L’enderrocament de la Creu dels Caiguts, 1977

La Creu dels Caiguts es va traslladar al cementiri municipal, però pocs anys després se’n va perdre el rastre

Aquesta fotografia fou publicada a la revista local El Bullidor el maig de 1977 i ens mostra la Creu dels Caiguts, que recordava els morts de la “causa nacional” a Rubí, enderrocada.

Aquesta creu, que va estar erigida durant quasi 40 anys, fou un monument que l’Ajuntament de Rubí va acordar realitzar el maig del 1939 i va ser inaugurada la tardor d’aquell mateix any. Se situava a la confluència de les carreteres de Terrassa i de Sabadell, molt prop del CAP Mútua de Terrassa, i en el seu lloc avui en dia hi ha una petita plaça de planta triangular.

El 25 de maig de 1977 un col·lectiu anomenat “Ciudadanos antifascistas de Rubí” la va fer caure amb l’ajuda d’una grua després de lligar unes cordes als braços de la creu. També van esborrar amb esprai negre els símbols franquistes que es trobaven al seu costat.

 

Aquest grup de persones va enviar un comunicat a la revista El Bullidor en la qual justificaven aquest acte i que acabava amb les paraules: “Amnistía total. Solidaridad con Euzkadi. Democracia popular”. Segons l’escrit la creu era un símbol de la dictadura i per això calia eliminar-la.

Eren anys de gran efervescència política i social. Faltava molt poc perquè se celebressin les primeres eleccions generals a l’estat espanyol després de la mort de Francisco Franco (15 de juny de 1977) i perquè dimitís l’últim alcalde del franquisme a Rubí, Manuel Murillo (30 d’agost de 1977). Per cert, aquest mateix dia l’Ajuntament va acordar retirar la creu, que molt possiblement encara romania caiguda a terra. Es va traslladar al cementiri municipal, però pocs anys després se’n va perdre el rastre. Pel que fa a la làpida adjunta al monument que recordava els caiguts de la “causa nacional”, segons l’historiador Eduard Puigventós, va anar a raure a l’escorxador municipal fins que als anys 90 es va perdre de manera definitiva (hem extret aquesta informació al seu article publicat a l’últim número del Butlletí del CER i del GCMR).

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?