígie del sant corresponent

La foto que presentem està extreta de la Viquipèdia i ens mostra una part del carrer de Sant Isidre a l’actualitat.

Va néixer a la primera meitat del segle XIX i estava situat a la part oest del camp del Panical, que pertanyia a la família Molins, resident a la casa de “cal Met Lleó”. Abans, els terrenys havien format part de les possessions de la casa de can Bertran, que en època medieval s’anomenava mas Serra del Padró.

Se sap que el 1860 tenia 27 cases i 158 habitants. Moltes de les cases del carrer eren les típiques dels pobles del Vallès, les anomenades “cases de cos”, encara que en el nostre cas, com es pot veure a la fotografia, han estat molt modificades al llarg del segle XX.

Els carrers més antics de Rubí, com el de Sant Isidre, rebien noms extrets del santoral i posseïen una capelleta urbana amb l’efígie del sant corresponent que s’ornamentava amb flors el dia del seu onomàstic. La del carrer que comentem avui es troba la casa del número  6, i fou recuperada per la família Checa abans que la casa modernista (la torre Ricart o Fàbregas) que es situava a la cantonada amb el carrer de Magí Ramèntol, fos enderrocada el 2001.

El 1863 l’Ajuntament de Rubí va adquirir als Molins uns terrenys per enllaçar el carrer de Sant Isidre amb el de Sant Pere, ja que abans estaven separats. D’aquesta manera, a partir d’aleshores quedaria unit el de Sant Pere amb el camp del Cairot (situat on ara es troba la plaça de l’11 de Setembre).

A partir del projecte urbanístic de 1874, el carrer de Sant Isidre va passar a tenir 6,05 m d’amplada (encara que en un principi només se n’havia previst uns 5 metres), cosa que va fer que fos durant bastant temps un dels carrers més amples de la població.

Per acabar, dues notes referents al segle XX: en primer lloc, atès que al camp del Cairot s’ubicava, entre 1918 i 1927, el primer camp de futbol del Rubí, els vestidors dels jugadors estaven a una caseta del final del carrer de Sant Isidre, a cal Sans, i, en segon lloc, a partir de 1930, a l’encreuament amb el carrer de Sant Pere, es trobava la fusteria Miranda, activa fins fa pocs anys.

Tots els carrers de Rubí, fins i tot els més petits, tenen la seva història.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.

Més informació
Vell casalot de Cal Met Lleó. FOTO: Viquipèdia
HISTÒRIA DE LA CIUTAT