El Casino Espanyol, lloc d’acollida dels supervivents de la rierada, 1962

La senyora Marco treballà aquells dies incansablement per donar l'ajuda que calgués i fer àpats per als supervivents, elaborats al bar del Casino

La fotografia d'aquesta setmana és de Reportatges Sabadell i pertany al fons Vicenç Rizo. Es troba custodiada a l'Arxiu Municipal de Rubí i fou publicada al Butlletí núm. 58 del Centre d'Estudis Rubinencs (setembre de 2012).

Podem veure l'interior del Casino Espanyol, concretament el bar, en alguns dels dies immediats a la catàstrofe del 25 de setembre de 1962, amb diverses persones damnificades. Al centre, de peu i una mica despentinada, apareix la princesa Maria Cecília de Borbón-Parma, vinculada al carlisme, i amb una activa vida dedicada a labors socials. Germana de l'anomenada "princesa roja" (M. Teresa), fou també aviadora i fins i tot havia practicat salts en paracaigudes.

El Casino Espanyol fou el primer lloc de Rubí que aquella nit va acollir els primers supervivents de la rierada i de seguida es va convertir en el centre on se centralitzaria tota l'ajuda que venia de l'exterior. El matrimoni format per Vicenç Rizo i Esperança Bernabé Marco, des de feia uns 10 anys, s'encarregava d'aquest equipament i des dels primers moments es van desviure per atendre els supervivents que anaven arribant, uns 26 la primera nit. El primer que van fer és treure mantes i llits perquè poguessin dormir.

L'endemà començaren a venir diverses dones voluntàries a fi de prestar la seva ajuda, concretament per a fer els menjars per als damnificats. Entre elles, com hem dit, estava l'activa princesa carlina.

Tot era gestionat per l'Esperança, que treballà aquells dies incansablement per donar l'ajuda que calgués i fer àpats per als supervivents, elaborats al bar del Casino i també gràcies a cuines de campanya que havia aportat els militars. També calgué alimentar tots els voluntaris i voluntàries (entre ells molts estudiants del Col·legi de Practicants de Barcelona), els metges i infermeres de Rubí i els soldats que havien acudit a la zona afectada. Durant uns 10 o 12 dies, segons recorda el seu fill Antoni, la senyora Marco va estar donant menjar a unes 40 o 50 persones cada dia.

Per altra banda, al Casino, entre altres locals de la població, també es rebia, classificava i repartia la roba per a les persones damnificades.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.